26 d’abril 2012

incendis

Poques vegades he sentit un silenci tan dens, tan absolut, tan emocionat en un teatre com el que vibra en els últims minuts d' Incendis, l'obra de Wajdi Mouawad dirigida per Oriol Broggi que vaig poder veure al Romea. Una obra que t'incendia l'ànima.Que et clava a la butaca acompanyant als actors en el seu viatge a l'infern.Que t'atrapa i no et deixa mai més. Que durant dies hi vas pensant i segueixes sentint el dolor que et va esquinçar el cor i tota la cruesa de les guerres, de les atrocitats humanes. De fet les tragèdies gregues-que en algun moment em van venir a la ment- no van inventar res, van reflectir la terrible humanitat. Això és Incendis, un mar de sensacions, un text brutal, boníssim que Oriol Broggi ha sabut dirigir magistralment.
Un muntatge molt sobri. La sorra, omnipresent en el seus espectacles a la Biblioteca de Catalunya-crec que aquesta obra encara hagués quedat millor representada allà!-, un llençol, unes ulleres, una mica d'aigua, una mica de foc i uns actors sublims. Clara Segura i Julio Manrique, immensos, desdoblant-se, donant força i credibilitat a tot el que ens expliquen. Sobretot la Clara Segura, la nostra guia cap al dolor, colpidora com mai, i molt potent. I a mi, personalment, també m'ha agradat moltíssim la Màrcia Cisteró.
I en el meu entusiasme vaig trobar un lligam amb tota l'energia que rebia de l'escenari. La guerra civil del Líban em va fer pensar en Vals im Bashir però especialment en Identidades asesinas d'Amin Maalouf un llibre que em va encantar quan el vaig llegir ja fa bastants anys. A la mitja part, pensant en el llibre, vaig anar a llegir uns plafons on ens explicaven la guerra, l'origen de la història que l'autor ens narrava...potser l'hauria d'haver llegit al final de l'espectacle doncs em va desvetllar una mica cap on aniria la trama, però em va alegrar llegir que en els assaigs de l'obra el llibre de capçalera havia estat Identitats assassines de Maalouf. Aquests dies l'he rellegit amb entusiasme.És difícil explicar amb paraules tot el que m'ha donat Incendis. Una obra inoblidable (la reposen el proper desembre!).

1 comentari:

núria ha dit...

subscric completament tot el que escrius en el post... difícil deixar de pensar-hi!