
Potser sóc rara, però a mi m'agraden molt les pelis de la Coixet,
Elegy inclosa. Té un sentit estètic que m'encanta. I la veritat és que em va agradar força aquesta última que vaig veure dissabte i no em va semblar ni lenta ni avorrida, a diferència dels comentaris que vaig sentir al sortir. Ni trobo que sigui gens buida. Sí, és preciosa visualment, recorda a
l'Últim tango a París-vagament, i com que és una de les pelis de la meva vida ja em va bé que la recordi- i també una mica a
Lost in Traslation. A nosaltres ens va agradar, vem sortir fascinats per Tokyo i ens declarem fans de la Coixet, passant de tothom.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada