No som els últims (1970) Zoran MusicAvui he anat a la Pedrera a veure l'exposició sobre Zoran Music. Encara estic trasbalsada per tanta bellesa enmig de tant horror.
"Sovint passava a la vora dels forns crematoris, on hi havia quatre metres de cadàvers. Un amic txec em deia:- Veus? Demà o demà passat, passarem per la xemeneia. Mai més no podrà passar una cosa semblant. Som els últims que veurem una cosa com aquesta.-
Més tard, quan la càrrega interior va esdevenir massa forta, quan els records del camp em van ressorgir, vaig començar a pintar-los, uns quants anys més tard, i em vaig adonar que no era veritat. No som els últims."
Se m'ha glaçat el cor. Sort de Venècia que em crida, lluminosa i aquest artista que m'ha enamorat.
2 comentaris:
Segurament hi aniré demà...
Una exposició fantàstica, on vaig descobrir a un artísta dels que no et deixen indiferent.
Avui he descobert el teu bloc, i tampoc m'ha deixat indiferent.
Publica un comentari a l'entrada