Mark Rothko. Silence is so accurated.Hi ha moments en la vida que tot és negre, que la sort passa de llarg i no s'atura, que tots els plans es volatilitzen. Estic cansada, cansada que sempre em toqui patir moltíssim per aconseguir les coses. El silenci és tan encertat va dir Rothko i potser només cal això, silenci. Ell però, a mesura que la seva vida s'anava enfosquint també ho feia la seva pintura. Fins al final. Es va tallar les venes. La meva foscor en canvi espera de nou la llum.
2 comentaris:
Aquest Rothko s’adhereix molt bé a mi. Julian Sorel. Massa perspicaç com per acceptar que veu essencialitat a allò inessencial, però massa dèbil com per no seguir anhelant secretament aquesta essencialitat. És com el final d’Annie Hall: els ous i la gallina.
Tens un blog amb un encant especial.
ja veuràs com al final hi ha aquesta llum i moltes més :)
Publica un comentari a l'entrada