Pipilotti Rist a la Fundació Miró. Una de les experiències més fascinants de la meva vida. Enamorament total. Pipilotti, nom que adopta com a homenatge a Pipi Calzaslargas, Pipilotta para los niños soy...deia la cançó de l'altra heroïna de la meva infantesa.Una de les millors exposicions, un viatge líric i visual per 10 obres que contemplem relaxats.
Asseguda per terra sobre coixins i moqueta o totalment estirada per veure les seves videoinstal.lacions en panells al sostre, suggerents, sensuals, són una finestra a un món estrany que ens embolcalla, ens bressola...em colpeix. Em sento extasiada.
Sip My ocean, 1996.Aquesta peça parla del nostre desig profund i permanent d'entendre'ns totalment els uns amb els altres i del nostre desig gairebé impossible de ser sincrònics.
Rain Woman (I am called a plant), 1999El tema de la comunió amb la natura. Rist contrasta la vida orgànica, representada pel cos nu i vulnerable caigut al terra sota la pluja, amb la domesticitat i esterilitat d'una cuina immensa sobre la qual es projecta el vídeo.
Lobe of the Lung, 2009Les imatges d'aquesta instal.lació són un poema visual derivat de Pepperminta, primer llargmetratge de l'artista, que tracta de la nostra autocensura diària. Les contradiccions i les analogies en la vida humana i animal.
Ha estat una gran i meravellosa sorpresa en la meva vida!
2 comentaris:
M'encanten les teves reflexions sobre l'art contemporani, allà on jo em perdo, tiu sempre hi trobes una explicació!!!
Explicacions que llegeixo en el prospecte o dossier no et pensis! I les altres reflexions són totalment subjectives, el primer que em passa pel cap...
Publica un comentari a l'entrada