02 de setembre 2013

precipici

 Viure en un precipici. Aïllats dins l'illa. En un lloc absolutament meravellós.
 I desconnectar. De tot. Hores passades llegint a la terrassa. Sentint només el mar.
 La caseta amagada. Camaleònica. Com tres fugitius ocults en ella.
 Això sí, inaccessible. Sort del Mehari que arribava fins aquí, després d'un camí tortuós i complicat, però solitari i magnífic.
 Relax, pau, tranquil.litat. Esmorzars i dinars aquí, a la terrassa, envoltats de sargantanes. Dins i fora la casa. Companyes de vacances.
 I tres llibres meravellosos, La hija del este de Clara Usón, Estimada vida d'Alice Munro i Limónov d'Emmanuel Carrère. Fascinants.
La vista des de la dutxa africana, els pins que ens embolcallaven i ens dónaven intimitat, i el mar. I l'olor que m'acompanyarà tot l'hivern. L'olor de l'illa, que inspirava a glopades mentre en dutxava.
La caseta era molt petita, justeta pels tres. Però el precipici on era ens abocava a la Bellesa, l'absoluta. La bellesa que cura i dóna forces per tot l'any.

2 comentaris:

núria alemany ha dit...

Al Sergi també li ha agradat molt Limónov, també el va devorar aquest agost... molt bonica la caseta

Mònica ha dit...

Gràcies pel comentar! El Carrère és un grandíssim escriptor sóc súper fan seva. Tinc ganes que em recomanis lectures...