winslet

Espero que d'aquí a unes hores la Kate Winslet guanyi finalment un oscar! M'encanta aquesta dona. Avui he deixat els meus amors a casa i m'he escapat sola -feia temps que no ho feia i és una cosa que m'agrada molt-al cinema a veure Revolutionary road. M'ha reafirmat en les meves paranoies existencials i en les meves eternes neures sobre el sentit de la vida...en resum, m'ha agradat molt. No he llegit el llibre que m'espera a la prestatgeria perquè abans volia veure la pel.lícula. Últimament només sentia l'eterna cançó..."és millor el llibre" i he preferit deixar la lectura per després (ara em moro de ganes de llegir-lo i sé que només veuré la Kate quan imagini l'April Wheeler, perquè està esplèndida). A veure si aquesta setmana puc fer una altra escapada per veure-la a The reader i que aquesta nit les fades l'acompanyin i es faci justícia!

aitana

Riem moltíssim amb Un dios salvaje, l'obra de Yasmina Reza que a mi personalment m'ha agradat molt més que Art. L'he trobada tan actual, l'agressivitat, la competitivitat, la crueltat...

"Yo creo en un Dios salvaje. Él es quien nos gobierna, sin solución de continuidad, desde la noche de los tiempos", diu el personatge del Pere Ponce i la Tamzin Townsend ens ho recorda en el programa. Potser no tenim solució. Els quatre actors esplèndids, exagerats, divertits. I l'Aitana...

poso el seu nom al post perquè aquesta dona em fascina, com es pot ser tan increïblement guapa?

blueberry

Ho confesso, em pot l'estètica i per tant m'ha encantat la pel.lícula de Wong Kar-Wai. Sí, és una altra de les seves obres, una delícia pels sentits, paisatges sublims, música preciosa-blues-, actors guapíssims, un drama romàntic. Però la bellesa m'emociona i tot i que algunes veus han titllat la pel.lícula de buida, jo l'he trobada plena de sentit, en el patiment, en la fugida per trobar-se a un mateix, en l'emoció que respira. Vaig llegir fa temps un comentari on deia que el cinema de Wong Kar-Wai era una droga d'imatges poderoses que si t'atrapava no t'abandonava. Hi estic totalment enganxada.

teatre

M´agrada molt anar al teatre, però per què les obres duren tan poc temps a la cartellera? Tinc ganes d'anar a veure molts muntatges però ara mateix no tinc caps de setmana lliures, cada divendres toca teatre (amb una nena petita no tinc dies laborables per poder anar-hi!), i al final un dels meus plaers acabarà sent una rutina...he empalmat Días mejores amb Mort de dama (per cert, com m'agrada la Mercè Arànega!), la setmana vinent vaig a veure la Marisa Paredes a Sonata de Otoño i faré duet amb la Mort d'un viatjant, l'altre divendres Un dios menor...ho confesso s'ha convertit en un vici compulsiu. Això fa que tingui molt abandonat el cinema!