aniversaris

Vull acabar l'any amb el meu petit homenatge a Miguel Hernández i a John Lennon que aquest 2010 es celebrava el centenari i el 70è aniversari respectivament.

Miguel Hernández, que al meu parer estudiem massa poc, va ser un grandíssim poeta. Fa poc a La 2 de tve vaig veure un extraordinari documental-en dues parts- sobre la seva vida i obra a un programa que es diu Imprescindibles. Em va commoure molt. La seva lluita per sortir de la pobresa, per poder ser considerat poeta...

Llegó con tres heridas
la del amor,
la de la muerte,
la de la vida...

En Serrat la va musicar i cantar, però ens agrada més la versió de la Joan Báez que sempre em fa pensar en el Sergi que s'emociona quan la sent.

John Lennon...ja han passat 30 anys des de la seva mort que recordo perfectament tot i ser encara una nena en aquells moments. A casa som fans acèrrims dels Beatles, que ens dónen per molts temes de conversa i vàries discussions, i tot i el seu gran egocentrisme en Lennon va ser molt més que un gran músic, va saber implicar-se en moviments civils, expressar les seves opinions sense por a no agradar, va fugir dels convencionalismes. I sempre que escolto la seva Woman, una cançó que em sembla atemporal, sempre meravellosa, m'emociono.

Woman i can hardly express,

my mixed emotion at my thoughtlessness..

Bon any nou!