Films

 

És la Nit de Nadal. Soc a casa, tranquil.la, escoltant el Cant de la Sibil.la. Penso que m’agrada molt el cinema. Darrerament m’he fet el propòsit de posar-me al dia, anant-hi més sovint. M’he perdut algunes pel.lícules que hauré de veure a casa, a Filmín o altres, perquè aquesta tardor m’he tancat molt en mi mateixa, m’ha costat sortir. Però no és el mateix, al cine em concentro més, entro més en l’obra, malgrat que sovint em trobo gent maleducada fent soroll, parlant, menjant…però tot i així, la màgia de la sala fosca i el projector m’atrapen.

He vist tres pel.lícules dirigides per tres dones ( el món, finalment!, va canviant).  Dye my love de Lynne Ramsay amb una hipnòtica i provocadora Jennifer Lawrence. La caiguda als inferns d’una depressió postpart. Alguns moments visuals estètics i bonics. Certa inspiració en A Woman Under The Influence de Cassavetes. Vaig pensar en el conte el Paper de paret groc de Charlotte Perkins Gilman que vaig rellegir al tornar a casa, perquè recordava la desfeta mental d’una dona obsessionada en el paper de paret de l’habitació.

The mastermind de Kelly Reichardt amb un gran, com sempre, Josh O’Connor, de qui soc fan absoluta. Una bonica pel.lícula, minimalista i sutil, de perdedors, de quadres d’Arthur Dove, de música de jazz, d’anys 70. Una història senzilla però molt profunda.

Los domingos d’Alauda Ruiz de Azúa, guanyadora de la Concha de Oro, m’ha decebut una mica. Entenc la seva posició equidistant, al presentar el dilema entre la noia que vol ser monja de clausura i la seva família. Hagués volgut saber millor, com arriba a aquesta decisió. Grans interpretacions, això sí.

Però la millor pel.lícula que he vist en aquest meu retorn cinèfil, ha sigut Sentimental value de Joachim Trier. M’ha agradat MOLT. M’ha emocionat la vida d’una casa familiar, l’esplèndida Renate Reinsve interpretant una actriu de teatre amb atacs de pànic escènics. El seu pare, Stellan Skarsgård, magnífic, fent de director de cinema. La distància abismal entre pare i filla.L’ Elle Fanning com a famosa actriu americana. I Oslo, i la bellesa, i l’amor, i la vida.

Seguiré. Bon Nadal.

La fotografia és de Josh O’Connor retratat per Mert Alas i Marcus Piggott.