Ja està. S'han acabat les vacances, però he tornat carregada de sol, llum d'estiu, mar i cels. He fet la meva dosi anual de bellesa i calma i també d'amor!
I molta, molta lectura. Especialment els dies que hem passat sense cobertura, ipads, mòbils ni altres enginys. Només la companyia dels llibres. El meu agost lector. He llegit Nobles y rebeldes de Jessica Mitford, Els meus pares d'Hervé Guibert, La sal de Jean-Baptiste Del Amo, Daniela Astor y la caja negra de Marta Sanz, La vida está en otra parte de Milan Kundera i estic acabant Nos vemos allá arriba de Pierre Lemaitre, el darrer Goncourt. Lectures molt bones.
La sal a Formentera, 2014. M.B.
Però de tots aquests llibres el meu preferit és La sal de Jean-Baptiste Del Amo. Brutal! Un autor que ja publica a la Blanche de Gallimard i que escriu extraordinàriament bé. Un futur Nobel? Per a mi reuneix totes les condicions necessàries, i quina meravella que és l'editorial Cabaret Voltaire, unes traduccions absolutament impecables, unes eleccions brillants, tots els llibres que he llegit del seu catàleg m'han captivat. La sal és un llibre dur, sobre les relacions familiars, humanes, envoltat de mort, silencis, violència i amor. L'he llegit amb gust de sal, del mar de l'illa, que potser m'ha fet estar encara més connectada a tot aquest món marítim que descriu.
Fotografia d'Hervé Guibert.
I per pura casualitat vaig llegir també Els meus pares d'Hervé Guibert connectat en part amb Del Amo. Tots dos van ser, en èpoques diferents, residents a Villa Medici, l'Acadèmia Francesa de Roma. Del Amo ha escrit un pròleg a un llibre sobre les fotografies de Guibert. Hi ha un lligam entre tots dos, malgrat que Guibert va morir el 1991, quan Del Amo només tenia 10 anys. Guibert impúdic, brutal, cruent, periodista, escriptor, fotògraf. M'ha impactat i bouleversat. De fet ara que he tornat a la ciutat ja m'estic dedicant a buscar els llibres de tots dos, m'he quedat amb ganes de més.
I també recomano amb molt entusiasme Nobles y rebeldes de Jessica Mitford, sí germana de Nancy. De fet les Mitford éren 6 germanes i 1 germà. Divertidíssimes, nobles, cultes, molt extravagants. Aquesta és una autobiografia de Jessica, la més esquerranosa i comunista, la seva germana més propera però, era fan absoluta de Hitler. Plena d'ironia, de passió, de força, és un llibre deliciós. I vaig flipar quan vaig saber que Stella Tennant, una model de la meva generació que sempre m'ha encantat, és néta de Deborah, la germana petita de les Mitford.
I així entre lectures fascinants, descobertes interessants, han anat passant els dies gaudint de totes les sensacions, olors, cuina mediterrània, rumors de natura estiuenca...
I ara ens queda el record, per omplir-nos d'energia els propers mesos, quan arribi el fred, marxi la llum, entrem en la rutina, pensar en els meus racons preferits, com un petit tresor en el meu cap, per anar obrint i rememorant. Això sí, ens queda la lectura, aquesta sempre present!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada