rosa

Acabo l'any malalta i griposa però aquest desembre he vist alguns espectacles fascinants com La rosa tatuada de Tennessee Williams i dirigida per Carlota Subirós al TNC. En pocs anys he vist tres muntatges de l'autor, La gata sobre teulada de zinc calenta dirigida per Àlex Rigola, Un tranvía llamado deseo per Mario Gas i aquesta. Tots tres em van semblar molt interessants i em van agradar, però em quedo amb aquesta Rosa tatuada. Immensa Clara Segura, palpitant, vessant desig i sensualitat, plena de dubtes i repressions, i sí recorda a la Magnani, a la Loren, explosiva, meravellosa. I sempre més, quan senti Sexual Healing de Marvin Gaye recordaré aquesta obra, poètica i un gran cant a la vida.

I malgrat no ser gaire amant dels musicals no em vaig voler perdre Goodbye Barcelona al teatre del Raval. Per la temàtica, els Brigadistes internacionals que van venir a lluitar per la República espanyola, per la utopia, per l'emoció…una obra estrenada a Londres, i amb èxit, i que aquí ha hagut de ser financiada amb petites aportacions privades (així va el país!), bones veus, bones representacions i molta emotivitat...

Blue Jasmine de Woody Allen em va encantar. De nou un Allen en plena forma amb una Cate Blanchett magistral. Serà una de les millors de la seva filmografia. Una sàtira actual de la condició humana. Els trepes, hipòcrites, garrulos, la nostra societat retratada en una comèdia esplèndida d'un director molt inspirat.