Joan Margarit ha guanyat el Premio Nacional de Poesía amb el seu preciós llibre Casa de Misericòrdia. M'ha fet molta il.lusió perquè m'encanta la poesia d'aquest home, tan propera, tan senzilla. Farà ja més de deu anys que vaig comprar el meu primer llibre seu i des d'aleshores he anat seguint tot el que ha anat publicant. Però sempre retorno a un poema seu que m'encanta i que ha estat clau en molts moments de la meva vida, es diu Horaris nocturns:
Estic dormint amb tu i sento passar els trens.
Em travessen el front els llums de finestrelles
estripant el vellut blau fosc d'aquesta nit.
L'estona de silenci em deixa un llum vermell,
la nota a un pentagrama de cables i vies
obscures i lluents. Estic dormint amb tu
i els sento com s'allunyen amb el soroll més trist.
Potser m'he equivocat no pujant en un d'ells.
Potser m'he equivocat no pujant en un d'ells.
Potser l'últim encert és -abraçat a tu-
deixar que tots els trens se'n vagin en la nit.
1 comentari:
M'agrada molt aquest poema.
Publica un comentari a l'entrada