viladecans

Per Nadal en S. em va regalar els llibres de Poe il.lustrats per Viladecans que em van agradar moltíssim. Dijous vaig anar a veure'ls exposats al Centre Cultural del Círculo de Lectores. Com a molts artistes a Viladecans també el va fascinar la vida i l'obra de Poe. En les seves obres el pintor escull un moment de la narració o ressalta un personatge. Els seus quadres són plens de llum, més obscura en les pintures que acompanyen les narracions del primer volum i més feliç en el segon.

winslet

Espero que d'aquí a unes hores la Kate Winslet guanyi finalment un oscar! M'encanta aquesta dona. Avui he deixat els meus amors a casa i m'he escapat sola -feia temps que no ho feia i és una cosa que m'agrada molt-al cinema a veure Revolutionary road. M'ha reafirmat en les meves paranoies existencials i en les meves eternes neures sobre el sentit de la vida...en resum, m'ha agradat molt. No he llegit el llibre que m'espera a la prestatgeria perquè abans volia veure la pel.lícula. Últimament només sentia l'eterna cançó..."és millor el llibre" i he preferit deixar la lectura per després (ara em moro de ganes de llegir-lo i sé que només veuré la Kate quan imagini l'April Wheeler, perquè està esplèndida). A veure si aquesta setmana puc fer una altra escapada per veure-la a The reader i que aquesta nit les fades l'acompanyin i es faci justícia!

aitana

Riem moltíssim amb Un dios salvaje, l'obra de Yasmina Reza que a mi personalment m'ha agradat molt més que Art. L'he trobada tan actual, l'agressivitat, la competitivitat, la crueltat...

"Yo creo en un Dios salvaje. Él es quien nos gobierna, sin solución de continuidad, desde la noche de los tiempos", diu el personatge del Pere Ponce i la Tamzin Townsend ens ho recorda en el programa. Potser no tenim solució. Els quatre actors esplèndids, exagerats, divertits. I l'Aitana...

poso el seu nom al post perquè aquesta dona em fascina, com es pot ser tan increïblement guapa?

blueberry

Ho confesso, em pot l'estètica i per tant m'ha encantat la pel.lícula de Wong Kar-Wai. Sí, és una altra de les seves obres, una delícia pels sentits, paisatges sublims, música preciosa-blues-, actors guapíssims, un drama romàntic. Però la bellesa m'emociona i tot i que algunes veus han titllat la pel.lícula de buida, jo l'he trobada plena de sentit, en el patiment, en la fugida per trobar-se a un mateix, en l'emoció que respira. Vaig llegir fa temps un comentari on deia que el cinema de Wong Kar-Wai era una droga d'imatges poderoses que si t'atrapava no t'abandonava. Hi estic totalment enganxada.

teatre

M´agrada molt anar al teatre, però per què les obres duren tan poc temps a la cartellera? Tinc ganes d'anar a veure molts muntatges però ara mateix no tinc caps de setmana lliures, cada divendres toca teatre (amb una nena petita no tinc dies laborables per poder anar-hi!), i al final un dels meus plaers acabarà sent una rutina...he empalmat Días mejores amb Mort de dama (per cert, com m'agrada la Mercè Arànega!), la setmana vinent vaig a veure la Marisa Paredes a Sonata de Otoño i faré duet amb la Mort d'un viatjant, l'altre divendres Un dios menor...ho confesso s'ha convertit en un vici compulsiu. Això fa que tingui molt abandonat el cinema!

Amèrica

Mar de fons. Edward Hopper, 1939

Fa una setmana vaig pujar a Montjuïc, en plena efervescència americana, per veure l'exposició de la Fundació Miró, Modernitat americana. Obres de la Corcoran Gallery of Art.

Típica exposició que m'agrada, poques obres, una selecció de la Corcoran Gallery-el primer museu d'art privat de Washington-, bons artistes i un petit recorregut per la història de l'art nord-americà del segle XX. I de totes les obres em quedo amb aquesta de Hopper que em va semblar increïble. De sobte veies el quadre de lluny, per una lluminositat esplèndida, em vaig quedar atrapada contemplant-lo una bona estona. Ja m'agradava Hopper i Mar de fons em va reafirmar. L'artista té una gran capacitat per transmetre una sensació d'aïllament, "com una meditació sobre la condició humana" em deien a través dels "walkmans" informatius. Doncs em vaig quedar meditant...

1914

La dutxa dels soldats. Ernst Ludwig Kirchner, 1915

La Maite m'ha portat de Madrid el catàleg d'una exposició que m'hagués encantat veure, 1914 La Vanguardia y la Gran Guerra. Aquests últims dies l'he estat llegint i entre tots els impactes que he rebut, em quedo amb aquesta pintura de Kirchner per tota la càrrega premonitòria que hi podem veure, com una anticipació del terror nazi. I és que a primer cop d'ull podem pensar en les càmeres de gas dels camps d'extermini de la Segona Guerra Mundial. Kirchner va pintar simplement uns soldats dutxant-se mentre un d'ells posa llenya en una caldera. Un home uniformat vigila el grup i segons el catàleg l'artista va voler personificar la por en les figures dels soldats. Em sembla una pintura genial i colpidora, els nazis però no van pensar igual i va ser incautada i classificada com tantes altres d'art degenerat.

coral

Si algun dia us diguessin que han matat a la Mort,

no pregunteu, amics, qui és el que ho ha fet.

Serà un pare. Serà un pare o una mare.

Vicent Andrés Estellés, Coral romput.

Aquests versos ens colpeixen moltíssim a en S i a mi i sortim emocionadíssims del Lliure.

rodtxenko

Llibres, 1925

Vaig acabar l'any anant a la Pedrera a veure l'exposició de Rodtxenko, una de les principals figures de l'avantguarda del segle XX. Era un recorregut de totes les facetes de l'artista i de totes les etapes de la seva trajectòria vital i creativa. Pintura, dibuix, construccions, fotografia, disseny...però personalment em quedo amb els seus fotomuntatges i els seus treballs amb Maiakovski que van donar gran quantitat de cartells, anuncis en color, plafons publicitaris, il.lustracions a diaris i revistes...Maiakovski escrivia els versos plens d'humor per a la publicitat que il.lustrava Rodtxenko.

gao xingjian

Fa unes setmanes vaig anar a veure les obres que Gao Xingjian exposava paral.lelament a la Fundació Cercle de Lectors i a la galeria Senda sota el nom de Després del diluvi.

Em va sorprendre moltíssim que tot un premi Nobel de Literatura es consideri abans pintor que escriptor. Fill d'un banquer i d'una actriu, educat en un ambient culte i liberal, Gao Xingjian representa a la perfecció un contemporani "artista del Renaixement": pintor, escriptor, poeta, cineasta, fotògraf, director de teatre, compositor.

La seva obra pictòrica que em va sorprendre gratament, es troba entre Orient i Occident, entre l'abstracció i la figuració, personalíssima. I la majoria de les seves obres en tinta xina sobre tela i paper d'arròs em van semblar exquisides.