Ho confesso, em pot l'estètica i per tant m'ha encantat la pel.lícula de Wong Kar-Wai. Sí, és una altra de les seves obres, una delícia pels sentits, paisatges sublims, música preciosa-blues-, actors guapíssims, un drama romàntic. Però la bellesa m'emociona i tot i que algunes veus han titllat la pel.lícula de buida, jo l'he trobada plena de sentit, en el patiment, en la fugida per trobar-se a un mateix, en l'emoció que respira. Vaig llegir fa temps un comentari on deia que el cinema de Wong Kar-Wai era una droga d'imatges poderoses que si t'atrapava no t'abandonava. Hi estic totalment enganxada.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada