bruni

M'agrada la música de la Bruni. He escoltat molt els seus dos anteriors cd's (sí, també m'agrada força el segon!) i aquest tercer serà segurament una de les bandes sonores del meu estiu. M'ha sorprès molt gratament i últimament l'escolto contínuament. M'agraden les paraules i la música.

I estic totalment enganxada a la cançó "la possibilité d'une île", ha musicat un poema de Houellebecq (optimista!), preciosa. El seu francès em gronxa i em retorna a la meva infància, no deixa de ser la llengua en la que vaig aprendre a llegir, a escriure, a crear els primers i dolentíssims poemes. Cada cop veig més clar tot el que ens marca la infància i com tot retorna tot i que hem intentat fugir.