27 de febrer 2012

vampira

Fa una setmana vem anar a veure La vampira del Raval, d'Albert Guinovart i Jaume Villanueva.
Un musical que ens trasllada a la Barcelona de 1912, i ens relata la història d'Enriqueta Martí, una dona que realment va existir i que segrestava, prostituïa i matava nens i nenes per satisfer les necessitats més vils de l'alta societat barcelonina. Malgrat la sordidesa del tema, l'obra ens va agradar molt.
Plantejada com una representació de music-hall, se'ns mostra una Barcelona de pinxos, putes, molta misèria, i com l'alta societat de jutges, aristòcrates, polítics...se'n aprofita. Em creia en un cabaret de la República de Weimar! Fantàstics actors, fantàstic el llenguatge, fantàstics els titelles representant els nens segrestats. I fantàstic i morbós el teatre del Raval on es representa l'obra, doncs es troba situat a l'antic menjador de la beneficència on l'autèntica vampira, Enriqueta, anava a comprar pa sec.
Enriqueta Martí, la vampira del Raval, la dona del sac que s'emporta els infants. Segrestadora, prostituta, llevadora-practicava avortaments-, demanava caritat, assassina. No va arribar a ser jutjada per assassinat, va morir a la presó d'un càncer. El d'Enriqueta va ser un cas sonat al Raval, per la llibreta plena de noms de peixos grossos que van trobar a casa seva, un cas que va commocionar la ciutat fins que un parell de mesos després s'enfonsa el Titanic i deixa de ser notícia. Cau en l'oblit. Fins ara.