güzellik

 Si el diccionari no m'enganya, güzellik és bellesa en turc. Istanbul va ser la trobada entre Jordi Savall i Mal Pelo, al Mercat de les Flors. Entre la música i la dansa, entre la música culta d'època otomana i la popular armènia, sefardita i turca. Un dels espectacles més bells que he vist mai, malgrat el concert de tos d'alguns espectadors!, amb els ballarins de Mal Pelo fascinant-me, dansant la música que a pocs metres interpretaven Savall i 4 músics més. Bellesa en majúscules, com Istanbul, per a mi, una de les ciutats més belles del món.

 I La belleza és la meva cançó preferida d'Aute. Una cançó brutal que no em canso d'escoltar. Vem voler anar al Palau de la Música, a veure el concert antològic del cantautor, que ens ha acompanyat sempre, aprofitant que revisava (tots! el concert va durar tres hores!) els seus grans èxits. Emotiu, intens,  amb les seves lletres que són poemes, sempre penso que és el nostre Cohen proper, i amb la seva veu intacta. També ens va mostrar l'Aute pintor, abans de cantar, se'ns va passar la preciosa pel.lícula animada que ha fet, Vincent y el giraluna. Una meravella, com el seu comiat, cantant a capella Al alba enmig d'un silenci absolut. 

 I lluminosa, vital, positiva, plena d'energia El gran día, la pel.lícula de Pascal Plisson (sí, el de la preciosa Camino a la escuela!). Un altre documental que vaig anar a veure amb la meva filla, sobre la lliuta de 4 nens/nois de cultures molt diferents, per aconseguir el seus somnis, per poder canviar la seva vida. Nens que no ho tenen fàcil, però que amb la seva constància i el seu treball es senten prou forts per intentar´ho. Encantadora, un shoot de positivisme!, que sempre em convé.

I la bellesa d'un gran text, La piedra oscura d'Alberto Conejero, dirigida per Pablo Messiez al Lliure. Una obra que va triomfar a Madrid, la temporada passada, i que em va deixar sense alè. Una joia, el text, les interpretacions que aconsegueixen fer plorar, l'escenografia amb un so de mar de fons, constant…I Lorca, present com mai, en la seva història amb Rafael Rodríguez Rapún, a qui sembla que va dedicar els seus  colpidors Sonetos del amor oscuro. Un cant a la memòria històrica, a no oblidar, a l'apropament de dues visions antagòniques d'entendre la vida, a la importància d'escoltar a tothom, al desig final Nadie puede desaparecer del todo, ¿verdad?.