ginevra

Ginevra d'Este. Pisanello, 1433

M'agrada aquesta pintura de Pisanello, em sembla tan delicada. A més darrera hi ha la història de la malaurada Ginevra d'Este que va morir enverinada pel seu marit que era un condottiero de la família Malatesta de Rímini. Segons alguns estudis degut a les infidelitats d'ella. Aquesta pintura segurament va ser encarregada pel seu pare després de la mort de Ginevra, doncs està repleta de símbols mortuoris, la papallona símbol de l'ànima que ha deixat el seu cos, les milfulles, flors mortuòries representades. Damunt el vestit una branca de ginebró per poder identificar-la, Ginevra: Un homenatge a totes les dones maltractades.

margarit

Joan Margarit ha guanyat el Premio Nacional de Poesía amb el seu preciós llibre Casa de Misericòrdia. M'ha fet molta il.lusió perquè m'encanta la poesia d'aquest home, tan propera, tan senzilla. Farà ja més de deu anys que vaig comprar el meu primer llibre seu i des d'aleshores he anat seguint tot el que ha anat publicant. Però sempre retorno a un poema seu que m'encanta i que ha estat clau en molts moments de la meva vida, es diu Horaris nocturns:

Estic dormint amb tu i sento passar els trens.

Em travessen el front els llums de finestrelles

estripant el vellut blau fosc d'aquesta nit.

L'estona de silenci em deixa un llum vermell,

la nota a un pentagrama de cables i vies

obscures i lluents. Estic dormint amb tu

i els sento com s'allunyen amb el soroll més trist.
Potser m'he equivocat no pujant en un d'ells.

Potser l'últim encert és -abraçat a tu-

deixar que tots els trens se'n vagin en la nit.