tag:blogger.com,1999:blog-88501499868109393922024-03-06T08:55:01.848+01:00temps perdutArt i reflexions personalsMònicahttp://www.blogger.com/profile/16852759246320568562noreply@blogger.comBlogger388125tag:blogger.com,1999:blog-8850149986810939392.post-30987873301248229342023-11-28T16:50:00.002+01:002023-11-28T16:53:13.456+01:00Jane<div class="separator" style="clear: both;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgmvDoz-MwcOx9YJfWrTv-tUfSLjb0q8DE66GuILjmkYVTUrmR3_VRwtXZ-S2d_yMGUs9CKrLM4IuUJKR-LqwUMhMU7MGUe9Nhm2DUzt6Jg6x2-gnvtbOr42ioLcUqKdDhVb9pJCoMTMtWDM-YAMRe3mxWJ3MD-uATR38vLOrZEoBjje0yLqSNry8m1-yXE/s1379/9CD79F7A-6D89-4577-8926-944AD4C5CD4A.jpeg" style="display: block; padding: 1em 0px; text-align: center;"><img alt="" border="0" data-original-height="1080" data-original-width="1379" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgmvDoz-MwcOx9YJfWrTv-tUfSLjb0q8DE66GuILjmkYVTUrmR3_VRwtXZ-S2d_yMGUs9CKrLM4IuUJKR-LqwUMhMU7MGUe9Nhm2DUzt6Jg6x2-gnvtbOr42ioLcUqKdDhVb9pJCoMTMtWDM-YAMRe3mxWJ3MD-uATR38vLOrZEoBjje0yLqSNry8m1-yXE/s400/9CD79F7A-6D89-4577-8926-944AD4C5CD4A.jpeg" width="400" /></a>
</div>
Vaig veure la <b><i>Jane Birkin</i> <i></i></b>al concert que va fer al Teatre
Grec, l'estiu de 2022. Vaig pressentir que no la tornaria a veure, que era la
darrera vegada. Però no podia imaginar que moriria menys d'un any després. Va
ser un concert molt bonic, ple de nostàlgia però també de confidències,
d'obrir-se en canal explicant la mort de la seva filla Kate. El seu gran dolor.
La Jane ja estava molt fràgil. Caminava amb dificultat i va cantar/actuar dreta,
però sempre amb una mà recolzada en un tamboret. Cercava la seguretat per al seu
cos dèbil. La seva mort em va entristir. La bellesa que marxa del món, en un
moment on és més necessària que mai, enmig de tant d'odi, mort, destrucció i
prepotència.<div><br /><div> Pocs dies abans, havia mort <i><b>Milan Kundera</b></i>, el meu etern candidat al Nobel, que m'havia regalat tanta felicitat lectora.
El meu món, el segle XX, va desapareixent cada vegada més ràpidament.</div><div> Aquest
curs cultural l'he començat amb Txaikovski i crec que l'acabaré, també, amb ell.
Vaig veure la seva òpera <b><i>Eugeni Onegin</i></b>, que va obrir la nova temporada del Liceu. A part de la música meravellosa, a
mi em va agradar el muntatge tan nòrdic, tan estil Hammershoi. Els dies
anteriors m'havia llegit el llibre de <i>Puixkin</i>, fascinant, traduït en vers
per Arnau Barios.</div><div><br /></div><div> També vaig tenir l'oportunitat de veure
<b><i>Antony & Cleopatra</i></b> de <i>John Adams</i>, dirigida per ell mateix.
És un privilegi veure el propi creador dirigir la seva obra. A mi sí que em va
agradar la identificació del poder romà amb el feixisme italià dels anys 20/30
del segle XX. El poder i la seducció en una òpera contemporània. </div><div><br /></div><div>I vaig tornar
al teatre, al TNC a veure <b><i>La Plaça del Diamant</i></b> de la
<i>Mercè Rodoreda</i>, dirigida per Carlota Subirós. Obra que he llegit un munt
de vegades, rellegida feia pocs mesos, per parlar-ne amb la meva filla doncs era
lectura de la selectivitat. I al Lliure, <b><i>La nostra ciutat</i></b> de
<i>Thorton Wilder</i>, dirigida per Ferran Utzet. Dues obres que em van agradar
molt perquè tota bona reflexió sobre el pas del temps m'interessa des de que era
una nena petita. La vida que passa, la vida de la Natàlia/Colometa i la vida
dels habitants de Grover's Corners.</div><div><br /></div><div> I la vida dels protagonistes de
<b><i>Love, love, love</i></b> de <i>Mike Bartlett </i>dirigida per Julio
Manrique, també és un viatge en el temps. Un viatge amarg en el desengany de les
utopies. Les tres obres em van captivar.</div><div> I tinc moltes cites amb l'art
properament. Per començar, he vist a La Pedrera la magnífica retrospectiva d'<b><i>Antonio López</i></b>. Un meravellós reflexe de la vida, la vida quotidiana, de les coses senzilles,
dels interiors domèstics, dels seus paisatges, de la figura humana que
l'apassiona. De l'amor a la seva dona, la també pintora <i>María Moreno</i>,
companya de vida que va morir fa uns anys. Tota l'atmosfera del pintor de
Tomelloso flotant en l'edifici de Gaudí. Una meravella.</div><div><br /></div><div> La foto és la Jane
Birkin retratada per la seva filla Kate Barry.
</div></div>Mònicahttp://www.blogger.com/profile/16852759246320568562noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-8850149986810939392.post-9885327132739395722023-05-24T23:49:00.001+02:002023-05-25T00:06:13.701+02:00Seguir<div class="separator" style="clear: both;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgNmaCDyghS-88kTqg3_hSRogK9mP4kWOuzI1itKDMXITby3pRx1lYI4c4FZEuTUFc2HVo9hmcKSFYG77yj1aYa0CKhOwHYvotD0ZCjzW32HRkkrMwOYlRMUALNWRFPjs3h6z23I6E5UImYGaOJtld8_NGegKXY5ODVxov4EznQBQyep9wA93YgZmNNxQ/s460/AB44561F-BF1A-440D-8199-3487CFC32885.webp" style="display: block; padding: 1em 0; text-align: center; "><img alt="" border="0" width="320" data-original-height="307" data-original-width="460" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgNmaCDyghS-88kTqg3_hSRogK9mP4kWOuzI1itKDMXITby3pRx1lYI4c4FZEuTUFc2HVo9hmcKSFYG77yj1aYa0CKhOwHYvotD0ZCjzW32HRkkrMwOYlRMUALNWRFPjs3h6z23I6E5UImYGaOJtld8_NGegKXY5ODVxov4EznQBQyep9wA93YgZmNNxQ/s320/AB44561F-BF1A-440D-8199-3487CFC32885.webp"/></a></div>
<p>He de ser més constant. Ho sé. És una fi de curs vertiginosa, que em fa estar en
tensió. Ja fa dos mesos que vaig anar a Madrid, aquesta vegada amb acompanyant,
per veure les meravelloses exposicions de Freud i Carrington.</p>
<p>La retrospectiva
de <b><i>Lucian Freud</i></b
>, un dels meus pintors preferits, em va entusiasmar. Des dels seus inicis, on
retrata la tensió en la vida de la gent dels difícils i cruels primers anys 40,
passant pels seus magnífics anys 60, plens de la seva intimitat, família,
amants, amics. I el poder, retratat com al Renaixement, amb els protagonistes
asseguts amb actituds introspectives. I el seu estudi, escenari i tema de la
seva pintura com la plasticitat de la carn, del cos nu, del pas del temps.</p>
<p>
No em
podia perdre la primera retrospectiva al país dedicada a
<b><i>Leonora Carrington</i></b
>. Tot el seu món surrealista, fantàstic ple de màgia i rebel.lia. Una artista
espiritual, lliure, amb una vida, en certs moments molt dura. Recordava el
magnífic llibre que li va dedicar Elena Poniatowska, que vaig llegir l'estiu del
2011, i que em va colpir. L'exposició feia tot un recorregut per la seva vida i
obra, el seu feminisme, amor a la Natura, els seus alter ego com a animals,
cavall especialment, o arbres...Magnífica.</p>
<p>I una sortida en família, tots tres,
a Salamanca, la preciosa ciutat, com una Florència ibèrica, amb una llum que
reflecteix els tons daurats de la pedra de Villalba. Va ser un plaer recórrer
els seus carrers, pensar en la Carmen Martín Gaite, filla de la ciutat, gran
escriptora, al tren em vaig llegir <i>Entre visillos</i>, que encara no havia
llegit, que em va encantar. Percebre a tot arreu la Universitat, el seu batec,
tota Salamanca gira al seu voltant. I sentir <i>La Internacional</i> a tot
volum, era l'1 de maig, a la preciosa plaça Mayor. I al tornar, mirant des del
tren els camps de Castilla, vaig pensar en Machado i en els Comuneros del segle
XVI, que van lluitar en aquelles terres per un món més just. </p>
<p>I aquí he anat al
teatre. He vist <b><i>El temps i els Conway</i> </b>de J.B.Priestsley dirigida
per Àngel LLàcer al TNC, que he trobat esplèndida. El pas del temps, un tema
obsessiu per a mi, i com modifica la vida de les persones. L'amor, els somnis,
les frustracions. Una escenografia genial i la felicitat perduda.</p>
<p> I encara he
trobat millor <b><i>Les amistats perilloses</i></b> al Lliure dirigida per Carol
López. Quina meravella la interpretació de Mònica López, una marquesa de
Merteuil, tan sutilment maquiavèlica, tan potent, hipnotitzadora. He trobat molt
brillant l'escenografia i el vestuari, i el moment L.O.V.E. de Sinatra, i Mima
Riera, una Madame de Tourvel que commou en la seva preciosa dansa de bogeria
ultratjada. I sobretot el final, explosiu.</p>
<p>I una pel.lícula,
<b><i>La mujer de Tchaikosvky</i></b> de Kirill Serebrennikov, la història d'<i
>Antonina Miliukova</i
>
i la seva passió pel compositor, una relació tortuosa i tòxica, on ella no va
poder acceptar, de cap manera, el rebuig d'ell a causa de la seva
homosexualitat. Tota la pel.lícula, immensa i molt bella, és a través dels ulls
d'ella.</p>
<p>La foto és de David Dawson del 2011. Una fotografia de l'estudi de
Lucian Freud a Kensington, Londres, just després de la mort de l'artista. Em va
impactar,les seves botes, testimoni de la seva vida, que em van recordar
aquelles que va pintar Van Gogh. Tota la presència d'una absència en una foto.</p>
Mònicahttp://www.blogger.com/profile/16852759246320568562noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-8850149986810939392.post-81817907715317897772023-04-09T21:07:00.014+02:002023-04-09T21:59:12.241+02:00Model<div class="separator" style="clear: both;">
<a
href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiCioaANWP1MjBrG90kn2SugznfS_uzM-wkEIycqss7x3Zi1OvwOBWu23F9xoRwaA66fqTVOMQerrX4ru2Yy8QA78HsZMcpdjcRViM9pKGWWdJdZF81LoONwoYqRlWNmB0I_aWVZMkyU044Mf8aDeADoztDXDyWddpLHbZMRFUAMm9NKL_iAswHNHPj2g/s835/7DCF8C36-787E-47CD-9C34-51878E4116B8.jpeg"
style="display: block; padding: 1em 0; text-align: center; "
><img
alt=""
border="0"
height="320"
data-original-height="835"
data-original-width="660"
src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiCioaANWP1MjBrG90kn2SugznfS_uzM-wkEIycqss7x3Zi1OvwOBWu23F9xoRwaA66fqTVOMQerrX4ru2Yy8QA78HsZMcpdjcRViM9pKGWWdJdZF81LoONwoYqRlWNmB0I_aWVZMkyU044Mf8aDeADoztDXDyWddpLHbZMRFUAMm9NKL_iAswHNHPj2g/s320/7DCF8C36-787E-47CD-9C34-51878E4116B8.jpeg"
/></a>
</div>
<p>Em va impactar molt visitar l'exposició d'<i><b>Antonio López</b></i> a
<i>La Model</i>. Les seves obres, algunes plenes de delicadesa, tancades en
sòrdides cel.les, on encara s'hi respira patiment i dolor, em va colpir. Després
vem poder veure la interpretació de <b>Winterreise<i></i></b>, el viatge
d'hivern de <i>Schubert</i>, en una galeria de l'antiga presó. L'univers poètic
de López, en una creació digital de <i>Bárbara Lluch<b></b></i>, acompanyava la
música, l'esplèndid baríton <i>Benjamin Appl,<b></b></i> com un pres enfollit, i
el pianista
<i>James Baillieu<b><b></b></b></i
>. Va ser un espectacle replet de bellesa en un entorn miserable. El dia abans
vaig anar a la breu xerrada que va fer el pintor al foyer del Liceu. Antonio
López, proper, humil, savi, ens va explicar com li havia agradat instal.lar la
seva obra a La Model. Hi trobava la sensació de temple, de sacre, en un lloc, on
ens va dir, tots hi haguéssim pogut anar a raure, en algun moment de la vida.</p>
<p>La mateixa setmana vaig veure <b>Roger Waters<i></i></b>, cinc anys després del seu
darrer concert a Barcelona. Em va soprendre la seva força, l'any que celebrarà
els seus vuitanta anys!, i la vigència de la seva música, molt present en la
meva vida. Malgrat els seus sermons eterns, justificant les seves opcions
polítiques i ideològiques (no m'entusiasma que em diguin què he de pensar), vaig
gaudir molt d'un espectacle brillant, potent, amb un comiat original que em va
encantar.</p>
<p>I un parell de pel.lícules que he vist al cinema,
<b>Emily<i></i></b> de <i>Frances O'Connor</i> que fa un retrat, amb força
ficció, de la vida imaginada d'<i>Emily Brontë</i>, l'autora de
<i>Cims borrascosos</i> (ganes de rellegir-lo!) que m'ha agradat molt. Plena de
bellesa, d'emoció, de passió de viure, amb una <i>Emma Mackey</i> sublim.</p>
<p>
<b>Crónica de un amor efímero<i></i></b> d'<i>Emmanuel Mouret</i>, de qui ja
m'havia sorprès molt gratament <i>Las cosas que decimos,</i> <i>las </i
><i>cosas que hacemos</i>. Ens explica la relació amorosa especial entre un home
casat i una mare soltera. Viure l'amor com una aventura, sense certeses, sense
futur, només el plaer d'estar junts. Una comèdia lleugera, sutil, amb bones
interpretacions i moltes paraules, plena de diàlegs, que a mi és una cosa que
m'encanta, escoltar en el cinema!. I a ritme de <i>La javanaise</i> de
Gainsbourg...</p>
<p>
La foto d'Antonio López és d'Ale Megale.</p>
Mònicahttp://www.blogger.com/profile/16852759246320568562noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-8850149986810939392.post-43984485409232962352023-03-18T23:19:00.007+01:002023-03-20T12:44:16.034+01:00Dives<p> </p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgthDP7kiwQnqh4zHY-tWqCgcT-93k0i0WUhTQEmrvTYD3_gzzHWkxGCWZ_VgGMBKfcz7BevPOV-i1poi2VXVQzgtIVNfieVGUtNAIwUDobVAG4jZBiFgq0QUaKGd2620Uh-J3ZUwYa8ub7GYC6A38GVoLo89fbQSRAADqXQfJKN9escq83uvRxHBStxQ/s1014/B1EC3142-AF4A-4EB1-AC2A-B1896F8FDAFC.jpeg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="700" data-original-width="1014" height="442" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgthDP7kiwQnqh4zHY-tWqCgcT-93k0i0WUhTQEmrvTYD3_gzzHWkxGCWZ_VgGMBKfcz7BevPOV-i1poi2VXVQzgtIVNfieVGUtNAIwUDobVAG4jZBiFgq0QUaKGd2620Uh-J3ZUwYa8ub7GYC6A38GVoLo89fbQSRAADqXQfJKN9escq83uvRxHBStxQ/w640-h442/B1EC3142-AF4A-4EB1-AC2A-B1896F8FDAFC.jpeg" width="640" /></a></div><br /><p></p><p>Vaig anar, molt encuriosida, a veure la Marina Abramović al Liceu. Hi presentava <i><b>7</b></i> <i><b>deaths</b></i> <i><b>of</b></i> <i><b>Maria</b></i> <i><b>Callas</b></i>. La primera part em va agradar molt, ella estirada, com morta en un llit, mentre diverses cantants anaven interpretant les àries més conegudes de la Callas. Alhora vèiem projeccions, on ella i Willem Dafoe, representaven 7 morts tràgiques, més o menys poètiques. </p><p>La segona part no em va agradar, la vaig trobar banal i sense aportar res. Només el moment en què ella, més diva que mai, transformada en la Callas, amb un vestit daurat, lluent com el sol, ens va saludar.</p><p>I una diva és la <b>Cate</b> <b>Blanchett</b>, esplèndida a <b><i>Tár</i></b>, la pel.lícula de <b>Todd</b> <b>Field</b> que m’ha entusiasmat. Ella és la directora d’orquestra, enigmàtica, dèspota i poderosa. La deixeble de Bernstein que abusa del poder.</p><p><b><i>La</i></b> <b><i>bellesa</i></b> <b><i>i</i></b> <b><i>el</i></b> <b><i>dolor</i></b>, el documental de <b>Laura</b> <b>Poitras</b>, també m’ha semblat magnífic. Aquí la diva és la fotògrafa i activista <b>Nan</b> <b>Goldin</b>. Jo em pensava que narrava la seva lluita contra l’empresa farmacèutica de la família Sackler, responsables de l’epidèmia més gran d’opiacis als Estats Units. (Vull llegir el llibre <i>L’imperi</i> <i>del</i> <i>dolor</i> de Patrick Radden Keefe!). Però gran part del documental és la història personal de la Nan Goldin, la fugida dels seus pares, les drogues, la prostitució, tota aquesta vida intensa reflectida en la seva fotografia. Hi és tota la seva potència vital.</p><p>La fotografia és <i>Self</i> <i>Portrait</i> <i>writing</i> <i>in</i> <i>my</i> <i>diary</i>. Boston, 1989 de Nan Goldin.</p>Mònicahttp://www.blogger.com/profile/16852759246320568562noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-8850149986810939392.post-45030728541778708412023-03-13T12:23:00.000+01:002023-03-13T12:23:39.453+01:00Miller<p><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjPf0g0Xx219n3ta4gzrXFkSOSIYvKRfdhXEy961H77IijXi2FsK7i4eXtN41YOj41nadjR3xrTe04tV31bwGgSAhw3lWyrFFjWqyRmjZwI66VW0s7R22NV9WD9qZCQMh2o3JvJV8Rq_wiFMNahDqkOtBcqQgp-qunpmq5z46KD4J8IpURvr1Q2U7kM7g/s1296/989659EC-C69D-46BC-8EDC-3FB168865657.jpeg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="1296" data-original-width="1050" height="400" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjPf0g0Xx219n3ta4gzrXFkSOSIYvKRfdhXEy961H77IijXi2FsK7i4eXtN41YOj41nadjR3xrTe04tV31bwGgSAhw3lWyrFFjWqyRmjZwI66VW0s7R22NV9WD9qZCQMh2o3JvJV8Rq_wiFMNahDqkOtBcqQgp-qunpmq5z46KD4J8IpURvr1Q2U7kM7g/w324-h400/989659EC-C69D-46BC-8EDC-3FB168865657.jpeg" width="324" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"></td></tr></tbody></table><br /> Volia parlar de Picasso però m’he anat trobant amb Arthur Miller. Fa algunes setmanes vaig veure al Lliure la seva magnífica obra <i><b>Tots eren fills meus.</b></i> Em va entusiasmar el muntatge que n’ha fet David Selvas, amb el Jordi Bosch i l’Emma Vilarasau absolutament esplèndids, com tota la resta d’actors. </p><p>Vaig pensar que el text de Miller seguia vigent, com un gran clàssic, sempre d’actualitat. Que difícil és assumir les conseqüències dels nostres actes. Al desembre vaig acabar de llegir <b><i>Blonde</i></b>, el llibre de la Joyce Carol Oates sobre la vida de Marilyn Monroe. Em va agradar, malgrat les mil pàgines que t’acaben saturant de diva, drames i plors. Però el període Miller, és el que més em va agradar, la història d’amor entre l’intel.lectual investigat pel <i>Comité d’Activitats Antiamericanes</i> i la <i>star</i>. Ell després es casaria amb la fotògrafa Inge Morath, amb qui tindria la seva filla, Rebecca Miller, autora de <b><i>Les vides privades de Pippa</i></b> <b><i>Lee</i></b>, un llibre que em va agradar molt. La Rebecca és la dona del Daniel Day-Lewis.</p><p>També em va sorprendre i agradar molt <i><b>Bovary</b></i> al TNC. Em feia una mica de respecte, doncs <i>Madame</i> <i>Bovary</i> és un gran llibre, amb un francès plaent, i aquest muntatge és en neerlandès. Però aquesta versió de Michael de Cook, dirigida per la Carme Portaceli, presenta una Bovary tan potent, combativa, forta en la seva recerca de la felicitat, tan sorprenent… Com que havia rellegit el llibre just abans d’anar-hi, vaig poder gaudir molt.</p><p>A la fotografia d’Inge Morath de 1962, Arthur Miller i la seva filla Rebecca.</p><p><br /></p><p><br /></p><p><br /></p>Mònicahttp://www.blogger.com/profile/16852759246320568562noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-8850149986810939392.post-11077888840554672132022-12-31T13:24:00.000+01:002022-12-31T13:24:20.694+01:00Lorca, sempre<p></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiA3dghUBNDQYH_RPbhQmLI-dBdwbeFS6GLL3Jb6tFXGtQNzjftM6fzKOoomLnY_w_AjBqg3TvA9mQMB-2vAIV5WbHvzlN-ZOIEAEzRvoTlIBlcbkqoyY2Jkeir_F8NQJKqlD01PYy-sTj51hfXFytaXFAzVLmbC9ZwdH4h80syd_Vc864u4whP-kIrIw/s1920/1D91FFB6-6125-456D-9D69-8FFE0CE3D720.webp" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1920" data-original-width="1280" height="404" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiA3dghUBNDQYH_RPbhQmLI-dBdwbeFS6GLL3Jb6tFXGtQNzjftM6fzKOoomLnY_w_AjBqg3TvA9mQMB-2vAIV5WbHvzlN-ZOIEAEzRvoTlIBlcbkqoyY2Jkeir_F8NQJKqlD01PYy-sTj51hfXFytaXFAzVLmbC9ZwdH4h80syd_Vc864u4whP-kIrIw/w269-h404/1D91FFB6-6125-456D-9D69-8FFE0CE3D720.webp" width="269" /></a></div><br /><div style="text-align: justify;"> Les dues últimes obres que he vist al teatre són amb Lorca. Com a autor o com a protagonista. <i><b>Yerma</b></i>, al Lliure i <i><b>Una noche sin luna</b></i> al TNC. Dues obres immenses, colpidores, emotives. <i><b>Yerma</b></i>, escrita pel poeta i dirigida per Juan Carlos Martel, amb una preciosa i artística escenografia de Frederic Amat, un espai de cendres, erm i fosc, i la música de Refree que ens endinsa en aquest món rural, de cançons de bressol, de dones que renten al riu, de la força i la tragèdia. Tota la meravella lorquiana. </div><p></p><p style="text-align: justify;"><i><b>Una noche sin luna</b></i>, escrita i interpretada per Juan Diego Botto, i dirigida per Sergio Peris-Mencheta, que va aconseguir cada vespre una <i>standing ovation</i>, amb el seu Lorca sensible, proper, que retorna al món dels vius, per explicar-nos la seva vida i la seva mort. Va ser afusellat una nit sense lluna ( sí, és veritat, ho vaig comprovar al calendari llunàtic, la lluna nova d’agost de 1936). Un monòleg, teatralment excepcional, sobre la importància de la memòria, de la llibertat artística, commovedora al màxim.</p><p style="text-align: justify;">La foto és de la gran <i><b>Vivienne Westwood</b></i>, que va morir ahir, retratada per David Dangley el 1976. Una dona que m’ha inspirat. Creadora revolucionària i autora d’un dels <i>mantres</i> que intento seguir: compra poc, bo i que duri.</p><p style="text-align: justify;">Que el nou any ens porti allò que ens sembla impossible, amb molta salut i poesia.</p>Mònicahttp://www.blogger.com/profile/16852759246320568562noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-8850149986810939392.post-45737519203695025782022-12-16T13:14:00.008+01:002022-12-16T13:44:46.897+01:00escapar<div class="separator" style="clear: both;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhaAiwqsatVuxrsspKmJ80_pTsSyp8O8LvqePDbey1uN3xz16zpewiC2zCcXGXx4HVqglkPKwMyv8jNLUiFaYtfwU0I3DVKXm9hu_9Z9BLAwbYhhQTRrZVHgawE8HEB9GYrbZt24iZYhCH7VhUeT1crFxmbNoyQKuhDsxpmJpCms9f9Q4TePZt3hMUhlg/s1525/IMG_1685.jpg" style="display: block; padding: 1em 0px; text-align: center;"><img alt="" border="0" data-original-height="1247" data-original-width="1525" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhaAiwqsatVuxrsspKmJ80_pTsSyp8O8LvqePDbey1uN3xz16zpewiC2zCcXGXx4HVqglkPKwMyv8jNLUiFaYtfwU0I3DVKXm9hu_9Z9BLAwbYhhQTRrZVHgawE8HEB9GYrbZt24iZYhCH7VhUeT1crFxmbNoyQKuhDsxpmJpCms9f9Q4TePZt3hMUhlg/s320/IMG_1685.jpg" width="320" /></a>
</div><p>
Els astres em van dir que havia d'escriure. Tornant amb el tren cap a casa, vaig
pensar que sí, que ho faria, que reprendria aquest vell blog. Però els dies i
els mesos van passar, i els viatges, i les ganes de fer altres coses, i la meva
mandra crònica. Fins avui, que he tornat a obrir aquesta pàgina abandonada.</p><p> Potser la meva novetat, és la meva passió creixent per anar a veure òpera. De
petita volia ser cantant d'òpera,em fascinava que la gent es comuniqués cantant.
El juny passat vaig tornar a veure'n una, de<i></i>sprés de quasi trenta anys,
<i>La flauta màgica</i> de Mozart, dirigida per Dudamel. </p><p> Va ser un gran <i>coup de foudre</i>, i aquesta tardor he anat a veure <i>Il trovatore</i> de
Verdi amb la direcció escènica d'Àlex Ollé, que molt originalment situa l'acció
a les trinxeres de la Primera Guerra Mundial. Em va agradar molt i em va portar
en molts moments a <i>La luna</i> de Bertolucci, una de les meves pel.lícules
preferides (soc una fan acèrrima de Bertolucci!), quan la seva protagonista, que
és una famosa cantant d'òpera interpreta precisament <i>Il trovatore</i> de
Verdi. </p><p> També he vist Il Trittico de Puccini, tres petites joies,
<i>Il tabarro</i>, <i>Suor Angelica</i> i <i>Gianni Schicchi</i>, que giren al
voltant de la mort, i amb una dona, Susanna Mälkki, dirigint l'orquestra. </p><p>A
<i>Gianni Schicchi</i> s'interpreta la famosa ària <i>O mio babbino caro</i>,
que sempre m'ha semblat preciosa i m'ha recordat
<i>Una habitació amb vistes</i>, doncs formava part de la seva banda sonora.
M'adono que relaciono molt l'òpera amb el cinema...De fet, al tornar de
veure-la, em vaig llegir el llibre de E.M.Forster que és una delícia. </p><p> Aquest retorn a l'òpera també ha vingut impulsat per la dificultat que tinc per
aconseguir entrades per anar a concerts de rock o pop. No suporto haver d'estar
hores connectada, per aconseguir o no, entrades. Acabem cansant-nos i
crispant-nos. Per tant, com que ni Springsteen, que de totes maneres ja he vist
diverses vegades, ni Coldplay, que em feia gràcia però no ho vaig
aconseguir, m'he decantat per anar al Liceu.</p><p> Sí que vaig anar però, fa un mes, a veure <i>The Cure</i>, per recordar els meus moments <i>dark</i> de joventut.</p><p> I per acabar aquesta pinzellada d'avui, el cinema, que malgrat la mandra, m'obligo
a anar-hi, perquè no vull que desapareguin les sales de cine. Últimament, estic
molt fascinada per la <b>Vicky Krieps</b>, una actriu meravellosa. La vaig veure
a l'estiu a <i>La isla de Bergman</i> de la Mia Hansen-Love, de qui soc
seguidora fidel, i fa uns dies a <i>Abrázame fuerte </i>de Mathieu Amalric, una
pel.lícula que m'ha tocat molt, sobre una mare que s'escapa de casa i el seu
viatge, físic i mental, barrejat amb la vida del marit i fills abandonats. El
dolor de l'absència, feta imatges. I la Vicky Krieps, també és una
<i>Sissí</i> a <i>La emperatriz rebelde</i> en estat de gràcia, immensa.
Per a mi, aquesta actriu ho omple tot. I si els astres em guien, seguiré.</p><p> </p><p> La foto és del rodatge de <i>La Luna,</i> amb l'esplèndida Jill Clayburgh i
Bernardo Bertolucci, crec que a les Termes de Caracalla de Roma, on acaba la
pel.lícula amb ella cantant Verdi. És de la 20th Century-Fox Film, però no
indica l'autor.
</p>Mònicahttp://www.blogger.com/profile/16852759246320568562noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-8850149986810939392.post-81368149205709096572022-01-19T15:12:00.087+01:002022-01-19T19:52:25.412+01:00Quarantena<p><span style="font-size: medium;"> </span></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/a/AVvXsEjC0pdpIKbuYKuQxWQyboNMwV7mE_MkjmYa-Dq9dT0YKfkMFF7fxasTdKkGatHWv--ayIsOIMW3qgkGeFKc7PXOLq2BZpzKBJpMWZwbn6QCmIbxW6TUX6JlZczjVjMIRfIvr88a4wgt81-1x-yP003n2RqbKXIZyxQJfB8mZWSmPpU6zfHp_muY1W50Zw=s1741" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1741" data-original-width="1362" height="431" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/a/AVvXsEjC0pdpIKbuYKuQxWQyboNMwV7mE_MkjmYa-Dq9dT0YKfkMFF7fxasTdKkGatHWv--ayIsOIMW3qgkGeFKc7PXOLq2BZpzKBJpMWZwbn6QCmIbxW6TUX6JlZczjVjMIRfIvr88a4wgt81-1x-yP003n2RqbKXIZyxQJfB8mZWSmPpU6zfHp_muY1W50Zw=w337-h431" width="337" /></a></div><br /><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">Bette Davis i Joan Crawford, últims anys 60.</div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><br /></div><span style="font-size: medium;">Estic en quarantena, sense haver tingut encara el covid, per contacte familiar, i com la gran <i>Bette Davis</i>, tot el dia amb bastonets al nas. M’he rigut llegint les darreres entrades del meu blog abandonat. Com podia ser tan il.lusa? Ara ja no crec que aquesta pandèmia canvïi res, tot i que a mi, m’ha donat una paciència que m’ ha sorprès, o potser és l’edat?</span><div><span style="font-size: medium;">El dia de cap d’any em vaig desitjar salut i viatges, ja tinc tan interioritzada la situació que ni hi vaig pensar, en una possible fi. Això que em recordo, en una sala de cinema, a finals del 20, emmascarada, veient <i><b>Dear</b></i> <i><b>Werner</b></i>, el preciós documental de <b>Pablo<i> </i>Maqueda</b> que resseguia el camí que havia fet <b>Werner</b> <b>Herzog</b> el 1974, caminant de Munich a París, en un acte de fe per evitar la mort de la seva amiga <i>Lotte Eisner</i>, greument malalta. Vaig sortir pensant que em posaria a caminar, fins a París o Cadis o Berlín, si amb això s’acabés el covid per sempre.</span></div><div><span style="font-size: medium;">Tinc la sort del teatre, la lectura i el cinema, jo no he deixat d’anar-hi, perquè no vull que tanquin les sales. Fa poc hi vaig poder veure <i><b>Petite maman</b></i>, una pel.lícula meravellosa de <b>Céline Sciamma</b> ( sí, la de <i>Retrato de una mujer en llamas</i>), descomunal en la seva senzillesa, i vaig pensar que tot el que havia sentit, hagués sigut diferent i menor, si l’hagués vist a casa. </span></div>Mònicahttp://www.blogger.com/profile/16852759246320568562noreply@blogger.com6tag:blogger.com,1999:blog-8850149986810939392.post-48019828792629849062020-03-30T21:40:00.001+02:002020-03-30T21:48:59.847+02:00laxe i la natura<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgezjG4gfzpA61H7kpNuqQGvoEdCYlrJrXXCv1lL1Iu_nsTD2cubyJeHY61u6xwL9vXUMLuaaiD6JdJPuZyjYa8Yz1QMAQMgXTfIdkicj3aQbUs8wbMkiZla5aGHNq3Ey11F847Bpn8NSg0/s1600/Oliver-Laxe_05-1706x960.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="901" data-original-width="1600" height="360" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgezjG4gfzpA61H7kpNuqQGvoEdCYlrJrXXCv1lL1Iu_nsTD2cubyJeHY61u6xwL9vXUMLuaaiD6JdJPuZyjYa8Yz1QMAQMgXTfIdkicj3aQbUs8wbMkiZla5aGHNq3Ey11F847Bpn8NSg0/s640/Oliver-Laxe_05-1706x960.jpg" width="640" /></a></div>
<div style="text-align: center;">
<i><b>Oliver Laxe</b></i></div>
<br />
<div style="text-align: center;">
Potser la <i><b>Natura </b></i>és una de les coses més enyorades del nostre confinament. Això que mai havia vist una Barcelona tan connectada a ella com aquests dies. L'aire és net, sutil, els arbres van verdejant celebrant la primavera, la quietud, la calma, d'una ciutat gairebé buida. La Natura és la gran triomfadora del nostre tancament.</div>
<div style="text-align: center;">
I una de les grans protagonistes dels plans que tots fem, per un futur cada vegada més llunyà i incert.</div>
<div style="text-align: center;">
Com és protagonista en les pel.lícules del gran <i><b>Oliver Laxe</b></i>, un dels directors del moment, que a mi en fascina. Aquests dies he vist les seves dues últimes creacions i m'han meravellat. Un cinema molt personal, entre documental i ficció, que convida a deixar-se portar, a no cercar sempre un sentit, a gaudir del viatge. Fa uns anys, potser era més <i>cartesiana</i>, i m'enfadaven els finals oberts, volia explicacions concises. Amb l'edat, relativitzem, i ens és més fàcil deixar-nos emportar per la <i>Bellesa</i>, i <i><b>Laxe </b></i>ha arribat al moment precís de la meva vida. Ara soc <i>Laxiana,</i> per sempre més.</div>
<div style="text-align: center;">
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhPZSkbLVWRfczxRO-EqXOaVxWYZcCFVKGDm1osIH1D1s2v8X1drv87H41t0pQG7ogn6Rl4dEQZNwj88UqeS3KfIERSjUZolOpntA4hXLzqemb3B2wX0AaTOa3-kdLDF3Tl7-E4hSKfeqKk/s1600/lo_que_arde_6821_940x509.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="509" data-original-width="940" height="346" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhPZSkbLVWRfczxRO-EqXOaVxWYZcCFVKGDm1osIH1D1s2v8X1drv87H41t0pQG7ogn6Rl4dEQZNwj88UqeS3KfIERSjUZolOpntA4hXLzqemb3B2wX0AaTOa3-kdLDF3Tl7-E4hSKfeqKk/s640/lo_que_arde_6821_940x509.jpg" width="640" /></a></div>
<br /></div>
<br />
<div style="text-align: center;">
<i><b>O que arde,</b></i> <i>Oliver Laxe 2019.</i></div>
<div style="text-align: center;">
<i><b>O que arde </b></i>m'ha extasiat. És tota una experiència sensorial i hipnòtica. Tota la grandesa de la senzillesa, dels gestos petits, dels silencis tan necessaris. La Natura hi és curativa, com un refugi, com l'harmonia del món. La<i> Galícia</i> rural, màgica, la terra de la mare de <i>Laxe</i>, on ell retorna. Quina interpretació tan preciosa, la de <i>Benedicta Sánchez</i>, dona fascinant, premi <i>Goya</i> a l'actriu debutant, demostrant que a la vida mai és tard!</div>
<div style="text-align: center;">
La solitud, la dificultat de relacionar-se, la música meravellosa, quina emoció la <i>Suzanne</i> de <i>Cohen</i>, en els ulls d'una vaca, en el paisatge que ens endinsa en un món, ara llunyà, inabarcable.</div>
<div style="text-align: center;">
I la nostra petitesa davant la transcendència de la Natura.</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<br /></div>
<div style="text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhRUm7JkAOMSeEUI1JFNqI2aStZX9phgIkyKDA1my25BCkThMXYevZNouwxwzcN-xniidVXfIEJKGe6fvM1Qaz4lpG0WpXmYeVtAcNWtCOwQJpk2uaZl_K08mc_8urRcz5zSABVZ9USNHBi/s1600/oliver-laxe-mimosas-04.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="319" data-original-width="600" height="337" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhRUm7JkAOMSeEUI1JFNqI2aStZX9phgIkyKDA1my25BCkThMXYevZNouwxwzcN-xniidVXfIEJKGe6fvM1Qaz4lpG0WpXmYeVtAcNWtCOwQJpk2uaZl_K08mc_8urRcz5zSABVZ9USNHBi/s640/oliver-laxe-mimosas-04.jpg" width="640" /></a></div>
<div style="text-align: center;">
<b>Mimosas</b>, <i>Oliver Laxe 2016</i></div>
<br />
<div style="text-align: center;">
Reclosa a casa vaig tornar a mirar <i><b>Mimosas</b></i>, la seva anterior pel.lícula rodada al <i>Marroc</i>, una preciosa història <i>sufí</i> que recrea un viatge interior a través d'un viatge exterior.</div>
<div style="text-align: center;">
Molt poètica i emotiva, més críptica que <i><b>O que arde,</b></i> però plena d'emoció, de veritat. <i>Laxe</i> va explicar que a <i><b>Mimosas</b></i> volia mostrar tota la bellesa del ser humà, com un ésser angèlic, heroic, en un moment en que no confiem gaire en ell. Plena de referents espirituals, que molts se m'escapen, però amb una fe que vibra i batega en un món cínic. Jo hi trobo tota la fe en la vida, i en aquests moments que potser ens cal més que mai, creure en la vida, en l'home, en la bondat, en la <i>Natura</i> que ens espera, allà fora. </div>
Mònicahttp://www.blogger.com/profile/16852759246320568562noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-8850149986810939392.post-4650638025981161082020-03-21T19:34:00.001+01:002020-03-21T20:06:13.575+01:00Pippa i la generositat<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgYsXuLT-TWeBzhewh16xHomdq4M7go4ebRj-aIgqfZRTnMh3MA6gGruTz1M05hWjBd2ct6GpNFV04ZL4TtNC4Ek1z79vmocqEfrQ3BQTH-4ZyT_Zsy0d1o1LNtXw_P4pWELAil0-qtlkU9/s1600/photo.aspx.jpeg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="627" data-original-width="850" height="472" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgYsXuLT-TWeBzhewh16xHomdq4M7go4ebRj-aIgqfZRTnMh3MA6gGruTz1M05hWjBd2ct6GpNFV04ZL4TtNC4Ek1z79vmocqEfrQ3BQTH-4ZyT_Zsy0d1o1LNtXw_P4pWELAil0-qtlkU9/s640/photo.aspx.jpeg" width="640" /></a></div>
<div style="text-align: center;">
Pippa Bacca, <i><b>Brides on Tour</b></i>, 2008</div>
<div style="text-align: center;">
<br /></div>
<div style="text-align: center;">
Com ha canviat la meva vida des de l'última vegada que vaig escriure en aquest blog. He viscut un dol, esperat però colpidor, he necessitat temps per curar, primer, els meus mals espirituals, ara els corporals. I seguir aprenent a viure. I de cop, aquesta sotragada mundial, aquest confinament, inesperat, estrany i sorprenent, que jo estic vivint feliçment. Feliç en la petita bombolla, de lectures, música, calma, sèries i pel.lícules que ajuden a pensar. Feliç descobrint com admiro, dia a dia, les dues persones que m'acompanyen, que comparteixen la meva vida. I això que estem reclosos al centre de Barcelona, sorprenentment buit, gaudint d'un silenci inusual. Potser sóc temerària perquè no tinc por. Em dol moltíssim, els nens petits, tancats, les persones grans, soles, la gent que està morint i això em provoca un gran desassossec. També la immensa mesquinesa que estic llegint a les xarxes, la gent negativa que viu per criticar-ho tot, que creuen saber el què cal fer, que insulten, avui una que es dedica o dedicava, ja no ho sé, a la política dient assassins tan panxa. No vull saber res de la gent tòxica, dels àudios anònims que circulen només per criticar. Em tanco definitivament a tot això. No ho vull en la meva vida. I em quedo amb els aplaudiments de les vuit del vespre, que fem cada dia, a casa, i que m'injecten esperança i il.lusió en les persones. Perquè sí, jo crec que de tot això, en sortirà alguna cosa positiva. I sí, estic preocupada pels diners que perdrem, trista pels viatges que s'han evaporat, per no poder veure les nostres mares ni familiars, pel dolor que provoca i provocarà. Però segueixo pensant que aquesta pausa, aquest replantajament, aquesta humilitat, que hem d'acceptar, ens farà millors.</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiku0QnjilP3_R8WWlVuWFXtt9_q9IlR6O3fytdJukcqRvo6_hzDJrjxW9NbQ_MC77A2BdGsOPH2zXl-8TNGBaiPIKvi9sBCk22qM8OqVR9DmfXl8I1SlbSWzM0o6P-HfZFmFeMYLjTKqDe/s1600/1583742095807_0620x0435_0x0x0x0_1583742121290.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="435" data-original-width="620" height="448" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiku0QnjilP3_R8WWlVuWFXtt9_q9IlR6O3fytdJukcqRvo6_hzDJrjxW9NbQ_MC77A2BdGsOPH2zXl-8TNGBaiPIKvi9sBCk22qM8OqVR9DmfXl8I1SlbSWzM0o6P-HfZFmFeMYLjTKqDe/s640/1583742095807_0620x0435_0x0x0x0_1583742121290.jpg" width="640" /></a></div>
<div style="text-align: center;">
Pippa Bacca fent autostop, camí de Sarajevo, <i><b>Brides on Tour</b></i>, 2008.</div>
<br />
<div style="text-align: center;">
I com una guia que he trobat, la <b><i>Pippa Bacca.</i></b> Aquests dies he llegit <b><i><u>La robe blanche</u> </i></b>de <b><i> Nathalie Léger</i></b> (em sembla que no hi ha traducció) on parteix de la <i>performance</i> de l'artista italiana <i><b>Pippa Bacca</b></i>, neboda de <i>Piero Manzoni </i>(sí, el de la<i> Merde d'artiste</i>), on ella havia de fer un viatge en autostop d'<i>Itàlia a Jerusalem</i>, vestida de núvia, per portar un missatge de pau, de fe en l'ésser humà, d'esperança. Va crear-se el vestit, que rentava durant el viatge, i va arribar a <i>Istambul,</i> allà va ser violada i assassinada. Molta gent va sentenciar que la culpa havia sigut d'ella, que s'ho havia buscat, massa perillós. El seu funeral, a Milà, va ser preciós, un llençol verd cobrint el taüt, la <i>Pippa </i>sempre vestia de verd, el seu color preferit, música i joia, per una vida viscuda intensament.</div>
<div style="text-align: center;">
I la <i>Pippa </i>tenia tota la raó, cal creure en l'esperança, en la bondat i generositat, que aquests dies estem veient. Enmig de la desolació, el nostre vestit blanc, entre la crispació penso tancar els ulls a les paraules negatives. Jo vull seguir el camí de la <i><b>Pippa Bacca</b></i>, ho faré. S'ho mereix.</div>
<div style="text-align: center;">
(No he trobat l'autor de les fotografies)</div>
Mònicahttp://www.blogger.com/profile/16852759246320568562noreply@blogger.com3tag:blogger.com,1999:blog-8850149986810939392.post-21767474758742325952019-01-16T18:54:00.001+01:002019-01-16T19:12:05.106+01:00Venècia<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhd1cdOH-kqk_R_0VNuoZdFXXNhKOHOJekcFthrEWwXxpLPgm1d52BFbLRDLN4txRaLVPWsrLPk0dZOzPaqrRY2lEOorcDPrgIVgweJyI9bjBTGT3azLk13IE9eCMIgvZnuAbNsgdbom_in/s1600/IMG_5557.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1200" data-original-width="1600" height="300" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhd1cdOH-kqk_R_0VNuoZdFXXNhKOHOJekcFthrEWwXxpLPgm1d52BFbLRDLN4txRaLVPWsrLPk0dZOzPaqrRY2lEOorcDPrgIVgweJyI9bjBTGT3azLk13IE9eCMIgvZnuAbNsgdbom_in/s400/IMG_5557.JPG" width="400" /></a></div>
<div style="text-align: center;">
<i><b>Venècia,</b></i> fotografies de S.B i M.B.B.</div>
<br />
<div style="text-align: center;">
Que oblidat tenia el meu blog! Oblidat com espero oblidar el 2018, un any difícil i trist. Potser, el millor d'aquest any passat, van ser els tres dies a <b>Venècia</b>, en un maig esplendorós i càlid. Era la quarta vegada que visitava la ciutat i vaig decidir fer coses que encara no havia fet.</div>
<div style="text-align: center;">
<i>Venècia és un peix</i>, diu <i><b>Tiziano Scarpa</b></i>, escriptor venecià que recomana mirar la ciutat des del mar, l'aire i la terra. Vaig fer-li cas.</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhuXIy4x04IGIoOmXZH1XtKE2E3BNiVaYB0bjPC7grDq_o7yJ-wZKs_ma3vPHXdFcRxGEKJjOStwyfE0u9yv9xFqfHZSUzEtmr5yymJJ0WzWYNgJ_WXur0fb_jk2oektqf4-12JWGNjVBlR/s1600/IMG_5582.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1200" data-original-width="1600" height="300" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhuXIy4x04IGIoOmXZH1XtKE2E3BNiVaYB0bjPC7grDq_o7yJ-wZKs_ma3vPHXdFcRxGEKJjOStwyfE0u9yv9xFqfHZSUzEtmr5yymJJ0WzWYNgJ_WXur0fb_jk2oektqf4-12JWGNjVBlR/s400/IMG_5582.JPG" width="400" /></a></div>
<div style="text-align: center;">
<i><b>Burano</b></i></div>
<div style="text-align: center;">
Llàstima que també és plena de gent, especialment aquell cap de setmana llarg, doncs s'hi celebrava una regata important i la ciutat era a vessar. Vem agafar el<i> vaporetto</i> que recorre la llacuna, fins a <i><b>Burano</b></i>, l'illa més llunyana de les més conegudes. És un viatge preciós, que recomano moltíssim.</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhUmuNpicmP2vTEI2Wt5dQdfRnC_fTFzvc1aK4kLIoe-ad64xYjRFdzscgtyswAcpnz1xfSakjc6aguqfJ2cX4nsXM-sl8W2WORjFdzX67AxbvILo6WrEvliLek2jNRHlLvIhRCvFIOJAQi/s1600/IMG_5585.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1200" data-original-width="1600" height="300" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhUmuNpicmP2vTEI2Wt5dQdfRnC_fTFzvc1aK4kLIoe-ad64xYjRFdzscgtyswAcpnz1xfSakjc6aguqfJ2cX4nsXM-sl8W2WORjFdzX67AxbvILo6WrEvliLek2jNRHlLvIhRCvFIOJAQi/s400/IMG_5585.JPG" width="400" /></a></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<i><b>Burano</b></i></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<i><b>Burano és pop!</b></i> Plena de colors vibrants, de vida, vem veure els nens que sortien de l'escola (sí, a Itàlia els dissabtes es va a l'escola!), passejar pels seus carrers i canalets, gaudir de la petita illa.</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgmf3JtIdRYurSIbpWlGITFfbMYzTsFPlN9hVIxQiJqL_AZRerSEAt-J-W9n8MblzlaFsP5A-6kv7AU6Cr6ohmSHexqmjCDpCZaCEDHx-Q9ghHRozrEwKO-TybJhRtyFXpOTsT7-dd2IOJ7/s1600/IMG_5625.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1200" data-original-width="1600" height="300" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgmf3JtIdRYurSIbpWlGITFfbMYzTsFPlN9hVIxQiJqL_AZRerSEAt-J-W9n8MblzlaFsP5A-6kv7AU6Cr6ohmSHexqmjCDpCZaCEDHx-Q9ghHRozrEwKO-TybJhRtyFXpOTsT7-dd2IOJ7/s400/IMG_5625.JPG" width="400" /></a></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<i><b>Collezione Peggy Guggenheim</b></i></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
No vaig voler repetir museus, ni esglésies, vaig pensar que la meva filla ja els descobrirà en properes ocasions, <i>Venècia val mil viatges</i>!. Sí que vem anar al museu de la <i><b>Peggy Guggenheim,</b></i> al <i><b>Palazzo</b></i> <i><b>Venier dei Leoni</b></i>, al <i>Gran Canal.</i> Ara ja, un dels museus de la meva vida, i que encantarà a tot amant de l'art d'<i>avantguardes</i>. La casa ja és fascinant, com ho va ser la pròpia <i>Peggy</i>, però la seva col.lecció és una joia que em va entusiasmar.</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjvJh7E4jfxzW0V8wMpgW2XDSGUUxihcK5jsGcXV-5ruEa5xMRk-3a2HNpbBKm6k_z5ORW0MG0k9YF70XMchs9Z7trVV896FBPn96mBk1uNrxTh9t9YGGeePcDTaXqdwdQZjjHaVq_GwqHM/s1600/IMG_5606.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1600" data-original-width="1200" height="400" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjvJh7E4jfxzW0V8wMpgW2XDSGUUxihcK5jsGcXV-5ruEa5xMRk-3a2HNpbBKm6k_z5ORW0MG0k9YF70XMchs9Z7trVV896FBPn96mBk1uNrxTh9t9YGGeePcDTaXqdwdQZjjHaVq_GwqHM/s400/IMG_5606.JPG" width="300" /></a></div>
<div style="text-align: center;">
<i><b> Tetrarques</b></i></div>
<div style="text-align: center;">
I cada vegada que passo per <i>Venècia</i>, m'acosto a saludar als <i><b>Tetrarques</b></i>, expoliats de<i> Constantinoble</i>, que s'abracen des del segle III. No sé perquè aquesta escultura m'agrada tant, quan representa la unió del poder, polític i militar per garantir l'estabilitat de l'Imperi. Penso en el peu que va quedar, tot sol, a <i>Istambul...</i></div>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiX7BKtjxnscSYsg9JC992uSp4nQS2JxPwGHlYco0MCVD7UW2cFMMgzbUnB60B5eCYVegqJ1wzfXVLFc_LfZCvfS10k8fm9V6-R2UH65Eoj5cnPe-jQE056wO6E38flnDm_mnbjgoNlzW0D/s1600/IMG_5655.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1200" data-original-width="1600" height="300" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiX7BKtjxnscSYsg9JC992uSp4nQS2JxPwGHlYco0MCVD7UW2cFMMgzbUnB60B5eCYVegqJ1wzfXVLFc_LfZCvfS10k8fm9V6-R2UH65Eoj5cnPe-jQE056wO6E38flnDm_mnbjgoNlzW0D/s400/IMG_5655.JPG" width="400" /></a></div>
<div style="text-align: center;">
<i><b>Illa San Michele</b></i></div>
<div style="text-align: center;">
I per fugir de les masses de turistes, de gent, vem anar a cercar una mica de calma a <i><b>San Michele</b></i>, l'illa on hi ha el<i> cementiri</i>, que és preciós. De nou navegar, i de sobte el silenci. No hi havia quasi ningú, una dona nord-americana i el seu nét, amb qui vem xerrar una mica, i poc més. Un<i> oasi</i>. I <i><b>Kandinsky</b></i> i <b><i><a href="http://eltempsperdut.blogspot.com/2009/11/diaghilev.html">Diaghilev</a></i>,</b> el creador dels <i>Ballets russos</i>, amb la tomba plena de sabatilles de ballet en homenatge, a qui vem anar a visitar.</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEioVGpkYliTF6DAj76VsrTeVKdROykhlodnX94tJJrKpC_mIGhhyD6VNxmofo8SFadFLbOCTIPu5YcwYbFc1H86GgWRf6V8ukeax17M826p7i5cOYKdpOptX8OlQhZe-4s8Kc-V0JzEgF3K/s1600/IMG_5650.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1600" data-original-width="1200" height="400" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEioVGpkYliTF6DAj76VsrTeVKdROykhlodnX94tJJrKpC_mIGhhyD6VNxmofo8SFadFLbOCTIPu5YcwYbFc1H86GgWRf6V8ukeax17M826p7i5cOYKdpOptX8OlQhZe-4s8Kc-V0JzEgF3K/s400/IMG_5650.JPG" width="300" /></a></div>
<div style="text-align: center;">
<i><b>Tomba de Joseph Brodsky.</b></i></div>
<div style="text-align: center;">
I el meu admirat <i><b>Joseph Brodsky</b></i>, de qui m'estava llegint<i><u> La marca de l'aigua</u></i>, un cant d'amor a la ciutat de qui l'escriptor va dir<i> "Venècia és, en ella mateixa, una obra d'art; la més gran obra mestra</i> <i>que la nostra espècie ha produït"</i>. <i><b>Brodsky </b></i>només visitava<i> Venècia</i> a l'hivern, i jo, si hi torno, serà a l'hivern.</div>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjYpg_Vv3Ga7k3jUw3uqmVAeb5HeOyu69Gb2J-ibwFw4aKPPYHE08cORaKlFcsDaAtjFlzq4nL3T6VLSKR4rROh1ofSGnGh6iji4k1HzyUEq-C7u1NuD3Z7_lxVlUtZ_DErpWY2TC2LqxTo/s1600/IMG_5665.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1200" data-original-width="1600" height="300" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjYpg_Vv3Ga7k3jUw3uqmVAeb5HeOyu69Gb2J-ibwFw4aKPPYHE08cORaKlFcsDaAtjFlzq4nL3T6VLSKR4rROh1ofSGnGh6iji4k1HzyUEq-C7u1NuD3Z7_lxVlUtZ_DErpWY2TC2LqxTo/s400/IMG_5665.JPG" width="400" /></a></div>
<div style="text-align: center;">
<br /></div>
<div style="text-align: center;">
I després de tants recorreguts per mar, i per terra, caminant per les places de la ciutat, allunyant-nos del centre per trobar, de seguida, la tranquil.litat, Venècia des de l'aire. I aquesta vegada des de la <i><b>Torre del Rellotge</b></i>, una visita que recomano on els preciosos<i><b> maures</b></i>, repiquen les hores.</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjV1nPVh23m5YDGNajDFj_cI0HsnQ5hxNw_60-wICcD4iH4w9uPWPwuZz3IkZ5PcpnhVvthKIkOsttoKa6Kqd63x4ad70Cgu_Gvl00GKAKFXmwa5iafKltZjX0Ytuwr4x-ELDhzY6q9LvJz/s1600/IMG_5661.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1200" data-original-width="1600" height="300" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjV1nPVh23m5YDGNajDFj_cI0HsnQ5hxNw_60-wICcD4iH4w9uPWPwuZz3IkZ5PcpnhVvthKIkOsttoKa6Kqd63x4ad70Cgu_Gvl00GKAKFXmwa5iafKltZjX0Ytuwr4x-ELDhzY6q9LvJz/s400/IMG_5661.JPG" width="400" /></a></div>
<div style="text-align: center;">
I la plaça <i><b>San Marco</b></i> des dels terrats, els colors terra, el mar, el cel. Un<i> shoot</i> de bellesa intensa!</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi1xX-0Suhqg07NafYN0CIthriGy1iQCxzGttapdSzKDi8ZRZdxI0qQifrMwtOsuex_cwygnvNDBInw5HNfpCPCnBNJj4CAJasNs61mhs77V66HwqiLdixLPEbuqy1ZyelhaGioLlhn1FJq/s1600/IMG_5668.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1200" data-original-width="1600" height="300" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi1xX-0Suhqg07NafYN0CIthriGy1iQCxzGttapdSzKDi8ZRZdxI0qQifrMwtOsuex_cwygnvNDBInw5HNfpCPCnBNJj4CAJasNs61mhs77V66HwqiLdixLPEbuqy1ZyelhaGioLlhn1FJq/s400/IMG_5668.JPG" width="400" /></a></div>
<div style="text-align: center;">
I que diferent des de l'aire, amb els canals amagats, amb els campanars, les teules, la llum.</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjo67MyDwcHtE9UAD7oX77by9Wn8s9BW0FRnP-UOQorAajmDcaZ3_FXN3kpYenP-lQqnRHoc_rV6Pk601MuJJm9_2r3Kiw3btn9jd2uCBw5ARbToM3XiKPrRayntXRQjwNAxabfkjP09ek1/s1600/IMG_5672.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1200" data-original-width="1600" height="300" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjo67MyDwcHtE9UAD7oX77by9Wn8s9BW0FRnP-UOQorAajmDcaZ3_FXN3kpYenP-lQqnRHoc_rV6Pk601MuJJm9_2r3Kiw3btn9jd2uCBw5ARbToM3XiKPrRayntXRQjwNAxabfkjP09ek1/s400/IMG_5672.JPG" width="400" /></a></div>
<div style="text-align: center;">
I una <i>"pijada"</i>, anar al<i><b> Florian</b></i>, un dels cafès més antics d'Europa, obert des de 1720. Ja hi anaven <i>Goldoni i Casanova, Rousseau i Lord Byron</i>! Prendre un te, amb la tetera de plata, un <i><b>spritz</b></i>, el famós aperitiu venecià, una xocolata...És molt car, però val la pena.</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi087NoLQXDu2fdh5tn2ZokddsaLWtLKdgXlrLUBCFj-Ra4z6LAT8F-qF4SBv9x4SjPSqachri1dXWsXLgl8oJmmt02TEzw_LSmImKrkIJh5l-8y9kf-iguqsRRH5O4o0mfepNrUsGYs8O-/s1600/IMG_3002.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1200" data-original-width="1600" height="300" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi087NoLQXDu2fdh5tn2ZokddsaLWtLKdgXlrLUBCFj-Ra4z6LAT8F-qF4SBv9x4SjPSqachri1dXWsXLgl8oJmmt02TEzw_LSmImKrkIJh5l-8y9kf-iguqsRRH5O4o0mfepNrUsGYs8O-/s400/IMG_3002.JPG" width="400" /></a></div>
<div style="text-align: center;">
I passejar en <i><b>góndola</b></i>, que malgrat que em feia una mica de vergonya, va ser un dels plaers del viatge. Vaig preguntar on podia anar, que no fos al centre, abarrotat de turistes, i poder fer-ho en la intimitat. Jo ja hi havia anat, als 16 anys, amb companyes de l'institut, i ara hi anàvem els tres, als meus acompanyants els hi feia molta il.lusió, i em van aconsellar molt bé. Vam fer un recorregut en una zona molt tranquil.la, amb un<i><b> gondolero</b></i> molt simpàtic, i va ser tant relaxant, després de dos dies caminant i movent-nos amunt i avall, que em vaig sentir bressolar.</div>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhRAYcGhhX0XPL1D0F5C9UhV80PFe6HFsNxVIHksjSSiMucOC8rPskyVE71M55lE2WbI2-UQUrmTcZnCKpkozYtebnK0HRFxlWHIv2AhxpM_jiOLHEbbl2Z_i9bfbnScw9r8hLQbaiOVMu7/s1600/IMG_5749.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1200" data-original-width="1600" height="300" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhRAYcGhhX0XPL1D0F5C9UhV80PFe6HFsNxVIHksjSSiMucOC8rPskyVE71M55lE2WbI2-UQUrmTcZnCKpkozYtebnK0HRFxlWHIv2AhxpM_jiOLHEbbl2Z_i9bfbnScw9r8hLQbaiOVMu7/s400/IMG_5749.JPG" width="400" /></a></div>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<div style="text-align: center;">
I aquesta vegada vaig visitar la<i><b> Basílica de San Marco</b></i> a fons. Admirant els mosaïcs, la <i><b>Pala</b></i> <i><b>d'Oro</b></i>, pujant a les terrasses, a visitar els <i>cavalls</i>, la<i><b> quàdriga</b></i> també expoliada, de <i>Constantinoble</i>. I d'allà es veuen, perfectament, els<i><b> maures </b></i>del rellotge que havíem visitat el dia anterior.</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhrgdfvJ-2kwc9AM2APyiKHmPN8V1r8zYPO7370DY74gT4LdOWAEsoiaiOxqSEul_Fvhn4Aofc-_jn15SD3G2p93ctdq64vK098qDW6r7PHZDWhg-3lTC65kqHvfeR2zhnyTnzCZMZcPLRV/s1600/IMG_5745.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1200" data-original-width="1600" height="300" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhrgdfvJ-2kwc9AM2APyiKHmPN8V1r8zYPO7370DY74gT4LdOWAEsoiaiOxqSEul_Fvhn4Aofc-_jn15SD3G2p93ctdq64vK098qDW6r7PHZDWhg-3lTC65kqHvfeR2zhnyTnzCZMZcPLRV/s400/IMG_5745.JPG" width="400" /></a></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<div style="text-align: center;">
Quina meravella els <i>cavalls</i>, que alguns estudiosos daten d'abans de Crist!. Sabem que van estar segles exposats a <i>Constantinoble</i> i el 1204 van ser saquejats pels venecians. <i>Napoleó</i> també els va robar i els va portar a <i>París</i>, d'on van ser retornats el 1815. Són d'una bellesa fascinant. Presideixen amb la seva elegància la magnífica plaça de <i><b>San Marco,</b></i> que els italians anomenen <i><b>Il salotto d'Europa</b></i>, la sala del nostre continent. </div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjg0DYqpWi2VwWvo145GoAaP7N7aM7uue0kt5QkpzlNKFsukenIY3cnjqhe8vH2UzI85jxosBWVeTKWeL18rFCWoc40TCk-GqQtcaR4ymqIVPP0NXZQEpYQ_dPFR7ZOjac0nKySIS3obpPo/s1600/IMG_3017.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1200" data-original-width="1600" height="300" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjg0DYqpWi2VwWvo145GoAaP7N7aM7uue0kt5QkpzlNKFsukenIY3cnjqhe8vH2UzI85jxosBWVeTKWeL18rFCWoc40TCk-GqQtcaR4ymqIVPP0NXZQEpYQ_dPFR7ZOjac0nKySIS3obpPo/s400/IMG_3017.JPG" width="400" /></a></div>
<div style="text-align: center;">
I els llibres que vaig llegir, per capbussar-me en Venècia, <i><u>La marca de l'aigua</u></i> de <i><b>Joseph Brodsky</b></i>, <i><u>Venecia es un pez </u></i>de <i><b>Tiziano Scarpa</b></i> i <i><u>Els papers d'Aspern</u></i> de <i><b>Henry James</b></i>. Tres meravelles per acompanyar un viatge de bellesa. <i><b>Venècia</b></i> és infinitament més coses de les que vem fer aquesta vegada. Però aquests tres dies eren per descobrir llocs encara no visitats, i fer-ho sense presses, amb calma, amb <i>elegància</i> com deia <i><b>Brodsky</b></i> que cal ser a <i><b>Venècia.</b></i></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgADotCQx1rJUL4FKyvtODpxNCn829Vnx_WjQI77DPA5uvCQVzR54mQ6LZe54XvIQfcNxmkCduwy1tKpjWA2e9hAESFrxaGrH98nUlShH3KWq5Ncm4B3lL5gSvc4GdBUhG_msEaviv43Jsj/s1600/IMG_5787.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1200" data-original-width="1600" height="300" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgADotCQx1rJUL4FKyvtODpxNCn829Vnx_WjQI77DPA5uvCQVzR54mQ6LZe54XvIQfcNxmkCduwy1tKpjWA2e9hAESFrxaGrH98nUlShH3KWq5Ncm4B3lL5gSvc4GdBUhG_msEaviv43Jsj/s400/IMG_5787.JPG" width="400" /></a></div>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<div style="text-align: center;">
I tornant a casa, des de l'avió, vem veure que sí, <i><b>Venècia és un peix! </b></i></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<div style="text-align: center;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<br /></div>
<br />Mònicahttp://www.blogger.com/profile/16852759246320568562noreply@blogger.com6tag:blogger.com,1999:blog-8850149986810939392.post-69496959095874045682018-05-13T18:29:00.007+02:002018-05-14T13:12:50.856+02:00brassaï, wilde, barbara...<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhz8ok4NinsDnDihUEjibICfkCOxIOT-H59hXUR_QnWIjOxWh60FFJCvFVUqH5i34HXth6dRlC6mcHNJXbP0IMZ7CaHsMHtqWN5qXp3yyP9NkGlTWAXQ8TD0PFN0s8M5WO2aE-34oJk8jW0/s1600/photo.jpeg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="489" data-original-width="640" height="305" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhz8ok4NinsDnDihUEjibICfkCOxIOT-H59hXUR_QnWIjOxWh60FFJCvFVUqH5i34HXth6dRlC6mcHNJXbP0IMZ7CaHsMHtqWN5qXp3yyP9NkGlTWAXQ8TD0PFN0s8M5WO2aE-34oJk8jW0/s400/photo.jpeg" width="400" /></a></div>
<div style="text-align: center;">
<i><b> Dalí i Gala, Paris 1932. Fotografia de Brassaï.</b></i></div>
<div style="text-align: center;">
Que moderns i <i>glamourosos</i> em semblen <i><b>Dalí i Gala</b></i>, en aquesta fotografia de<i><b> Brassaï.</b></i> Vaig veure la magnífica retrospectiva del fotògraf a la <i>Fundació Mapfre,</i> on vaig descobrir que l'hongarès, havia anat a París per pintar, per triomfar com a pintor. Allà va canviar els pinzells per la càmara amb un esplèndid resultat.<i><b> Brassaï</b></i>, un dels creadors de la fotografia moderna, va mostrar el <i>París</i> bohemi, poètic, artístic. Va retratar tots els grans, <i>Picasso, Miró, Dalí, Matisse, Giacometti</i>…Aquesta exposició és un plaer visual, i el meu<i> coup de foudre </i>per aquesta fotografia, on <i><b>Brassaï </b></i>queda reflectit en el mirall, amb la seva càmara, i que em va fer pensar en <i>Velázquez</i> i el seu pinzell a<i> Las Meninas</i>...</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjCJIIxo-SNF4TytdllJS8e-LmPRhZ7FGhKsBCD-C05QWAk4ufTDtarO7AW3S-IsUCWGrXOxt9PItik_J_Yb7l3qUx_F0qUuDH2dP-upnkWiqbFpLHmcnQ1cjZmAviYzqUZeUNQ1WSLoyhD/s1600/oscar-wilde-1920.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="338" data-original-width="600" height="225" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjCJIIxo-SNF4TytdllJS8e-LmPRhZ7FGhKsBCD-C05QWAk4ufTDtarO7AW3S-IsUCWGrXOxt9PItik_J_Yb7l3qUx_F0qUuDH2dP-upnkWiqbFpLHmcnQ1cjZmAviYzqUZeUNQ1WSLoyhD/s400/oscar-wilde-1920.jpg" width="400" /></a></div>
<div style="text-align: center;">
<i><b> Oscar Wilde</b></i></div>
<div style="text-align: center;">
I al <i>TNC </i>he vist<i><b> La importància de ser Frank</b></i>, l'acertada traducció/versió de <i><b>The importance of Being</b></i> <i><b>Earnest</b></i>, d<i><b>'Oscar Wilde</b></i>. Deliciosa, lleugera, divertida, convertida en un musical per <i><b>David Selvas</b></i>. Esplèndida crítica de la moral burgesa, que va destrossar la vida de <i>Wilde</i>!, àcida, sarcàstica, m'ha entusiasmat. Malgrat que ha esgotat entrades al <i>TNC</i>, al juliol es representarà al <i>Poliorama</i>. Tots els actors estan esplèndids, i la música flueix perfectament amb la narració.</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjHCEcU11k0LsM8nmzShnETwAs4MuMy4GPg4qGD1IlVMdtx9PJVBu7ze7hJp2uYd-W6nKYGPj93MTeuuWcWMH5PQBo_CYMQCQztFFIunOQzwZ04mx1Jm0MJMmmZQQXwJe35-a40dBQbRwqR/s1600/images.png" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="219" data-original-width="230" height="380" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjHCEcU11k0LsM8nmzShnETwAs4MuMy4GPg4qGD1IlVMdtx9PJVBu7ze7hJp2uYd-W6nKYGPj93MTeuuWcWMH5PQBo_CYMQCQztFFIunOQzwZ04mx1Jm0MJMmmZQQXwJe35-a40dBQbRwqR/s400/images.png" width="400" /></a></div>
<div style="text-align: center;">
<i><b>Wilde</b></i>, combatiu, valent, rebel…Reivindico, més que mai, el seu llegat. </div>
<div style="text-align: center;">
També he vist la <i><b>Medea </b></i>de<i><b> Lluís Pasqual</b></i> al <i>Lliure</i>. Sóc molt apassionada de les tragèdies gregues, i aquesta és la <i>Tragèdia absoluta.</i> Malgrat tenir molt fresca encara, la versió d<i>'<a href="http://eltempsperdut.blogspot.com.es/2015/12/tragedies-gregues.html">Andrés Lima</a> </i>amb l'<i>Aitana</i> <i>Sánchez-Gijón,</i> que em va encantar, no m'ha decebut aquest muntatge. Brutal, per a mi, l'<i><b>Emma</b></i> <i><b>Vilarasau</b></i>, en un paper que l'ha d'extenuar, i amb una força física sorprenent. Em va sobrar la immensitat i buidor de l'escenari, calia que fos tan gran?, i que la pobra <i>Medea</i> hagi d'actuar completament mullada, tota l'obra. Malgrat la bellesa de l'aigua en aquesta escenografia, que em va fascinar, podria haver sigut uns moments posteriors… I els grans encerts, <i>Dido i Enees </i>de<i> Purcell</i>, amb les projeccions d'una natura que ens anticipa la Tragèdia. </div>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgQscRPqHbismnnmCTjMHrwGrZs1t67kst74pCgEMeNerXfkfr3scI2CH0M6T9V7HrvPKd0WGgWFWTYGy1DO67U7arB7L5-Cv17VH6FlXVPM0GTHGQJY1RG1WHg0cZlF9i2o_9prDpGOrm8/s1600/ee9778d7053afbd92b1f88b484fdf4738efa13d2.jpeg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="468" data-original-width="708" height="263" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgQscRPqHbismnnmCTjMHrwGrZs1t67kst74pCgEMeNerXfkfr3scI2CH0M6T9V7HrvPKd0WGgWFWTYGy1DO67U7arB7L5-Cv17VH6FlXVPM0GTHGQJY1RG1WHg0cZlF9i2o_9prDpGOrm8/s400/ee9778d7053afbd92b1f88b484fdf4738efa13d2.jpeg" width="400" /></a> </div>
<div style="text-align: center;">
I un parell de pel.lícules que m'han cridat l'atenció. M'obligo, una mica, a anar al cinema, ara que hem caigut en la trampa de les plataformes, som de <i>Filmín i Netflix</i>!, i m'he enganxat a mirar sèries. Aprofito per recomanar dues sèries/documentals, <i><b>Wild, wild country</b></i> i <i><b>The Keepers</b></i>. M'han remogut i atrapat completament.</div>
<div style="text-align: center;">
Al cinema, <i><b>Barbara</b></i> de <i><b>Mathieu Amalric</b></i>, amb <i><b>Jeanne Balibar</b></i>, idèntica a<i> Barbara</i>. No és un <i>biopic, </i>és cinema en el cinema, una actriu que ha d'interpretar a la diva francesa, amb les seves cançons meravelloses, el mite. Grandiosa la <i>Balibar</i>, mimètica, al punt de preguntar-nos on acaba ella i comença <i>Barbara.</i> Vaig recordar l'espectacle que vaig veure l'estiu passat a <a href="http://eltempsperdut.blogspot.com.es/2017/08/homes.html"><i>Peralada</i>,</a> l'homenatge de <i>Juliette Binoche</i> a la cantant, vint anys després de la seva mort. Immenses totes aquestes <i><b>B</b></i>, <i><b>Barbara, Balibar</b></i>, <i><b>Binoche</b></i>. </div>
<div style="text-align: center;">
<i><b>Custodia compartida</b></i> de<i><b> Xavier Legrand</b></i>. Em va captivar i commoure aquest drama social, ple de <i>suspense</i>. Minimalista en la forma, amb actuacions plenes de veritat, la violència domèstica contra dones i nens. Inoblidable.</div>
<div style="text-align: center;">
<br /></div>
<br />Mònicahttp://www.blogger.com/profile/16852759246320568562noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-8850149986810939392.post-58114303497914054392018-04-15T18:02:00.000+02:002018-04-15T18:18:54.968+02:00renéixer<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgG9BJhJraWCT_5nYr1ZWeHnYQ5OvbVGUnK85xGcOUdcnGyF29oQIqjft0s8BX4hCD1PmCKz-nFaRMI_YJJUCV1INvRMXKZQGHPDhiL6uWMOqYA_MlkywI169YnD-7fPCSwgeMsb1OWebgK/s1600/45e66db046adc36dd5716b8886f457cb.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="822" data-original-width="564" height="640" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgG9BJhJraWCT_5nYr1ZWeHnYQ5OvbVGUnK85xGcOUdcnGyF29oQIqjft0s8BX4hCD1PmCKz-nFaRMI_YJJUCV1INvRMXKZQGHPDhiL6uWMOqYA_MlkywI169YnD-7fPCSwgeMsb1OWebgK/s640/45e66db046adc36dd5716b8886f457cb.jpg" width="439" /></a></div>
<div style="text-align: center;">
<i><b>Isabella Rossellini, 2002. Fotografia de Peter Lindbergh.</b></i></div>
Hauré de renéixer, com la primavera. He passat mesos sense escriure, tancada en la meva ment. Amb poques ganes de res. La lectura, la música, el teatre i el cinema m'han salvat. Són finestres que s'obren i em serveixen d'oxigen, per no enfonsar-me del tot. Les obres vistes ja han passat, però vull deixar constància que han passat i transformat la meva vida. Des de <i><b>Blasted</b></i> de la <i>Sarah Kane</i>, que es va suïcidar molt jove, després d'escriure obres teatrals com aquesta, impactant per la seva violència, però també el seu desig de supervivència, d'esperança…passant per <i><b>La visita de la vella dama </b></i>de <i>Dürrenmatt</i>, amb una gran <i><b>Vicky Peña</b></i>, i un muntatge amb titelles, música que em va agradar molt.<i><b> Si mireu el vent d'on ve</b></i> de <i>Nell Leyshon</i>, de qui recomano el seu preciós llibre <i><u>Color de llet</u></i>, que em va recordar molt a tota la poesia, escrita i visual, d'aquesta obra, amb una escenografia plena de bellesa. El <i><b>Frankestein</b></i> de la<i><b> Mary Shelley</b></i>, impactant i meravellós, amb totes les pors de la naturalesa humana.<br />
I l'esperit combatiu i el posterior desengany en l'emocionant<i><b> Sopa de pollastre amb ordi</b></i> d'<i>Arnold</i> <i>Wesker </i>que vaig veure a la <i>Biblioteca de Catalunya</i>. I les esplèndides <i><b>Troyanas</b></i> d'<i>Eurípides</i>, encapçalades per <i><b>Aitana Sánchez-Gijón</b></i>, magnètica, tan actuals tot i haver passat més de 2000 anys, els mateixos errors, els mateixos anhels, la mateixa violència. I <i><b>Moby Dick</b></i>, que vaig anar a veure per amor, però que em va atrapar des del primer instant, quin <i>Ahab</i> tan potent que ens regala el <i><b>Pou</b></i>! Tota la indiferència de la<i> Natura</i>, la balena, envers nosaltres, que no som absolutament res, gotes d'aigua.<br />
I em quedo amb la <i><b>Isabella Rossellini</b></i>, que vaig poder veure en un petit teatre, l'<i>Akadèmia</i>, presentant el seu <i><b>Link Link Circus</b></i>. Una joia, El seu amor pels animals, el seus estudis sobre les emocions i la comunicació animal. I ella, guapíssima, divertida,<i> pallassa</i>, propera. Em va encantar, com m'encanta aquesta foto seva, perquè va vestida, com he anat jo, milers de matins, acompanyant la meva filla a escola, un abric negre i unes botes, sense ganes de res més.<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjDKL6fvT7ZsGqm75NawZIpzZYBv9HsD6q4kBH1manpdC0Ggb21-sBGjoJ7tqIt6jlRE7ottUgb3DBu6kPJQHh52V-LY9qvzjy9vhVbpfRg3mN8Vc9qMEkbDy3xYFG-5pquUp_OYN0efOgw/s1600/Concierto-de-Roger-Waters-en-Barcelona.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="500" data-original-width="600" height="331" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjDKL6fvT7ZsGqm75NawZIpzZYBv9HsD6q4kBH1manpdC0Ggb21-sBGjoJ7tqIt6jlRE7ottUgb3DBu6kPJQHh52V-LY9qvzjy9vhVbpfRg3mN8Vc9qMEkbDy3xYFG-5pquUp_OYN0efOgw/s400/Concierto-de-Roger-Waters-en-Barcelona.jpg" width="400" /></a></div>
Ahir vaig anar al <i>Palau Sant Jordi </i>a veure <i><b>Roger Waters.</b></i> Em va servir de catarsi, per renéixer. Per recuperar els meus 19 i 20 anys, quan vaig veure els concerts de<i><b> Pink Floyd,</b></i> la resta de la banda. Em faltava <i><b>Waters</b></i>, que em va sorprendre molt gratament. Per comprovar que a quasi 75 anys, es pot seguir sent molt atractiu, fer tres hores de concert, d'espectacle visual. Va ser tota una<i> experiència sensorial</i>. Molt impactant, d'una gran bellesa i molta denúncia, especialment contra els polítics. I a més em va regalar sentir <i>Mother</i>, una de les cançons de la meva vida, que no m'esperava que toqués. Vaig sortir flotant, respirant l'aire mullat, havia plogut, de Montjuïc, pensant que he d'aconseguir canviar.<br />
El 8 de març, un dia preciós, després de la manifestació que em va reconciliar, una mica, amb el món, vaig anar a veure la <i><b>Christina Rosenvinge</b></i>, que presentava el seu disc <i><b>Un hombre rubio</b></i>, que no em canso d'escoltar. És una meravella. També hi va ha molt de renéixer en aquell concert.<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjlT4lGKwxi5X4gTS_YAMv4HgRp4aHAD6HlIOJ_DrSACd5RPlQUlTU8b-XIurhqG1vUpNt4PkxHbVG216IdItV0qZcc_X5aKlYda1Oa1BIVeoHpUb6vbG7pulL-gHPNflpsda9OP3gVMbQp/s1600/Nocturn_Joan-Ponc_red-1024x405.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="405" data-original-width="1024" height="251" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjlT4lGKwxi5X4gTS_YAMv4HgRp4aHAD6HlIOJ_DrSACd5RPlQUlTU8b-XIurhqG1vUpNt4PkxHbVG216IdItV0qZcc_X5aKlYda1Oa1BIVeoHpUb6vbG7pulL-gHPNflpsda9OP3gVMbQp/s640/Nocturn_Joan-Ponc_red-1024x405.jpg" width="640" /></a></div>
<div style="text-align: center;">
<i><b>Nocturn, Joan Ponç 1950.</b></i></div>
I d'aquest període silenciós, em quedo amb l'exposició de <i><b>Joan Ponç</b></i>, <i><b>Diàbolo</b></i>, a la <i>Pedrera</i>. Em va fascinar. Gran surrealista, cofundador del grup <i><b>Dau al Set</b></i>, lliure i temperamental. I no prou reconegut, tot i haver iniciat la revolució plàstica d'avantguarda després de la Guerra Civil. Explorador dels racons més foscos i ocults de l'ésser humà. El caràcter únic de la seva obra, el va allunyar de tendències i el va capbussar en un silenci i decepció.<i><b> Ponç </b></i>pintava sempre de nit, en la <i>nocturnitat</i> va trobar la llum que hi havia dins seu. L'exposició em va agradar tant, que m'hauria d'escapar a<i> Ceret</i>, on es pot veure actualment fins a finals de maig, per tornar a gaudir-la.<br />
<br />Mònicahttp://www.blogger.com/profile/16852759246320568562noreply@blogger.com4tag:blogger.com,1999:blog-8850149986810939392.post-38177404103181940502018-01-28T18:46:00.002+01:002018-04-15T18:08:31.194+02:00trist 18<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgD-bPspacJLFK4vW07t7_f5lfSqZvKZqtEa3u_rB5i3ZpSj8w5b2aX9bn0tIPYUJsyIQcLwLQg_FP9uDjY8KH2Xox2ESu8if-KBDIPHA_iFScdWxEH9plOdV7Ii4i_XLm5OondEwztNTUS/s1600/promo270935655.gif" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="550" data-original-width="880" height="250" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgD-bPspacJLFK4vW07t7_f5lfSqZvKZqtEa3u_rB5i3ZpSj8w5b2aX9bn0tIPYUJsyIQcLwLQg_FP9uDjY8KH2Xox2ESu8if-KBDIPHA_iFScdWxEH9plOdV7Ii4i_XLm5OondEwztNTUS/s400/promo270935655.gif" width="400" /></a></div>
<div style="text-align: center;">
<div style="text-align: justify;">
<div style="text-align: center;">
<b><i>Alberto Giacometti,</i> Robert Doisneau, 1958.</b></div>
</div>
</div>
<div style="text-align: center;">
He viscut inicis d'any tristos, geners de pèrdues, grisos i dolorosos. Però no recordo un començament tan dolent, en general, com aquest 18. Tot el que em passa és negatiu, coses que es trenquen, errades vitals, assumptes pendents, avorrits de fer…Només tinc ganes d'enfonsar-me sota el fang. Aquest 18 ja em va trobar malalta, amb una grip forta (em va costar refer-me!), amb el cap en el darrer llibre de <i>Paul Auster</i>, acabat de llegir. I el vaig iniciar amb <i><u>Laëtitia o el fin de los hombres</u></i>, un llibre trist i dur, que potser em va arrossegar, més encara, en la foscor.</div>
<div style="text-align: center;">
Però la cultura, el pensament, raonar…sempre ajuda, i he tornat al cinema, <i><b>Final portrait</b></i> de <i><b>Stanley Tucci</b></i> <i><b> </b></i>ha sigut la primera pel.lícula del 18. I l'he gaudit! Recrea els darrers any de <i><b>Giacometti</b></i>, a <i>París</i>, quan va fer el retrat de l'escriptor i crític nord-americà <i><b>James Lord.</b></i> El plaer de l'amistat, de la creació, de la insatisfacció crònica de <i><b>Giacometti </b></i>(m'hi veig reflectida!).</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhJ1e9ZAwwoMA_k6neEldPu6jvKRldH6YBqSlDGW_ydPsA7p2P73QNIiOSAWdWgAVgBPidy2dGNODct9uDrXvsfKj0tu1dQTuB70m0A8e6M_HSZ3wGbKec-55_W4OS7KFOF7SQEeOB9UuwN/s1600/robert-doisneau-artwork-large-84300.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="600" data-original-width="467" height="400" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhJ1e9ZAwwoMA_k6neEldPu6jvKRldH6YBqSlDGW_ydPsA7p2P73QNIiOSAWdWgAVgBPidy2dGNODct9uDrXvsfKj0tu1dQTuB70m0A8e6M_HSZ3wGbKec-55_W4OS7KFOF7SQEeOB9UuwN/s400/robert-doisneau-artwork-large-84300.jpg" width="311" /></a></div>
<div style="text-align: center;">
<div style="text-align: justify;">
<div style="text-align: center;">
<b><i>Alberto Giacometti,</i> Robert Doisneau. París, 1958.</b></div>
</div>
</div>
<div style="text-align: center;">
I com em va agradar l'estudi desordenat, bellíssim, de l'artista. I veient les fotografies de<i><b> Robert Doisneau</b></i>, he comprovat la magnífica ambientació, recreant amb molta fidelitat, decoracions, textures, presències…Magnífic <i><b>Geoffrey Rush</b></i>, un <i><b>Giacometti </b></i>convincent, i molt semblant!</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgo2hHnTfNsnrAA2LrRIgDU76TFl0Rnypl9jIOLiSqkGA3fMO1eAoX4qoKGGTxPMoq9Alc1sS1g8OYzjCiwyKt2SQI1U5AVKgXPxH9OV5-63_Uns1lIR_6RKTudi0z9ALOd3V7w_gakZ-j5/s1600/IMG_2612.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1600" data-original-width="1200" height="400" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgo2hHnTfNsnrAA2LrRIgDU76TFl0Rnypl9jIOLiSqkGA3fMO1eAoX4qoKGGTxPMoq9Alc1sS1g8OYzjCiwyKt2SQI1U5AVKgXPxH9OV5-63_Uns1lIR_6RKTudi0z9ALOd3V7w_gakZ-j5/s400/IMG_2612.jpg" width="300" /></a></div>
<div style="text-align: center;">
I jo, a casa, també tinc el meu <i><b>Giacometti </b></i>particular. Per reis, S. em va fer i regalar aquesta preciosa <i><b>Venus de Willendorf,</b></i> una escultura que sempre m'ha agradat molt, perquè és dels primers vestigis de l'art, és paleolítica!, perquè és un culte a la dona, a la feminitat, a la fertilitat i perquè la trobo preciosa.</div>
<div style="text-align: center;">
He de buscar-li una peana de fusta, perquè ressalti més. L'ha feta amb fang i portada a coure. </div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjGzOsD4FTL1y8ynaF9ONY_MYkoPqsnGFKBl5SUG4ziNTTv6BYW-69wofls39ZQZuZPGBpgw41oISZcEtNBIRiQU-J2_ghXrQ6WkOdybuOFz99DBbVfs3JHYjUrzpZxy6rGLBef15yqWCvK/s1600/Wonderstruck.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="720" data-original-width="1280" height="225" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjGzOsD4FTL1y8ynaF9ONY_MYkoPqsnGFKBl5SUG4ziNTTv6BYW-69wofls39ZQZuZPGBpgw41oISZcEtNBIRiQU-J2_ghXrQ6WkOdybuOFz99DBbVfs3JHYjUrzpZxy6rGLBef15yqWCvK/s400/Wonderstruck.jpg" width="400" /></a></div>
<div style="text-align: center;">
<i><b>Wonderstruck </b></i>de <i><b>Todd Haynes</b></i> (sí, el director de <i>Carol</i>) em va encantar. Els dos nens amb problemes d'audició, pels carrers de<i><b> Nova York</b></i>, fugint per resoldre enigmes vitals. Molt semblants, però lluny en el temps, ella el 1927, en una <i>NY</i> en blanc i negre, ell el 1977 amb colors molt <i>polaroid</i> i amb <b><i>Space Oddity</i> </b>de <i>David Bowie</i> com a referència. Tots els sentiments de pèrdua, de la soledat que es pot sentir a la infància, en aquests dos supervivents que han d'aprendre a comunicar-se. Pel.lícula de pocs diàlegs, però màgica,<i> calidoscòpica</i>, que em va fascinar.</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj0p13h7gA43K-91AbXju3OIvPtmj2KqlqGe2d47_9xFbWY5HlmFAcO3BjyUj5_1mfn3SCcxrd3FmjTvB6HCS3_SA9P_uM78Ktk-Lhx-c6NinQoWSff7UxlZWlA3WZJgtsGHz5nCnmwaMob/s1600/Retrato-de-Armand-Roulin.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="907" data-original-width="750" height="400" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj0p13h7gA43K-91AbXju3OIvPtmj2KqlqGe2d47_9xFbWY5HlmFAcO3BjyUj5_1mfn3SCcxrd3FmjTvB6HCS3_SA9P_uM78Ktk-Lhx-c6NinQoWSff7UxlZWlA3WZJgtsGHz5nCnmwaMob/s400/Retrato-de-Armand-Roulin.jpg" width="330" /></a></div>
<div style="text-align: center;">
<div style="text-align: justify;">
<div style="text-align: center;">
<b> <i>Armand Roulin</i>, Van Gogh, 1888.</b></div>
</div>
</div>
<div style="text-align: center;">
I quina preciositat és<i><b> Loving Vincent</b></i>! Tota la iconografia de <i><b>Van Gogh</b></i> filmada a partir de quadres del pintor. Rodada amb actors i després pintada, <i>fotograma a fotograma</i>, a l'<i>oli</i>. Tots els colors de <i>Van Gogh</i>, tot el que la seva pintura va plasmar en un moment, que ara, en el cinema, flueix. Una recerca per la seva vida, després del seu misteriós suïcidi, la relació amb els personatges del seus quadres, amb <i><b>Théo</b></i>, el seu germà. Tot el seu dolor.</div>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgF_65XsAgbweFx-mwEWBPD5lqoFDHPIPyPfHZdJVaUvDEr-gQTisBBAhQVGWMq2Lrx5Dhdjjevw46JBwjkHklTUnk8F8tp5LzWMP3C_XZlqVQv9LlY-6obUT3R1CoKcTCZ-KLI-FIEWz3v/s1600/van-gogh-la-noche-estrellada.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1296" data-original-width="1600" height="323" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgF_65XsAgbweFx-mwEWBPD5lqoFDHPIPyPfHZdJVaUvDEr-gQTisBBAhQVGWMq2Lrx5Dhdjjevw46JBwjkHklTUnk8F8tp5LzWMP3C_XZlqVQv9LlY-6obUT3R1CoKcTCZ-KLI-FIEWz3v/s400/van-gogh-la-noche-estrellada.jpg" width="400" /></a></div>
<div style="text-align: center;">
<div style="text-align: justify;">
<div style="text-align: center;">
<b> <i> Nit estelada</i>, Van Gogh, 1889.</b></div>
</div>
</div>
<div style="text-align: center;">
Aquest és el meu quadre preferit de <i><b>Van Gogh</b></i>. Malgrat que ell no és dels meus pintors predilectes, la pel.lícula em va emocionar molt. Sobretot al final, quan<i> Lianne La Havas</i> canta <i><b>Starry Starry Night</b></i>, l'esplèndida cançó que <i><b>Don McLean</b></i> va composar per <i><b>Vincent Van Gogh,</b></i> la seva versió (l'original!) encara és més maca, i que em va commoure fins a les llàgrimes. A aquestes alçades de la vida, plorant en la foscor d'un cine, per <i>Van Gogh</i>! Per la duresa de la seva vida, de la seva angoixa, dels seus turments, el desequilibri mental que el va portar a la mort, i per la incomprensió del seu Art, només va vendre un quadre en vida, per, amb el temps, passar a valer xifres desorbitants. Tota l'absurditat humana!<i><b> Loving Vincent</b></i> és una meravella!.</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgNBVfrW0207UMkqY-1_TXihiCphjk3INotxMj9pYcaJJAHjDXwYkNdgrXrhzMPROr8lsR6mOsBmu-vH3RsBufxlhfjwfgxMpD5APQLKXlwuXieob9u__arIbONCQt-t93hunFalDSgs54E/s1600/DARAL+SHAGA-grille-%2528c%2529Christophe-Pean-6_0.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="578" data-original-width="1024" height="225" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgNBVfrW0207UMkqY-1_TXihiCphjk3INotxMj9pYcaJJAHjDXwYkNdgrXrhzMPROr8lsR6mOsBmu-vH3RsBufxlhfjwfgxMpD5APQLKXlwuXieob9u__arIbONCQt-t93hunFalDSgs54E/s400/DARAL+SHAGA-grille-%2528c%2529Christophe-Pean-6_0.jpg" width="400" /></a></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<i><b>Daral Shaga</b></i>, al<i> Teatre Lliure</i> ha sigut la primera obra de l'any. La<i><b> Compagnie Feria Musica</b></i> va presentar una<i> òpera circense</i>, fascinant. Em va frapar per la Bellesa d'acròbates, cantants, músics. Pels fragments de vida que es perden a <i>Melilla</i>, <i>Tijuana</i>, <i>Lampedusa</i>. Pel dolor dels <i>refugiats</i>, dels que han de fugir de l'horror, escalant murs, com les valles que hi havia al teatre, per trobar-se amb la indiferència anestesiada de l'altre costat, on tampoc hi ha tanta felicitat com els semblava…Em va colpir recordar el dolor dels altres, i la petitesa dels meus laments.</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg8b7gxjgJiu_K64MnvZAXws-MFWPVy15vZIB-7VxAaUlC8qrw4Fjx-JnnIi-ow1TiHVk1YZJU84f_AisNQQsIumxMIsPJLKC3n9pj5MT2_XkHtKA_LNBlh0HilLO8LEnSkxR9BAZ8gn189/s1600/1510340880_087611_1510340991_miniatura_normal.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="257" data-original-width="360" height="285" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg8b7gxjgJiu_K64MnvZAXws-MFWPVy15vZIB-7VxAaUlC8qrw4Fjx-JnnIi-ow1TiHVk1YZJU84f_AisNQQsIumxMIsPJLKC3n9pj5MT2_XkHtKA_LNBlh0HilLO8LEnSkxR9BAZ8gn189/s400/1510340880_087611_1510340991_miniatura_normal.jpg" width="400" /></a></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<b><i>Sacerdot d'Assur</i> (II mil.leni aC) i<i> Girl </i>de Henry Moore, 1931.</b></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
I exposicions que no em volia perdre, com <i><b>Sumèria i el paradigma modern</b></i> a la<b> Fundació Miró</b>. La relació entre l<i>'art mesopotàmic</i> i els artistes <i>moderns,</i> la fascinació del segle XX per les troballes arqueològiques. </div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<i><b>De Kooning, Moore, Miró, Giacometti, Michaux</b></i>…van entrar en contacte amb aquest art antic i el van utilitzar com a referent ètic i estètic.</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjp7LP3oa_Pmf5afClvbfT-t6bxdyjY5jmeRltHED-xx-XQFEXQJWXica_2DS9vK-QEH1UwOGsZbEO5_ySfG9p_CtuhOUn0hSDJgtG2AJEQUdDx_VAfCdNQhIdNQdcHnCJy7RxIKaFMyCJj/s1600/1510340880_087611_1510341113_sumario_normal.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="540" data-original-width="360" height="400" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjp7LP3oa_Pmf5afClvbfT-t6bxdyjY5jmeRltHED-xx-XQFEXQJWXica_2DS9vK-QEH1UwOGsZbEO5_ySfG9p_CtuhOUn0hSDJgtG2AJEQUdDx_VAfCdNQhIdNQdcHnCJy7RxIKaFMyCJj/s400/1510340880_087611_1510341113_sumario_normal.jpg" width="266" /></a></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<b><i>Figura femenina</i> de l'Edat de Bronze davant de<i> Monument </i>de Joan Miró, 1964.</b></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
Em va agradar molt l'exposició, especialment les darreres sales, delicioses, amb totes les escultures, antigues i modernes, interactuant. Un<i> plaer visual!</i>.</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
I descobrir que <i><b>Miró</b></i> tenia fotografies d'escultures mesopotàmiques, enganxades a les parets del seu estudi. La inspiració, la bellesa, de l'art antic. </div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh7FN5icm66GCC9hca231l2_zXVwBG5ssySnlE-VAH1HRSByqie2nwtBBjvC8bZ1kOkbVRkUsgmHr4QVV0PpzEZwyuZ3NAwIwnwlZQyPxhau_SQxeDPrb9yVhxZOLgMgnGhWArfWwYZihnz/s1600/ramon-pichot-de-els-quatre-gats-a-la-maison-rose.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="600" data-original-width="600" height="400" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh7FN5icm66GCC9hca231l2_zXVwBG5ssySnlE-VAH1HRSByqie2nwtBBjvC8bZ1kOkbVRkUsgmHr4QVV0PpzEZwyuZ3NAwIwnwlZQyPxhau_SQxeDPrb9yVhxZOLgMgnGhWArfWwYZihnz/s400/ramon-pichot-de-els-quatre-gats-a-la-maison-rose.jpg" width="400" /></a></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<b><i>Germaine</i>, Ramon Pichot, 1900.</b></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<i><b>Ramon Pichot. D'els Quatre Gats a la Maison Rose</b></i>, l'altra exposició al <b>MNAC</b>, seguint la trajectòria artística del pintor barceloní, que a principis del segle XX es va traslladar a <i>París</i>, a la<i><b> Maison Rose</b></i>, icònica casa on va viure durant molts anys.</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<i><b>Pichot</b></i>, seguidor de la modernitat, bohemi, va exposar a París amb els<i><b> fauves</b></i>, i<i><b> Cadaqués</b></i>, lloc de referència durant tota la seva vida.</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
Tota una agradable sorpresa descobrir la seva obra. <i>Plaer estètic</i>! </div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjhy2cuRzhjG25iyazjkKMC4oBXkMTXm-_MClO-92gA0n49nAzzQDy16Z6kFODA5ELOcGBSvoW_nkF8iqKazKVjGsf3Cz2y7Uh_HlwNtijM81s7NReCxeg79S3ZP2zitAB-MJaiS1yTOY-9/s1600/129564084.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="375" data-original-width="470" height="318" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjhy2cuRzhjG25iyazjkKMC4oBXkMTXm-_MClO-92gA0n49nAzzQDy16Z6kFODA5ELOcGBSvoW_nkF8iqKazKVjGsf3Cz2y7Uh_HlwNtijM81s7NReCxeg79S3ZP2zitAB-MJaiS1yTOY-9/s400/129564084.jpg" width="400" /></a></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<b><i>Interior d'església</i>, Ramon Pichot, 1906-11.</b></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
I de la bellesa dels quadres de <i><b>Pichot</b></i> a la bellesa de la lectura d'<i><b>Arundhati Roy.</b></i> Estic gaudint molt amb el seu llibre <i><b><u>El ministerio de la felicidad suprema</u>,</b></i> i cercant, poc a poc, de retrobar la felicitat perduda i que aquest 18, a qui he agafat mania, es reconciliï amb mi. </div>
<span id="goog_1690459658"></span><span id="goog_1690459659"></span><br />Mònicahttp://www.blogger.com/profile/16852759246320568562noreply@blogger.com6tag:blogger.com,1999:blog-8850149986810939392.post-60422636660689328562017-11-19T18:57:00.001+01:002017-11-19T23:24:53.719+01:00ten years after<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhxnc2mTrAc-HUZ9Oy2mhH8dY0SJ4sU32vr7zzuZpelDloKVj5LEGBFCuY7OVLgIQzNghv7AGkKu1xuMLS_njrj9PU-1FavtRll0FePXZ-lQsg3I35hDXdq6JDP1UO6Jw_k31O-GhuFH3NL/s1600/patty+haircut.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="500" data-original-width="500" height="400" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhxnc2mTrAc-HUZ9Oy2mhH8dY0SJ4sU32vr7zzuZpelDloKVj5LEGBFCuY7OVLgIQzNghv7AGkKu1xuMLS_njrj9PU-1FavtRll0FePXZ-lQsg3I35hDXdq6JDP1UO6Jw_k31O-GhuFH3NL/s400/patty+haircut.jpg" width="400" /></a></div>
<div style="text-align: center;">
<i><b>Patti Smith cutting her hair. Robert Mapplethorpe , 70's.</b></i></div>
<div style="text-align: center;">
Aquesta tardor ha fet 10 anys que escric, amb moltes interrupcions, aquest <i>blog.</i> Deu anys! Quantes coses descobertes, entre elles, la sorpresa de tot el que s'aprèn dels fills!, moments intensos, moments tristos, lligats a pèrdues de persones importants per a mi…Però mai com fins aquesta tardor, havia tingut ganes de tallar i acabar definitivament amb aquest blog. Tot per culpa de la tristor, la mediocritat dels governs que em toca patir, de les ganes de marxar. De la<i> pesantor</i> que m'asfixiava.</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEggzr7LTel8143Jc9idbFekKcZhiN1PEP1mFr7Az1ZDSoqRT4i-vvDEco1SjTsnYfLpbYfxfnfswSrTwpYxHKk3i-_LVPMEzNbhezVUdqGD9YjyoYxg85RHQ1YPtvsKmqDObZTo9yBBLDD6/s1600/IMG_2428.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1200" data-original-width="1600" height="300" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEggzr7LTel8143Jc9idbFekKcZhiN1PEP1mFr7Az1ZDSoqRT4i-vvDEco1SjTsnYfLpbYfxfnfswSrTwpYxHKk3i-_LVPMEzNbhezVUdqGD9YjyoYxg85RHQ1YPtvsKmqDObZTo9yBBLDD6/s400/IMG_2428.JPG" width="400" /></a></div>
<div style="text-align: center;">
<i><b>La légèreté i altres lectures illenques. M.B, 2017.</b></i></div>
<div style="text-align: center;">
Aquest estiu vaig llegir <i><b>La légèreté </b></i>(hi ha una versió en castellà <i>La levedad)</i> de<i><b> Catherine Meurisse</b></i>, un còmic meravellós, on l'autora, dibuixant de<i> Charlie Hebdo</i>, ens explica com la recerca de la<i> Bellesa </i>(oposada al <i>Caos</i>), va salvar-la després del brutal atemptat, que ella va evitar perquè aquell matí, el despertador no va sonar i va arribar tard a la redacció. La <i>Bellesa </i>que salva, que cura, tornant-nos la <i>lleugeresa </i>de viure. I tota aquesta tardor, he estat esperant que retornés la <i>lleugeresa</i>. He viscut amb massa angoixa tots els esdeveniments, patint insults, per no seguir cap dels dos corrents, comprovant que allunyada em sento dels meus conciutadans, i sabent que aquest no és el meu lloc del món. Mai havia tingut la certesa, tan clara, de voler marxar, canviar de ciutat, de gent, d'aires…Només la meva filla em lliga aquí, com una roca. I mentre la gent cridava pels carrers i els helicòpters em retrunyien dins el cap, em refugiava en la lectura i en el meu <i>mantra</i>: només vull la bandera de la justícia, l'educació i la sensibilitat. Només la pàtria del ser humà. I el raonament, el diàleg, la diferència. La voluntat de millorar, d'aprendre de tothom.</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhv51tdiVg-XiHtImVMsIj6ynQcuBgRhdtqEgZZy4zkMYIpCpKFIfo5BGv8mDMwA1WTUOId52TYwpSp-Ooa3y1iytAjGk5XjQtcoTq1nDb4pjyIwir2WJWcXgSbi_sqfn5makCKzi_cnt_y/s1600/t_caligula_007.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="400" data-original-width="600" height="266" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhv51tdiVg-XiHtImVMsIj6ynQcuBgRhdtqEgZZy4zkMYIpCpKFIfo5BGv8mDMwA1WTUOId52TYwpSp-Ooa3y1iytAjGk5XjQtcoTq1nDb4pjyIwir2WJWcXgSbi_sqfn5makCKzi_cnt_y/s400/t_caligula_007.jpg" width="400" /></a></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<br /></div>
<div style="text-align: center;">
I el teatre m'hi ha ajudat. Des de <i><b> Nit de reis (o el que vulguis)</b></i>, el meu primer espectacle de la temporada al <i>Lliure</i>. <i><b>Shakespeare</b></i> dirigit per <i><b>Pau Carrió</b></i>, amb molta música,<i> blues</i>.Un<i> shoot</i> d'alegria, de divertiment que em va encantar. <i><b>Obabakoak </b></i>dirigida per<i><b> Calixto Bieito</b></i>, en canvi, se'm va fer avorrida, i això que és una obra de <i><b>Bernardo Atxaga,</b></i> escriptor que m'agrada, i de qui m'havia meravellat el muntatge que havien fet, també al <i>Lliure</i> del seu <i><b>Fill de l'acordionista.</b></i> Aquí em va agradar molt l'escenografia, les interpretacions, però el text, excessivament poètic, i en <i>euskera</i>, que tampoc hi ajudava gaire, dificultava la seva comprensió, malgrat la bellesa de la seva sonoritat, i que em vaig estar a observar com la llengua declinava!</div>
<div style="text-align: center;">
En canvi,<i><b> El laberinto mágico</b></i> dirigida per <i><b>Ernesto Caballero</b></i> al <i>Romea</i> em va entusiasmar. Obra de <b><i>Max Aub</i></b>, gran amic de <i>Picasso</i>, i a qui devem que el <i>Guernica</i> deixés el<i> MOMA</i> de Nova York. <i>Aub </i>va guardar el rebut del pagament de la República Espanyola al pintor i per tant es va poder demostrar que els ciutadans n'eren els propietaris. Aquest<i> laberint </i>ens porta a la <i>Guerra Civi</i>l, a quatre històries que flueixen perfectament encadenades, molt ben representades.</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
I quin<i><b> Calígula</b></i> més esplèndid és <i><b>Pablo Derqui</b></i>! Quin actoràs! Des de la brillantor del text de <i><b>Camus</b></i>, on ja ens va dir que<i> governar és robar</i>, grans riallades del públic! a la direcció brillant de <i><b>Mario Gas</b></i>. </div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<i>Calígula</i>, el <i>nihilista</i> que vol canviar-ho tot, que es transforma, en aquesta versió, en un <i><b>David Bowie </b></i>sonat. La mort, la bogeria, el poder, bategant en totes les paraules de <i><b>Camus</b></i>.</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj9MtVM3PqhSgkdbHeeViqV5kIo9sdTi05kjj3U8ZZcR4LmcPi7KvIPNTtMmE_Y98_gi_DOAtxe4O-9iOkd9yN6Z0DUq6v2VSDN1KK-qKs8TuNBL21SKgBbVaACIaqplOQvbW01flPd2Lcj/s1600/Godard-et-Anne-Wiazemsky-une-histoire-revolutionnaire.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1024" data-original-width="1024" height="400" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj9MtVM3PqhSgkdbHeeViqV5kIo9sdTi05kjj3U8ZZcR4LmcPi7KvIPNTtMmE_Y98_gi_DOAtxe4O-9iOkd9yN6Z0DUq6v2VSDN1KK-qKs8TuNBL21SKgBbVaACIaqplOQvbW01flPd2Lcj/s400/Godard-et-Anne-Wiazemsky-une-histoire-revolutionnaire.jpg" width="400" /></a></div>
<div style="text-align: center;">
<i><b>Anne Wiazemsky i Jean-Luc Godard, 1967. Getty Images.</b></i></div>
<div style="text-align: center;">
I una pel.lícula que em va agradar i divertir, <i><b>Le redoutable</b></i> (aquí <i><b>Mal genio</b></i>) dirigida per <i><b>Michel</b></i> <i><b>Hazanavicius</b></i>. La creativitat i la genialitat de <i><b>Godard</b></i>, la modernitat de la <i>Nouvelle Vague</i>. <i>Godard</i>, tot un personatge, i bastant insuportable, com ens ho explica<i><b> Anne Wiazemsky,</b></i> autora dels dos llibres en què es basa el film i dona i musa del cineasta.</div>
<div style="text-align: center;">
Dos llibres,<i><u> Une année studieuse</u></i> i <u style="font-style: italic;">,Un an après</u>, que ja havia llegit i m'havien agradat molt. </div>
<div style="text-align: center;">
Maig del 68 va radicalitzar<i><b> Godard,</b></i> i va canviar totalment la seva filmografia. Descobrim el seu <i>ego</i> exacerbat, el patiment de <i><b>Wiazemsky</b></i>, interpretats, esplèndidament, per <i><b>Louis Garre</b></i>l i <i><b>Stacy Martin.</b></i></div>
<div style="text-align: center;">
Els colors <i>pop </i>de l'època, el retrat del mite del cinema, les seves contradiccions. Fantàstica!</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhFvaPn3T_QymBeWH5do0EkbqEyTD2T0BUbhpREoOlcG1SO8davTqDQBQBdIxnaZxwbiRqGWM8bRzym64fZ132VT_Pt8FyW4JiT9Cbq8erPSRFpvLFOa18KavGV9Eqo9ThFkJ3ntfXhg5h7/s1600/Anne-Wiazemsky-et-Louis-Garrel-Que-reste-t-il-de-Godard.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1066" data-original-width="1600" height="266" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhFvaPn3T_QymBeWH5do0EkbqEyTD2T0BUbhpREoOlcG1SO8davTqDQBQBdIxnaZxwbiRqGWM8bRzym64fZ132VT_Pt8FyW4JiT9Cbq8erPSRFpvLFOa18KavGV9Eqo9ThFkJ3ntfXhg5h7/s400/Anne-Wiazemsky-et-Louis-Garrel-Que-reste-t-il-de-Godard.jpg" width="400" /></a></div>
<div style="text-align: center;">
<i><b>Anne Wiazemsky i Louis Garrel. Foto d'Alexandre Isard.</b></i></div>
<div style="text-align: center;">
I malgrat que <i>Godard</i> era, gairebé, 17 anys més gran que <i>Wiazemsky,</i> ell encara és viu, i ella va morir aquest octubre. <i>Wiazemsky</i> es va implicar en la pel.lícula de<i> Hazanavicius</i>, sembla que <i>Godard</i> l'ha ignorada..</div>
<div style="text-align: center;">
Aquí amb <i>Garrel,</i> molt més guapo que <i>Godard</i>!</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjdEuvxoIlm5tnx1FC5ywyASWRAPhY849OVPfYIGo4LRiPofTA_g5qBG5xZw1oaRFCSVnjJocQeqxEwr0TlWX-lNlFfGIpso5QCOmA2Dtn_deT4rfFWLYrqpzSFjnvmy7uRhyphenhyphenF9kb0OXX8-/s1600/IMG_2437.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1600" data-original-width="1600" height="400" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjdEuvxoIlm5tnx1FC5ywyASWRAPhY849OVPfYIGo4LRiPofTA_g5qBG5xZw1oaRFCSVnjJocQeqxEwr0TlWX-lNlFfGIpso5QCOmA2Dtn_deT4rfFWLYrqpzSFjnvmy7uRhyphenhyphenF9kb0OXX8-/s400/IMG_2437.JPG" width="400" /></a></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<i><b>Darrers dies de felicitat. Formentera, 2017.</b></i></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
Espero que torni, aviat, la<i> lleugeresa </i>a la meva vida. Que retorni aquesta llum, aquesta pau, aquesta innocència que es va trencar. Vull fluir, lleugera, entre la Bellesa de la cultura. </div>
Mònicahttp://www.blogger.com/profile/16852759246320568562noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-8850149986810939392.post-87630910035204874692017-08-04T15:10:00.002+02:002017-08-04T15:10:38.072+02:00homes<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgQwgK6unOXs03CBDvRUHM2z8fREMy26yTvTsexR6egQn9CbjDKmPGLwHtoqPWeA3XTENdv-lCzzFIdYmwimRYPnpz1BgRCbyhW8CrJ0cFqZfmPB8IZXSuu5k0-PPaXNioeDgjfI_cbe2wu/s1600/slider-3.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="376" data-original-width="510" height="293" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgQwgK6unOXs03CBDvRUHM2z8fREMy26yTvTsexR6egQn9CbjDKmPGLwHtoqPWeA3XTENdv-lCzzFIdYmwimRYPnpz1BgRCbyhW8CrJ0cFqZfmPB8IZXSuu5k0-PPaXNioeDgjfI_cbe2wu/s400/slider-3.jpg" width="400" /></a></div>
<div style="text-align: center;">
I com a contrapunt del darrer post, grans moments passats amb grans homes que admiro. Em va emocionar poder veure a <i><b>Mijail Baryshnikov</b></i> ballant, amb molta elegància, la bogeria de<i><b> Nijinski</b></i>. <i><b>Letter to a man,</b></i> al <i>TNC</i>, l'espectacle dirigit per <i><b>Robert Wilson</b></i>, és una meravella visual, molt sòbria, on el dolor, l'ànima turmentada de <i>Nijinski</i>, batega amb fragilitat. Basada en els cèlebres diaris del ballarí rus, publicats el 1936, a través de <i>Baryshnikov</i>, del seu cos, vem poder arribar a les paraules, al pensament, a l'angoixa, al pacifisme, al compromís de <i>Nijinsk</i>i. I, des de la meva cadira preferida del <i>TNC</i>, veia les llàgrimes de reconeixement de <i><b>Baryshnikov</b></i>, un altre mite!, davant el públic en peu, aplaudint-lo. I aquest mes de juliol, que ha sigut molt rus per mi, ha tingut la descoberta de l'amistat de <i>Baryshnikov</i> i el poeta <i><b>Brodsky,</b></i> en el documental esplèndid <i><b>Brodsky is not a poet</b></i>.</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi6OXg3IBqmt3mUfVk9c3eL6nCyizqMKVYZ6ZFsZpKW1RGU7qdw5HBoh1SFTRFkEdHf7Lkq3AmmizPRZzr0vYglxUr89zuhNL6SL1oTb3i6U2NOiJ1r31Ja193d2AKRsw0_zPfO0BAdRUXZ/s1600/viggo-mortensen.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="523" data-original-width="930" height="223" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi6OXg3IBqmt3mUfVk9c3eL6nCyizqMKVYZ6ZFsZpKW1RGU7qdw5HBoh1SFTRFkEdHf7Lkq3AmmizPRZzr0vYglxUr89zuhNL6SL1oTb3i6U2NOiJ1r31Ja193d2AKRsw0_zPfO0BAdRUXZ/s400/viggo-mortensen.jpg" width="400" /></a></div>
<div style="text-align: center;">
<i><b>Viggo Mortensen,</b></i> molt guapo sí!, al <i>Teatre Lliure</i> presentant<i><b> Ramas para un nido</b></i>, dues funcions per recaptar fons per l'<i>Associació Catalana per la Pau</i>, a benefici dels refugiats sirians. Aquest home tot ho fa bé, va recitar els seus preciosos poemes, plens de senzillesa i sensibilitat, alguns en català, va cantar, va recitar obres de grans poetes, un de la <i><b>Maria Mercè Marçal</b></i>!, va ser proper dins la seva timidesa…Molt ben sintonitzat amb el músic <i><b>Rafel Plana</b></i>, que l'acompanyava al piano. Una conversa entre ells, que a l'inici semblava molt improvisada, però que a mesura que avançava s'anava consolidant i veient el gran treball pensat i creat. Em va agradar molt. </div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgA9z-74F8QBmPPhTXaiF9lGaL3RptXm4uAN_ft4ZCEWYDqBQqJ1ZTDELnowPXTQnG65-MTL7RAP5Zc7LMDsC1Gix5J1RYr4EDmJuJVJMZRBpoey9dIQN2p23BH2ADDneeCLGqAa-3NFO1x/s1600/wajdi.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="402" data-original-width="600" height="267" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgA9z-74F8QBmPPhTXaiF9lGaL3RptXm4uAN_ft4ZCEWYDqBQqJ1ZTDELnowPXTQnG65-MTL7RAP5Zc7LMDsC1Gix5J1RYr4EDmJuJVJMZRBpoey9dIQN2p23BH2ADDneeCLGqAa-3NFO1x/s400/wajdi.jpg" width="400" /></a></div>
<div style="text-align: center;">
I aquest ha sigut un curs <i><b>Wajdi Mouawad</b></i>. He vist dos espectacles seus a la <i>Biblioteca de Catalunya</i>, <i><b>Un obús al cor</b></i> i <i><b>Boscos</b></i>. Aquest <i><b>Grec</b></i>, ha vingut personalment per presentar-nos dos espectacles que formen part del projecte <i><b>Des mourants</b></i>. El primer, <i><b>Inflammation du verbe vivre</b></i> em va entusiasmar. Inspirat en<i> Filoctetes</i>, l'heroi de <i>Sòfocles</i>, que parla del guerrer abandonat per<i> Odisseu </i>en una illa. <i><b>Mouawad</b></i> és el protagonista d'una experiència audiovisual i teatral. Molt poètica, de gran bellesa, amb la Grècia actual en ruïnes, dura, potser un pèl excessiva, però em va arribar a l'ànima. També el plaer del francès va fer que, malgrat les irregularitats, em fascinés el seu viatge a l'<i>Hades</i> per recuperar les ganes de viure, de lluitar, de seguir endavant.</div>
<div style="text-align: center;">
L'altra obra que presentava, com a director només, no va agradar gens. <i><b>Les larmes d'Oedipe</b></i>, un oratori poètic, amb tres personatges, confrontant el món dels <i>mites </i>occidentals amb l'actualitat, de nou la crisi a Grècia. L'obra és tan estàtica, tan lenta, recitativa, que després de veure una obra llarga anteriorment, feia encara més feixuga. A mi no em va desagradar, però entenc que per qui el francès no és gaire conegut, havia de ser dur, una obra que és tota paraula.</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgJankq24PFbDkjY8InhmFe6W3TvXlQPb7RSP-Vs4rVflO-Bcw-zlFLqs4nWE0XINU2Lfsa6yMK9QgQKyYppWvuRtmq0B5uL1mD-a__L2FceR6y_M2ldf8376Q4ELeQDs4ROcARgkoxEOAb/s1600/04_170723_rdl_1560.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="613" data-original-width="920" height="266" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgJankq24PFbDkjY8InhmFe6W3TvXlQPb7RSP-Vs4rVflO-Bcw-zlFLqs4nWE0XINU2Lfsa6yMK9QgQKyYppWvuRtmq0B5uL1mD-a__L2FceR6y_M2ldf8376Q4ELeQDs4ROcARgkoxEOAb/s400/04_170723_rdl_1560.jpg" width="400" /></a></div>
<div style="text-align: center;">
I acabo amb una dona que admiro molt. <i><b>Juliette Binoche</b></i>, de qui sóc fan, al<i> Festival de Peralada</i> amb <i><b>Vaille que vivre</b></i>, l'espectacle que acabava de presentar a <i>Avignon</i> amb <i><b>Alexandre Tharaud</b></i>. Una joia el seu record de la gran <i><b>Barbara</b></i>, que també sempre m'ha agradat, molt emotiu, molt autèntic, sobri i sutil. Fosc, visualment, com els vestits de <i>Barbara</i>, com la seva vida dura, amb grans dosis de tristesa. Amb <i>Binoche </i>entrant en la seva intimitat més fonda, a través dels escrits, les entrevistes, les cançons, recitades o cantades…I la<i> diva <b>Juliette Binoche</b></i>, tan tímida, fràgil, menuda, es transforma en un <i>gegant </i>escènic, quina gran actriu!, com domina la veu, el cos, la presència. Colpidora, omple i de quina manera, ella sola, un escenari buit, immens. Si ja l'admirava, ara que l'he tinguda a pocs metres, compartint uns 80 minuts de la nostra vida, em declaro fascinada, enlluernada, per aquesta dona. </div>
<div style="text-align: center;">
I ara, plego, marxo a l'illa, a llegir i a pensar en tantes coses vistes i gaudides que fan que la vida, i la humanitat, tingui sentit.</div>
Mònicahttp://www.blogger.com/profile/16852759246320568562noreply@blogger.com4tag:blogger.com,1999:blog-8850149986810939392.post-10957839257167896392017-07-09T20:21:00.003+02:002017-07-09T20:30:16.695+02:00feminismes<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgGfKoVop9fzmxxMOFbePhxDyhwiOiGOvPn1UZc2wFbPfg_PqLv29Zi8_UimgLVPRrUdDF_RpLEogSitry3pTpuqDhRf1mitdcJpJNDiPRqsw0-nB6IOkSa6AeWboO3xugcALoRKwkv69-x/s1600/klint-04.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1090" data-original-width="800" height="400" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgGfKoVop9fzmxxMOFbePhxDyhwiOiGOvPn1UZc2wFbPfg_PqLv29Zi8_UimgLVPRrUdDF_RpLEogSitry3pTpuqDhRf1mitdcJpJNDiPRqsw0-nB6IOkSa6AeWboO3xugcALoRKwkv69-x/s400/klint-04.jpg" width="292" /></a></div>
<div style="text-align: center;">
Final de primavera, inici d'estiu, intens, cansat, però ple de descobriments femenins. Entre ells, dues pintores. <i><b>Hilma af Klint</b></i>, sueca, pionera de l'art abstracte, que descobreixo a<i><b> Personal Shopper</b></i>, la fascinant pel.lícula d'<i><b>Olivier Assayas</b></i>, un director que m'agrada, <i><b>Viaje a Sils-Maria</b></i> és una de les meves pel.lícules preferides!. Aquí torna a treballar amb <i><b>Kristen Stewart</b></i>, meravellosa assistent personal, que es mou en un món <i>materialista </i>i inaccessible, les grans<i> boutiques </i>de luxe de París. Seguim els seus passeigs en moto pels <i>boulevards</i> carregada amb bosses…Ella viu un moment de dol, la tristesa per la mort del seu germà bessó amb qui vol contactar, per poder reconciliar-se amb la seva pèrdua. L'espiritualisme<i> versus </i>el materialisme. Em va semblar un film magnífic, ple de misteri, sensibilitat, solitud, tendresa. I el descobriment de <i><b>Hilma af Klint</b></i> i els seus quadres abstractes inspirats, segons deia, pels <i>esperits</i>. I <i><b>Victor Hugo</b></i>, que va voler contactar amb la seva filla, ofegada al<i> Sena</i>, i va iniciar diverses sessions d<i>'espiritisme,</i> reflectides en les seves <i>Converses amb l'eternitat.</i></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj5ciPmV4yPbQ_8wagGk8OTX92uHwp5tMnhYemHoOTIiro-BhOeEYJcYJHzdqyO0qWJ2_tUT-XBX_Sm62uxwby8fa6EUFqOHu477-f4LpcvrkWwwAH4c5r6o1SAFJsNMaUHBPGe5ck-Ju32/s1600/Clara_Rilke-Westhoff.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1200" data-original-width="840" height="400" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj5ciPmV4yPbQ_8wagGk8OTX92uHwp5tMnhYemHoOTIiro-BhOeEYJcYJHzdqyO0qWJ2_tUT-XBX_Sm62uxwby8fa6EUFqOHu477-f4LpcvrkWwwAH4c5r6o1SAFJsNMaUHBPGe5ck-Ju32/s400/Clara_Rilke-Westhoff.jpg" width="280" /></a></div>
<div style="text-align: center;">
<i><b>Clara Rilke-Westhoff. Paula Modersohn-Becker, 1905.</b></i><br />
<i><b>Paula</b></i>, pel.lícula de <i><b>Christian Schwochow</b></i> és un<i> biopic </i>de la pintora <i>expressionista</i>,<i><b> Paula Modersohn-Becker</b></i>. Malgrat no ser un gran film, em va interessar la vida, massa curta!, d'aquesta dona radical, moderna, que va fugir a París, escapant-se de les convencions, per poder expressar-se lliurament. Molt poètica, preciosa visualment, plena de llum, <i><b>Paula</b></i> ens mostra la lluita per la llibertat de la dona artista. Íntima amiga de <i><b>Clara Westhoff</b></i>, escultora i futura dona de <i><b>Rilke</b></i>, futura lectura del meu estiu!. I moltes ganes d'anar a <i><b>Bremen</b></i>, on hi ha el museu de <i><b>Paula Modersohn-Becker.</b></i></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjvZfbtdXYpxNGV7phcnQ4nIjz5z-TeJ7q8ePixDRHmYR120Xt6L3UYSyDKlUr2CgLsbEm0g-WYFU9mMsoDSoSpPG1GijkICy9aEX23H2utVa_ceTnv8s_hdl9voxWeNX8MopCYyzixpzvN/s1600/mariecuriethecourageofknowledge_03.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="600" data-original-width="1200" height="200" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjvZfbtdXYpxNGV7phcnQ4nIjz5z-TeJ7q8ePixDRHmYR120Xt6L3UYSyDKlUr2CgLsbEm0g-WYFU9mMsoDSoSpPG1GijkICy9aEX23H2utVa_ceTnv8s_hdl9voxWeNX8MopCYyzixpzvN/s400/mariecuriethecourageofknowledge_03.jpg" width="400" /></a></div>
<div style="text-align: center;">
<i><b>Marie Curie</b></i>, dirigida per<i><b> Marie Noëlle,</b></i> és un retrat d'una dona que va canviar el món i la seva lluita contra el masclisme de la societat, de les institucions. La pel.lícula es basa en els seus anys més difícils, després de guanyar el primer <i>Nobel</i>, de perdre el seu marit en un accident, de continuar la seva feina amb passió, superant obstacles. I la seva força per brillar en un món d'homes, i per defensar la seva vida davant l'escàndol d'enamorar-se de nou, i reivindicar el seu segon <i>Nobel</i>. Gran interpretació de<i><b> Karolina Gruzka</b></i>, l'estètica és molt maca, plena de textures, de bellesa.</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjz8GK84qXv9-8_SUalcdn2MPsd6_iKpB1LsWi5yEvdOYmmPd3de29Rq4nJWaW8V7vTcUE2H93dkhkK05RW_MjNJKhVla6ViRstzuyEPMeiY5-KvUAyxarVOTCUpoAFBK8AdAD1dbiAEb6F/s1600/Chavela_1.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="507" data-original-width="900" height="225" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjz8GK84qXv9-8_SUalcdn2MPsd6_iKpB1LsWi5yEvdOYmmPd3de29Rq4nJWaW8V7vTcUE2H93dkhkK05RW_MjNJKhVla6ViRstzuyEPMeiY5-KvUAyxarVOTCUpoAFBK8AdAD1dbiAEb6F/s400/Chavela_1.jpg" width="400" /></a></div>
<div style="text-align: center;">
<i><b>Chavela</b></i>, documental dirigit per les nord-americanes<i><b> Daresha Kyi</b></i> i <i><b>Catherine Gund</b></i>. Reivindica la mítica cantant, com artista, com a dona. Una vida dura, intensa, marcada per l'alcohol, la passió, l'ànsia de llibertat. <i>Se escapó de una cárcel de amor, de un delirio de alcohol, de mil noches en vela</i>…li va escriure <i><b>Sabina</b></i>. Però alhora, una vida plena, va ser parella, breument, de <i><b>Frida Kahlo</b></i>, i segueix sent un referent del <i>feminisme.</i> Retrat emotiu, lluminós i obscur, com els diversos moments de la seva vida. I veure-la, sentir-la parlar, bategar…emociona.</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgbU0KSLOmEcnW-7-3-w7oV79DzVl6ITipyS4oZoMmqwO91dx-VGgtwowWM2Xh4hC7Ijsu12iddnx-Xl37IY1A5ZUVbjV7NvqiNDsXxRyY3zIKFMfT2WUP1yQUcZqDv-Wct19DJbf9wEdiX/s1600/lorca.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="267" data-original-width="400" height="266" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgbU0KSLOmEcnW-7-3-w7oV79DzVl6ITipyS4oZoMmqwO91dx-VGgtwowWM2Xh4hC7Ijsu12iddnx-Xl37IY1A5ZUVbjV7NvqiNDsXxRyY3zIKFMfT2WUP1yQUcZqDv-Wct19DJbf9wEdiX/s400/lorca.jpg" width="400" /></a></div>
<div style="text-align: center;">
Cortijo del Fraile, Cabo de Gata. </div>
<div style="text-align: center;">
Vaig anar al<i><b> Cortijo del Fraile</b></i> quan vem anar al<i><b> <a href="http://eltempsperdut.blogspot.com.es/2012/04/gata.html">Cabo de Gata</a></b></i><a href="http://eltempsperdut.blogspot.com.es/2012/04/gata.html">,</a> un dels viatges més bonics de la meva vida, malgrat el moment dur, d'incerteses que vivíem. Alguna cosa em va sacsejar, vaig sentir tota la força d'aquella terra, d'aquell indret…Hi vaig pensar, veient la imatge del cortijo, en un moment de <i><b>Bodas de sangre,</b></i> dirigida per <i><b>Oriol Broggi</b></i>. Una meravella. Des del text de <i><b>Lorca,</b></i> imponent, preciós, hipnòtic i, en la meva visió, ple de presagis. La música del gran <i><b>Joan Garriga</b></i>, des de <i>Chopin</i>, <i>Tom</i> <i>Waits</i> a <i>La leyenda del tiempo </i>de <i>Camarón</i>, obra que em fascina. Música que acompanya, que vibra, que ens manté en alerta. Les interpretacions, destacant per magnètiques i imponents, <i><b>Nora Navas</b></i> i <i><b>Clara Segura</b></i>, intercanviant papers, entregant-se una a l'altra amb generositat. Preciosa <i>mise en scène</i>, com una plaça de toros, vaig pensar en <i>Picasso</i>, en<i> Barceló</i>…o una pista de circ, on el <i>cavall</i>, com un personatge més, es mou amb sensualitat, regalant-nos instants de gran bellesa. Però, tot i això, ara estic molt sensibilitzada amb el tema cavalls, animals gregaris i lliures, i no m'acaba d'entusiasmar que siguin utilitzats en espectacles, de fet cap animal. I l'altre però, em va semblar una mica forçat l'accent andalús d'una escena. Per la resta, una joia. Tot el batec que vaig trobar al <i>Cabo de Gata</i>, que ens va transformar, retrobat a la sala de la<i> Biblioteca</i>. Tota la màgia de Lorca, de la lluna, de la mort. </div>
Mònicahttp://www.blogger.com/profile/16852759246320568562noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-8850149986810939392.post-59053071578995200312017-06-04T18:42:00.000+02:002017-06-04T22:36:39.617+02:00grans noms<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiTRTV6P9EyjIIWDK_LwLHY-EWl9oepa5DpML88EZiurLwel0JZoM1LaCMp3pzJy81gBT_eb13GSezYApFTx6UawykvgEz8tyHTGSbucDbkogYPU0ylimIQ_pJrvVFLiZlVqr5YBvk67AXs/s1600/JosepAznar_FEDERICOGARCIeA_02.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="579" data-original-width="600" height="385" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiTRTV6P9EyjIIWDK_LwLHY-EWl9oepa5DpML88EZiurLwel0JZoM1LaCMp3pzJy81gBT_eb13GSezYApFTx6UawykvgEz8tyHTGSbucDbkogYPU0ylimIQ_pJrvVFLiZlVqr5YBvk67AXs/s400/JosepAznar_FEDERICOGARCIeA_02.jpg" width="400" /></a></div>
<div style="text-align: center;">
Primavera de grans noms, <i>Lorca, Shakespeare, Gil de Biedma, Txèkhov, Boccaccio…</i>.grans creadors de la humanitat.<i><b> Federico García,</b></i> dirigida per<i><b> Pep Tosar</b></i>, és un espectacle de dansa, cant, teatre, poesia que fa un recorregut apassionant sobre <i><b>Lorca</b></i>. Vaig veure aquesta obra, en una sala petita, al <i>Grec </i>de 2015, i em va agradar tant que quan vaig veure que, enguany, es representava al <i>Romea</i>, hi vaig voler tornar. Una meravella, la música, respirant <i>flamenc</i>, com m'entusiasma<i> La leyenda del</i> <i>tiempo</i>, els versos del poeta que<i><b> Camarón</b></i> va versionar musicalment, creant un disc que va revolucionar i sacsejar el<i> flamenc </i>més pur.<i> El sueño va sobre el tiempo, flotando como un velero, nadie puede abrir semillas en el corazón del tiempo…</i>I també ecos de<i> jazz</i>, de <i><b>Billie Holiday</b></i>, de<i> Strange Fruit, </i>de <i>poemes a Nova York.</i> I acompanyem a<i><b> Lorca, </b></i>en el seu darrer viatge, en el tren que el portarà de<i> Madrid a Granada</i>, el tren que no hauria d'haver agafat mai, que el portarà a la mort, però <i><b>Lorca</b></i> tan sensible, patia pels seus pares, aquell estiu de 1936 amb la guerra acabada de començar. L'acompanyem en la seva vida, intensa, en la seva obra, magnífica, eterna. </div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgq2TSExuuzhUDF7Wfvmg_rfFotOSepNhC0NC8ix0nN_X5XENQzA3sfez-QqLPMfbpwkaMreVBjrkKbqGl_eutkiTe49_vfpgFaCQLnuckCAzYHGK7YktKljnFefDwePcKb5vFDf7Ij77Zf/s1600/1493484638_749695_1493484822_noticia_normal.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="561" data-original-width="980" height="228" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgq2TSExuuzhUDF7Wfvmg_rfFotOSepNhC0NC8ix0nN_X5XENQzA3sfez-QqLPMfbpwkaMreVBjrkKbqGl_eutkiTe49_vfpgFaCQLnuckCAzYHGK7YktKljnFefDwePcKb5vFDf7Ij77Zf/s400/1493484638_749695_1493484822_noticia_normal.jpg" width="400" /></a></div>
<div style="text-align: center;">
I al <i>Lliure</i>, <i><b>Gil de Biedma,</b></i> un altre poeta que m'agrada molt. <i><b>Las personas del verbo</b></i>, llibre llegit i rellegit, dirigida per <i><b>Joan Ollé.</b></i> Em va agradar aquest<i><b> Gil de Biedma</b></i> dividit en tres, el jove, <b style="font-style: italic;">Ivan Benet</b>, l'adult,<i><b> Pep Munné </b></i>i el madur, <i><b>Mario Gas</b></i>. Esplèndids tots tres, i també <i><b>Judit Farrés</b></i>, que m'agrada molt, aquí representant totes les dones, al voltant del poeta. L'obra és un itinerari per l'experiència personal de<i><b> Gil de Biedma</b></i> i també una crònica de la història, des de la Guerra Civil fins a la seva mort el 1990. I una versió, musicada per <i>Serrat</i> d'un dels meus poemes preferits, <i>No</i> <i>volveré</i> <i>a</i> <i>ser</i> <i>joven</i>, inèdita i estrenada per l'ocasió. Jo em quedo, i hagués posat, la versió que en va fer <i>Loquillo</i>, en un esplèndid disc de poemes cantats, que sempre he escoltat amb plaer. Nit brillant!<br />
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg1Ddyvi4tfvXb0PgLUGALhf6aNLjlqP7-QwuC4oTOqsngJEc3IkuFmSQwUz-XYge7i6OOI-1tLqFuVaksNor7JN2d2R3C6SRbddlcsJDTJzDfILzmBJ1ncPcTBaORPrmAjMaJXnPkzYCWy/s1600/1493826086_791090_1493826696_noticia_normal.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="561" data-original-width="980" height="228" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg1Ddyvi4tfvXb0PgLUGALhf6aNLjlqP7-QwuC4oTOqsngJEc3IkuFmSQwUz-XYge7i6OOI-1tLqFuVaksNor7JN2d2R3C6SRbddlcsJDTJzDfILzmBJ1ncPcTBaORPrmAjMaJXnPkzYCWy/s400/1493826086_791090_1493826696_noticia_normal.jpg" width="400" /></a></div>
<div style="text-align: center;">
I<i><b> Shakespeare</b></i>, el gran! Immens <i><b>Lluís Homar</b></i>, com a <i><b>Ricard III</b></i> al <i>TNC </i>dirigida per Xavier Albertí. Amb la seva pròtesi com a armadura, aquest <i>malo, malísimo</i>, personatge que caricaturitza el poder i tots els seus horrors. Però a qui seguim amb atenció, en els seus delirirs, conspiracions, seduccions, morts…I el muntatge, modern i trencador, amb piano inclòs (també!), i <i><b>Julieta Serrano </b></i>(quin plaer tornar-la a veure!) i <i><b>Carme Elias</b></i>, embogida i tràgica per tot el dolor. I el final <i>apoteòsic</i>, el rei reclamant un cavall al so del <i>Bolero </i>de <i>Ravel</i>. <i>Shakespeare</i> mai em decep.</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhM6giU_pDjQuIav4DAyB46c67W9SAkVub1Fq3JjG-jT-ErkKFkXoGHuKFW9e-XFTrVDmblizx_dCk5ga9gWeaBn5luNzfL_um0avYO0YA-lwEogMTS5c4yWbx-pF0F5dHbMiAvCfQb1VRj/s1600/florence-pugh-en-un-fotograma-de-lady-macbeth.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="366" data-original-width="654" height="223" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhM6giU_pDjQuIav4DAyB46c67W9SAkVub1Fq3JjG-jT-ErkKFkXoGHuKFW9e-XFTrVDmblizx_dCk5ga9gWeaBn5luNzfL_um0avYO0YA-lwEogMTS5c4yWbx-pF0F5dHbMiAvCfQb1VRj/s400/florence-pugh-en-un-fotograma-de-lady-macbeth.jpg" width="400" /></a></div>
<div style="text-align: center;">
<i><b> Lady Macbeth,</b></i> no és cap obra de <i>Shakespeare</i>, és una esplèndida pel.lícula de <i><b>William Oldroyd</b></i>, basada en una narració de l'escriptor rus <i><b>Nikolai Leskov</b></i>, que ell adapta a l'<i>Anglaterra rural</i>, victoriana. Una joia, l'<i>empoderament</i> d'una dona contra les convencions, contra l'opressió. Amb una preciosa fotografia que mostra la llibertat de la Natura i l'asfíxia, l'encotillament dels interiors. I els conflictes racials, de classe. I la maldat que sorgeix, com la protagonista de <i>Shakespeare</i>, potent, salvatge. Que em fa pensar si el mal ja era latent, dins seu, o és degut a la repressió i crueltat que pateix…Meravellosa la interpretació de <i><b>Florence Pugh</b></i>, en una de les pel.lícules de l'any.</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjWTasn4ksUThCR7u4iGdulwslf0rAvGwQfZoA8anD7joBP0d8FdZ4klda73o6jhNKI5BhFZjAo4KQORZVpe2RmFtfUOKC0muVX8Gq2-zx5ngl29LjqN5qA0-4x1pcpZ3TSl4Tfz3_obpSj/s1600/kinopoisk-ru-maraviglioso-boccaccio-2606451.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="434" data-original-width="685" height="252" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjWTasn4ksUThCR7u4iGdulwslf0rAvGwQfZoA8anD7joBP0d8FdZ4klda73o6jhNKI5BhFZjAo4KQORZVpe2RmFtfUOKC0muVX8Gq2-zx5ngl29LjqN5qA0-4x1pcpZ3TSl4Tfz3_obpSj/s400/kinopoisk-ru-maraviglioso-boccaccio-2606451.jpg" width="400" /></a></div>
<div style="text-align: center;">
<b><i> Maravilloso Boccaccio</i></b> dirigida pels<i><b> germans Taviani,</b></i> que ja passen dels 80 anys, però ens segueixen regalant petites<i> perles </i>com aquesta. Basada en cinc contes del <i><b>Decameró </b></i>de<i><b> Boccaccio</b></i>, amb una gran bellesa plàstica, com m'ha recordat als colors intensos, les línies fines de <i>Piero della Francesca</i>! I evidentment penso en <i><b>Pasolini,</b></i> en la seva adaptació del <i><b>Decameró,</b></i> molt més sensual, eròtica, palpitant i vital. Millor. Però, precisament, per fer-ne una cosa diferent, m'ha agradat també, força, aquesta versió dels <i><b>Taviani</b></i>. Que parteix, com el llibre, d'un grup de joves que escapa de<i> Florència,</i> el 1348, per culpa de la pesta negra, refugiant-se al camp, on cada dia explicaran una història. Que lluminosa i preciosa la <i><b>Toscana</b></i>, els paisatges naturals, els carrers de<i><b> Florència,</b></i> el<i> Campanile</i>.Quines ganes d'Itàlia!</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhQQQbthRycl7kAUTIQdD9eAHOQvmLXVE3TXLedGvDlqv77TYM5ACHjiRWsHmcDA2yzGhwTrbVktwm8JZRVRaffN7kJ7lvhIJQQaf2f0qnCwItsQpEA3U_f3b7I_3R3XPBX317LTOg5_BVI/s1600/CARTEL_2016TEATRE-BARCELONA-ivanov-lliure-390x560.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="560" data-original-width="390" height="400" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhQQQbthRycl7kAUTIQdD9eAHOQvmLXVE3TXLedGvDlqv77TYM5ACHjiRWsHmcDA2yzGhwTrbVktwm8JZRVRaffN7kJ7lvhIJQQaf2f0qnCwItsQpEA3U_f3b7I_3R3XPBX317LTOg5_BVI/s400/CARTEL_2016TEATRE-BARCELONA-ivanov-lliure-390x560.jpg" width="277" /></a></div>
<br />
<div style="text-align: center;">
<i><b>Txèkhov</b></i> en una adaptació d'<i><b>Ivanov</b></i>, breu i intensa. Molt ben resolta, però no m'ha acabat d'entusiasmar aquesta proposta de<i><b> Rigola</b></i>. No em diu res que els actors s'anomenin pels seus noms, que portin la seva pròpia roba, que juguin a futbol mentre anem entrant a la sala, això no em va agradar gens, fins i tot vaig sentir vergonya!, que en el programa s'escrigui només la lletra d'<i><b>Under Pressure</b></i> de <i><b>Queen</b></i>, ni una paraula per <i><b>Txèkhov</b></i>, i tampoc m'agraden els<i> gats xinesos</i>. Porto molts Rigola, molt gaudits, però aquesta vegada no he entrat en el seu joc. Dit això, grans actuacions, esplèndid <i><b>Joan Carreras</b></i>, antiheroi, egoista, turmentat. I un text, que a mi em fascina. Sóc<i> txekhoviana</i>, ho confesso.</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgZHV_v1if9RnmD5Bp5D8U2ZC93CgGqYU-A2P67VOg9rwo87jPP3Sy4idoYb5VlcLArfuoQkgGvGvK_oa3vzrWE1K-X6e1PMcN4bmQjbs85SLSuZMGo3ncDtW4uvebVxXj-8WBY_9Rnhmta/s1600/sergei-4.png" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="590" data-original-width="1000" height="235" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgZHV_v1if9RnmD5Bp5D8U2ZC93CgGqYU-A2P67VOg9rwo87jPP3Sy4idoYb5VlcLArfuoQkgGvGvK_oa3vzrWE1K-X6e1PMcN4bmQjbs85SLSuZMGo3ncDtW4uvebVxXj-8WBY_9Rnhmta/s400/sergei-4.png" width="400" /></a></div>
<div style="text-align: center;">
I després de tots aquests grans creadors, intemporals i eterns, <i><b>Sergei Polunin,</b></i> l'únic viu i jove. Espectacular i magnífic<i><b> Dancer</b></i>, el documental de <i><b>Steven Cantor</b></i> sobre <i><b>Sergei Polunin</b></i>, el ballarí ucraïnès, primera estrella del<i> Royal Ballet</i>, que va abandonar per no suportar l'exigència de la dansa, el pes de la fama, que el va portar quasi a l'autodestrucció. Les pressions familiars, la responsabilitat que sentia pel sacrifici de la seva família, amb pocs recursos, perquè ell arribés a l'èxit. La solitud d'un nen, en un país estranger, la <i>Bellesa</i>, del cos, de la dansa, de l'elasticitat, de la rebel.lia. <i><b>Polunin</b></i>, únic, especial, magnètic. Em va commoure aquest retrat extraordinari, aquesta reflexió sobre l'èxit, sobre el que desitgem, realment, a la vida. </div>
Mònicahttp://www.blogger.com/profile/16852759246320568562noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-8850149986810939392.post-17548105078753637592017-05-14T18:04:00.000+02:002017-05-15T15:12:47.168+02:00boscos històrics<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjuZj8Ki1L8ErQ6uh3h9N_V1MnseGGv2uh8SIZoNKhq9zPlDfcYeYw_VMSKtT_8AuZ3e0edpE9113PMnFxi9pYk-1ll4dPAcIP9HJ24lT2CFap1PwOjivo1dIcSZgZ7Z0UZuiwrsXVq3nj0/s1600/TEATRE-BARCELONA-boscos-la-perla-29-0.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="140" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjuZj8Ki1L8ErQ6uh3h9N_V1MnseGGv2uh8SIZoNKhq9zPlDfcYeYw_VMSKtT_8AuZ3e0edpE9113PMnFxi9pYk-1ll4dPAcIP9HJ24lT2CFap1PwOjivo1dIcSZgZ7Z0UZuiwrsXVq3nj0/s400/TEATRE-BARCELONA-boscos-la-perla-29-0.jpg" width="400" /></a></div>
<div style="text-align: center;">
Reivindico la importància de la <i><b>història</b></i>, per entendre'ns com a humans. <i><b>Boscos </b></i>de <i><b>Wajdi Mouawad</b></i> dirigida per <i><b>Oriol Broggi</b></i>, una meravella a la preciosa<i> sala gòtica</i> de la<i><b> Biblioteca de Catalunya</b></i>. Només entrar, em captiva l'olor de les fulles i la sorra, i en un moment de l'espectacle, on plou sobre aquestes fulles, em sento transportada al bosc de les <i>Ardenes,</i> on va morir tota una generació d'europeus, per res. Una obra de 4 hores fluïdes, que circulen com el vent entre els arbres i emocionen. Tot i que, potser, és el text més complet i reeixit de<i><b> Mouawad,</b></i> el trobo massa proper a<i><b><a href="http://eltempsperdut.blogspot.com.es/2012/04/incendis.html"> Incendis</a></b></i>, com un <i>déjà vu</i>….però és veritat que les seves obsessions, la poesia del seu llenguatge, els horrors de la guerra, els llaços de la sang…formen part del seu món. Aquí és la<i> Loup</i>, com un llop adolescent, que cerca els seus origens. I l'utopia fosca dels boscos salvatges, la música de<i> Lili Marleen </i>en un vell acordió, la bellesa del<i><b> Teatre</b></i>.</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhy5YGl_-RweJ0YSVp_Q1k08v5RWJUNK1PNIpbyqWAhI-57cScNkoa88wSa28NgXv3hW93orwkdhyphenhyphenjAvYWSH3uv-IGhnyO1abbViOjHkapI_yUJAUYvIdHldeIqW_csUDn-j_dK5GDJgPvW/s1600/la-maternitat-d73620.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="266" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhy5YGl_-RweJ0YSVp_Q1k08v5RWJUNK1PNIpbyqWAhI-57cScNkoa88wSa28NgXv3hW93orwkdhyphenhyphenjAvYWSH3uv-IGhnyO1abbViOjHkapI_yUJAUYvIdHldeIqW_csUDn-j_dK5GDJgPvW/s400/la-maternitat-d73620.jpg" width="400" /></a></div>
També canta, meravellosament, <i>Lili Marleen</i>, la <i><b>Rosa Galindo</b></i>, en el seu <i>monòleg</i> sobre<i><b> La maternitat d'Elna</b></i>. Un espectacle que vaig veure, fa uns quants anys, i que ara he volgut tornar a veure al <i>Lliure,</i> acompanyada de la meva filla, que coneix a la <i>Rosa.</i> Un imprescindible, per conèixer la nostra història, l'exili dels republicans espanyols, els camps de concentració francesos, la lluita d<i><b>'Elisabeth</b></i> <i><b>Eidenbenz</b></i>, que va salvar les dones embarassades, portant-les a la <i>maternitat</i> impulsada pels moviments socials suïssos. Un preciós cant a l'esperança, a la solidaritat, a la bondat. I només la <i style="font-weight: bold;">Rosa Galindo</i>, interpretant i <i><b>Franco Piccinno </b></i>al <i>piano</i>, embolcallant-nos amb la música i cançons del moment. Emotiu i màgic.<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgYGMxGxOsUwta8baTepbxOvLpZ5EaEhbJER9IvwQSJ0GSewzGYMiMd0XVyOgTtvX9ZVGjMkSEUDjQE7cdMFY-HC5JCMRRZUU_MEd6gKRIX7S9eUfCyk4c3qstHJ2T1v1IkUTCzUOsrLzwe/s1600/120827_r22467_g2048-1200.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="265" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgYGMxGxOsUwta8baTepbxOvLpZ5EaEhbJER9IvwQSJ0GSewzGYMiMd0XVyOgTtvX9ZVGjMkSEUDjQE7cdMFY-HC5JCMRRZUU_MEd6gKRIX7S9eUfCyk4c3qstHJ2T1v1IkUTCzUOsrLzwe/s400/120827_r22467_g2048-1200.jpg" width="400" /></a></div>
<div style="text-align: center;">
I al cinema,<i><b> Stefan Zweig: Adiós a Europa</b></i> de <i><b>Maria Schrader</b></i> amb un immens <i><b>Josef Hader</b></i> interpretant al gran escriptor, un dels més grans intel.lectuals del segle XX, un<i> humanista</i> entusiasta i <i>europeista</i> convençut. La pel.lícula es basa en 5<i> seqüències</i>, en temps i escenari únics, de la vida, ja a l'exili, de <i><b>Zweig</b></i>. Quan el pessimisme l'envolta, i es sent decebut, trist, perdut. El 1942, es suïcida amb la seva dona, a <i>Brasil</i>, convençut del triomf de la barbàrie, de la brutalitat. I que delicadament, filma <i>Schrader</i> aquest fet a l'<i>epíleg</i> de la pel.lícula, només veiem la famosa imatge de<i><b> Zweig</b></i> i la seva dona, al llit estirats, reflectits en un mirall d'armari que s'obre. I quina tristesa vaig sentir, pensant i sabent el final d'aquella guerra... </div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEglCzNNIldx6J1ZUFAw6jRvyF-dk_ii6Nk-IvlSOuWF6YSbRwOth8Lvw16yigaP8xjlN1CM73iO73nNQXjG_WJeggSQxUbM3e-LlPXvuJlwSTFFy3369Qb7I2ldAwJFntYO3fQo2Alq5Jko/s1600/54673466.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="400" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEglCzNNIldx6J1ZUFAw6jRvyF-dk_ii6Nk-IvlSOuWF6YSbRwOth8Lvw16yigaP8xjlN1CM73iO73nNQXjG_WJeggSQxUbM3e-LlPXvuJlwSTFFy3369Qb7I2ldAwJFntYO3fQo2Alq5Jko/s400/54673466.jpg" width="300" /></a></div>
<div style="text-align: center;">
I acabo de llegir les seves esplèndides memòries a<b style="font-style: italic;"> <u>El món d'ahir</u> </b>que m'ha entusiasmat. Jo també em declaro <i>europeista </i>convençuda, <i>malgré tout,</i> i penso que hem de lluitar per una Europa millor, la que volia construir <i><b>Zweig</b></i>, que enyorava els temps on els homes viatjaven on volien del món, sense passaports, reivindicant les humanitats com una font de felicitat. Quina necessitat tenim de persones com <i><b>Stefan Zweig</b></i> en aquests temps d'ara!</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi8At0sZLP6Qxn-tQy-CCpasTrhgdBtj7fT8TBO95g3BJSUUdwA6GCnlFYHibsXnTQMEWrlTWQHh2Fxgv2icAhpx0Q_kD-_jAL6zPkMGMuhxGxK0-yDIUh7ZtL85SQ4uqkIo1CBxl2S0TcI/s1600/3Rosalie.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="225" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi8At0sZLP6Qxn-tQy-CCpasTrhgdBtj7fT8TBO95g3BJSUUdwA6GCnlFYHibsXnTQMEWrlTWQHh2Fxgv2icAhpx0Q_kD-_jAL6zPkMGMuhxGxK0-yDIUh7ZtL85SQ4uqkIo1CBxl2S0TcI/s400/3Rosalie.jpg" width="400" /></a></div>
<div style="text-align: center;">
<i><b> Rosalie Blum, el còmic de Camille Jourdy</b></i></div>
<div style="text-align: center;">
I una mica de felicitat, per animar-me. <i><b>Rosalie Blum,</b></i> la pel.lícula dirigida per<i><b> Julien Rappeneau </b></i>basada en uns còmics de <i><b>Camille Jourdy,</b></i> que em penso autoregalar! (la pel.lícula és amb actors reals). Deliciosa, divertida, un cant a la solitud i a la lluita d'uns personatges per fugir-ne. Tendre i original, un <i>puzzle </i>que vol reconstruir la vida i els sentiments dels personatges. </div>
Mònicahttp://www.blogger.com/profile/16852759246320568562noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-8850149986810939392.post-63418273638295378172017-04-17T20:26:00.002+02:002017-04-18T18:24:51.229+02:00pianos<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgNAcgBWgl7ePxZ3X1CfRc65u3u_azbeGPKOZAsWKwtiPZETtiSoqV2jClexS_xyZFtRENMBRe6vIfPup1I31KGZKubOcD7bX9cITMJci05XR2qa1hwhKQflsllGgrRiw2lX12Gcx2GU_4u/s1600/lanec_esp.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="176" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgNAcgBWgl7ePxZ3X1CfRc65u3u_azbeGPKOZAsWKwtiPZETtiSoqV2jClexS_xyZFtRENMBRe6vIfPup1I31KGZKubOcD7bX9cITMJci05XR2qa1hwhKQflsllGgrRiw2lX12Gcx2GU_4u/s400/lanec_esp.jpg" width="400" /></a></div>
<div style="text-align: center;">
Pianos. La fi del trimestre l'he viscut envoltada de pianos. Des del de casa que va passar a ser el cor que bategava, centre vital dels dies previs a una prova i futures portes que cal obrir, als que vaig trobar al teatre, en les obres que vaig anar a veure. Un piano, de nou a escena, al <i>Lliure</i>, a <i><b>L'ànec salvatge </b></i>dirigida per <i><b>Julio Manrique.</b></i> Esplèndida obra d<i><b>'Ibsen</b></i>, vaig recordar el seu pis d'<i>Oslo</i>, el seu piano <i>Bechstein</i>, i la seva taula de treball, on potser va escriure aquesta peça magnífica, tragèdia sobre la veritat i la mentida, la veritat que fa mal, la mentida que ens ajuda a viure. Els boscos talats i els boscos inventats, que tenim en la nostra ment. Em va fascinar, l'escenografia, la neu sobre el piano, les tonades que ens porten a <i>Noruega</i>, des de <i>Norwegian wood,</i> que sona en una ràdio, a <i>Grieg</i> i el seu <i>Matí</i>. I <i><b>Pablo Derqui,</b></i> el fanàtic il.luminat de la veritat absoluta. Grans actuacions, gran direcció, esplèndid muntatge.</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhA-8N1brHilPtq1twZ5EUhXCggSZe1uO8O8ycONA_zpVc-FokeQBg5-TOgs_B5Ub8-ahgRd_S17ffzy4UxRebVAzNqAlBxboQgV5sQKFbD9HKNtFIzuJUBNYeKHgjb1MrcTtNkZYsaFwOH/s1600/TEATRE_BARCELONA-senyora-florentina-merce-rodoreda-teatre-nacional-tnc_0.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="140" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhA-8N1brHilPtq1twZ5EUhXCggSZe1uO8O8ycONA_zpVc-FokeQBg5-TOgs_B5Ub8-ahgRd_S17ffzy4UxRebVAzNqAlBxboQgV5sQKFbD9HKNtFIzuJUBNYeKHgjb1MrcTtNkZYsaFwOH/s400/TEATRE_BARCELONA-senyora-florentina-merce-rodoreda-teatre-nacional-tnc_0.jpg" width="400" /></a></div>
<div style="text-align: center;">
Un altre piano, el de la protagonista de<i><b> La Senyora Florentina i el seu amor Homer </b></i>de <i><b>Mercè Rodoreda</b></i>, dirigida per <i><b>Sergi Belbel</b></i> al<i> TNC</i>. Una immensa <i><b>Mercè Sampietro</b></i>, com la professora de piano de <i>Sant Gervasi</i>, que espera algun senyal d<i>'Homer</i>, un home mesquí, hipòcrita. Un cant feminista, a l'amistat, un text brillant de<i> Rodoreda</i>, que pel meu gust <i>Belbel</i> va fer massa en to de <i>vodevil</i>. I sí, és molt divertida, em va agradar molt, la galeria plena d'hortènsies, les amigues, la criada <i>Zerafina,</i> motor de la història, consciència de totes. Un plaer.</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiwVqn74xKmvZwEz6IeP0aUXSxU9Ea4GMTwWHkxZXh37pTrXk5QYeU2vP_Szd0MsHnNl14rA_g6pLCqXveJ3FuCspl0CH2DZlYc5No3zUBI9qeOZlARGEwTrERmrsaDnVOfJeVcF00DH2iu/s1600/300670.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="266" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiwVqn74xKmvZwEz6IeP0aUXSxU9Ea4GMTwWHkxZXh37pTrXk5QYeU2vP_Szd0MsHnNl14rA_g6pLCqXveJ3FuCspl0CH2DZlYc5No3zUBI9qeOZlARGEwTrERmrsaDnVOfJeVcF00DH2iu/s400/300670.jpg" width="400" /></a></div>
<div style="text-align: center;">
També hi ha un piano en una escena d'<i><b>Incerta glòria</b></i>, la pel.lícula d'<i><b>Agustí Villaronga</b></i> adaptació de la gran novel.la de <i><b>Joan Sales</b></i>. Si ja em va agradar la versió teatral que va fer <i><a href="http://eltempsperdut.blogspot.com.es/2015/06/teatre.html">Àlex Rigola</a>,</i> encara m'ha agradat més aquesta versió cinematogràfica. Depuradíssima, això sí, <i>Villaronga </i>ha fet molt més petita l'obra densa, filosòfica, mística…i per a mi, és el gran encert. S'ha centrat en els personatges, les seves emocions, les seves ambicions, el seus somnis perduts. El seu retrat de la <i><b>Carlana</b></i>, una imponent i meravellosa <i><b>Núria Prims, </b></i>és magnífic. La majestuosa <i>dona aranya,</i> que teixint la teranyina acaba atrapant-los en el seu món, sec, àrid, quins paisatges del <i>Front d'Aragó!</i>, com a teló de fons. I la seva imatge, la dona negra, eixuta, amb el ram de flors silvestres, plenes de color, em va semblar senzillament meravellosa. </div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiprBSD9LW9Eh9xmd7LdhZzZ87I3GPXQgb23px0Bi_VIChLQ75QcAThUqfirCZptDeMRLt3Ne11rAOYUdvi1nJNYmAgdve7Hh6InvhW8yLM3eRqSengGgvAHJBPPPCUIIMq6Y2CuAzXpDjj/s1600/el-viajante-asghar-farhadi.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="400" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiprBSD9LW9Eh9xmd7LdhZzZ87I3GPXQgb23px0Bi_VIChLQ75QcAThUqfirCZptDeMRLt3Ne11rAOYUdvi1nJNYmAgdve7Hh6InvhW8yLM3eRqSengGgvAHJBPPPCUIIMq6Y2CuAzXpDjj/s400/el-viajante-asghar-farhadi.jpg" width="400" /></a></div>
<div style="text-align: center;">
I em va encanta<i><b>r El Viajante </b></i>d'<i><b>Asghar Farhadi</b></i>, de qui em declaro fan. He vist totes les seves pel.lícules que s'han estrenat aquí. Guanyador, una altra vegada!, de l'<i>Oscar a millor film estranger</i>, que no va anar a recollir, en protesta per la política migratòria de <i>Trump</i>. Una altra obra seva fascinant. L'honor perdut, la justícia en una societat retrògrada, la venjança. Una pel.lícula de gran intensitat moral, de dilemes ètics, on el món del teatre hi és present, amb la <i><b>Mort d'un viatjant</b></i> d'<i><b>Arthur Miller.</b></i> </div>
<div style="text-align: center;">
L'Iran contemporani retratat per un dels grans directors de cinema actuals.</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjsj9xeSMB6onZaoSAiV-hb7nW0Tiu8-ijU64wFTFKkNboaf_lZzQIk1xXIls0_cH6NkuoQ02aM8ItzjFWOSUuqLsZUd9_Bb4LTkw2TLaiDamaxh6BMehHOQ7DtFFxfArcpQOFWumICI_Jm/s1600/269317-944-1232.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="400" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjsj9xeSMB6onZaoSAiV-hb7nW0Tiu8-ijU64wFTFKkNboaf_lZzQIk1xXIls0_cH6NkuoQ02aM8ItzjFWOSUuqLsZUd9_Bb4LTkw2TLaiDamaxh6BMehHOQ7DtFFxfArcpQOFWumICI_Jm/s400/269317-944-1232.jpg" width="306" /></a></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<i><b>Retrat d'Olga Picasso, 1923.</b></i></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
M'ha agradat molt l'exposició<i><b> Picasso. Retrats </b></i> que es pot veure al <i><b>Museu Picasso</b></i>. Començant per aquest fascinant retrat d<i><b>'Olga</b></i>, l´única dona amb qui es va casar. La figura humana va ser un tema principal en l'obra de Picasso, pintant amics, família…L'exposició és una <i>coproducció</i> amb la<i> National Portrait Gallery</i> de Londres i és molt interessant. El recorregut permet veure la precocitat de<i><b> Picasso</b></i>, amb els seus esplèndids retrats de família, pintats als 15 anys!, i esdeveniments i persones que van marcar-lo.</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjIp07oV2c2NzgBi299alCTlZLBuDFVnuIL6m-QO-j9AB8ctpIsuGEwwAfdc2T4LV5AkbpRdzUa0HupVT1Cj20MuFi7dfW40pUZWarbXt6qfEkIgZdd57_6uCaS4fMKsMWlfooiH-55_qU-/s1600/Nusch-Eluard-Nusch_143.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjIp07oV2c2NzgBi299alCTlZLBuDFVnuIL6m-QO-j9AB8ctpIsuGEwwAfdc2T4LV5AkbpRdzUa0HupVT1Cj20MuFi7dfW40pUZWarbXt6qfEkIgZdd57_6uCaS4fMKsMWlfooiH-55_qU-/s320/Nusch-Eluard-Nusch_143.jpg" width="225" /></a></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<br /></div>
<div style="text-align: center;">
<i><b>Retrat de Nusch Éluard, 1937.</b></i></div>
<i><b>Nusch,</b></i> l'altra dona de<i> Paul Éluard</i>, després que <i>Gala</i> l'abandonés per <i>Dalí. </i> Artista<i> surrealista, </i>acròbata i molt retratada. Lluminosa i vital, encara em sembla percebre la seva<i> joie de vivre</i>, a través dels anys, de l'esguard de <i><b>Picasso,</b></i> dels colors usats.<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiYcKtKtCnv07vFJJkpCM6740shfWklgtsi2xgkYMYNYFDD0mtBKVNNqIxy5WtWjP5y3hq40TJLHVZeMVzVpSsllAyVkW96ZCBkzNZ7Ga1zFrW_RWX0-nygJfBkNfltLKFVmWHy4DBbq6J1/s1600/Sylvette-Pablo-Picasso_1760833998_39475010_315x388.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="400" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiYcKtKtCnv07vFJJkpCM6740shfWklgtsi2xgkYMYNYFDD0mtBKVNNqIxy5WtWjP5y3hq40TJLHVZeMVzVpSsllAyVkW96ZCBkzNZ7Ga1zFrW_RWX0-nygJfBkNfltLKFVmWHy4DBbq6J1/s400/Sylvette-Pablo-Picasso_1760833998_39475010_315x388.jpg" width="323" /></a></div>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<i><b>Sylvette, 1954.</b></i></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
I aquesta escultura de xapa i metall pintada em va encantar. <i><b>Sylvette David</b></i>, una noia de 19 anys, musa de l'artista, la primavera de 1954 a <i>Vallauris</i>, quan <i>Françoise Gilot</i> ja l'havia deixat i encara no havia conegut<i> Jacqueline</i>. </div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<i><b>Retrats</b></i> és una de les millors exposicions que he vist, últimament, a Barcelona.</div>
<br />Mònicahttp://www.blogger.com/profile/16852759246320568562noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-8850149986810939392.post-11420984312053667872017-03-24T14:50:00.004+01:002017-03-24T15:42:12.495+01:00jane & vania<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh2zDht4u3u5XRogPfRGP-SrfLLkxvsDlRZqSLVlQfMmCQSBqDrKXcFUL7ATiL3z8mLpCEfZ6XRWLCfH56SPmWjiYhiwKMAPDH4030U_ckA1l-5I6IAi7Rl_TaO4iT7mR-kMLmBQMIoUiHG/s1600/fotonoticia_20170216133510_640.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="230" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh2zDht4u3u5XRogPfRGP-SrfLLkxvsDlRZqSLVlQfMmCQSBqDrKXcFUL7ATiL3z8mLpCEfZ6XRWLCfH56SPmWjiYhiwKMAPDH4030U_ckA1l-5I6IAi7Rl_TaO4iT7mR-kMLmBQMIoUiHG/s400/fotonoticia_20170216133510_640.jpg" width="400" /></a></div>
<div style="text-align: center;">
Després d'un hivern dur, sense escriure, sense sortir gaire, tancada en les meves lectures, espero fer renéixer una mica el blog amb l'arribada de la primavera. He tornat a anar al teatre, i he pogut veure dos dels meus personatges preferits, <i><b>Jane</b></i> i <i><b>Vània</b></i>.</div>
<div style="text-align: center;">
<i><b>Jane Eyre</b></i>, novel.la estimada, que he llegit dues vegades, portada a l'escena del <i>Lliure</i> per <i><b>Carme Portaceli,</b></i> em va meravellar. Des de la interpretació magnífica d'<i><b>Ariadna Gil</b></i>, tota fragilitat, però valenta, apassionada, intel.ligent i lliure, com tan bé la va crear <i><b>Charlotte Brontë</b></i>. Quin personatge la <i>Jane</i>! Sempre m'ha captivat. I <i><b>Abel Folch</b></i>, un <i>Rochester</i> que sí, potser és massa dolç, però a mi em va convèncer i atrapar. I la preciosa escenografia, amb les seves projeccions, les coreografies i moviments dels actors, la música composada per la gran<i><b> Clara Peya</b></i>, una pianista molt jove. Un piano i un violoncel a l'escenari, acompanyant <i>Jane</i>, les paraules de la més gran de les<i> germanes Brontë</i>, que escrivien en un entorn solitari i pobre, la parròquia on vivien a Haworth al camp anglès, viatge pendent que espero realitzar algun dia.</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiYIxvIt1JkQXYiimQf1MeCF1ccovH_GKUYvVmJV3HxQ0Brhu6a_Czfqe2nodSi9qgushAxKgasgNK1WgvhJheioKq87unVgRdcv2cNb0zCYs4pzPEc0OpSitPgDi86gBM10snf80dz54Go/s1600/2__Jordi_Pla.0.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="266" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiYIxvIt1JkQXYiimQf1MeCF1ccovH_GKUYvVmJV3HxQ0Brhu6a_Czfqe2nodSi9qgushAxKgasgNK1WgvhJheioKq87unVgRdcv2cNb0zCYs4pzPEc0OpSitPgDi86gBM10snf80dz54Go/s400/2__Jordi_Pla.0.jpg" width="400" /></a></div>
<div style="text-align: center;">
I<i><b> Vània</b></i> al <i>TNC</i> dirigida per <i><b>Carles Alfaro</b></i>. La gran obra de <i><b>Txèkhov </b></i>sobre el temps perdut, la meva obsessió, sobre les oportunitats perdudes, tot allò que no vem dir ni que vem fer. Els desitjos, els anhels perduts de <i><b>Vània</b></i>, un altre personatge meravellós de la literatura. Em vaig llegir <i><b><u>Vida de Txèkhov</u></b></i> d'<i><b>Irène Némirovsky,</b></i> sí la de <i><u>Suite francesa</u></i>!, i vaig trobar tants detalls de la seva vida a l'obra…</div>
<div style="text-align: center;">
Muntatge esplèndid d'<i>Alfaro</i>, respirant tota la melangia d'un passat que no tornarà, en les tonades d'un vell piano (un altre piano a escena!) i l'hamaca, amb els seus moviments lànguids, com les ànimes dels perdedors. La vida que s'escola.</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEidt9-UlTvJA4o0OgnRbOd8jBzs9DP7Xn2l-LUeXzrX_rgvnFzpDdNuie559yn6-qQrrcj4cR21RjZjeOpHnGofWaAN7w2yZpGDDj5_VizZcK8hQpBvWVJwrEGO_pc_nGZqu2Ih0n8gVdjj/s1600/La-Chica-Desconocida-pe-kAgD--620x349%2540abc.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="225" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEidt9-UlTvJA4o0OgnRbOd8jBzs9DP7Xn2l-LUeXzrX_rgvnFzpDdNuie559yn6-qQrrcj4cR21RjZjeOpHnGofWaAN7w2yZpGDDj5_VizZcK8hQpBvWVJwrEGO_pc_nGZqu2Ih0n8gVdjj/s400/La-Chica-Desconocida-pe-kAgD--620x349%2540abc.jpg" width="400" /></a></div>
<div style="text-align: center;">
I he seguit anant al cinema, passió vital. <i><b>La chica desconocida</b></i> dels germans <i><b>Dardenne </b></i>amb una meravellosa interpretació d'<i><b>Adèle Haenel. </b></i>La culpabilitat, el sentit de la responsabilitat d'una doctora que no va obrir la porta de la seva consulta perquè ja feia una hora que hauria d'haver plegat, i les conseqüències d'aquest fet banal. En el cinema social, de denúncia dels <i>Dardenne</i>, potser una reflexió de la nostra <i>Europa </i>que mira cap a un altre costat, per no veure el patiment humà que truca a la nostra porta. </div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhjqdzwfv4cFIVp86qpJzE0xMZ3eeZv_9v737PUO_OXkkr1eTAfvz-G94uTKR-no22q_5ulN45cK_EJemOicw_ltqirbULoYaAfNOv4br5FUAx-XonIV9Kq2yXknsl0YTO_zQ0KRnjfh2Wo/s1600/Land-of-Mine-8.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="200" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhjqdzwfv4cFIVp86qpJzE0xMZ3eeZv_9v737PUO_OXkkr1eTAfvz-G94uTKR-no22q_5ulN45cK_EJemOicw_ltqirbULoYaAfNOv4br5FUAx-XonIV9Kq2yXknsl0YTO_zQ0KRnjfh2Wo/s400/Land-of-Mine-8.jpg" width="400" /></a></div>
<div style="text-align: center;">
<i><b>Land of mine,</b></i> pel.lícula danesa de<i><b> Martin Zandvliet</b></i> denuncia les terribles condicions que van patir uns 2000 presoners alemanys, adolescents la majoria, després de la<i> Segona Guerra Mundia</i>l. Van ser obligats a retirar els quasi 2 milions de<i> mines</i> que hi havia a les costes del<i> Mar del Nord.</i> La majoria van morir. Preciosa pel.lícula <i>pacifista</i> que ens mostra la crueltat contra els vençuts, el rancor i l'odi dels danesos contra els alemanys, els excessos de les venjances. I tot això, en uns escenaris d'una bellesa enlluernant, les platges, la seva llum, els seus colors, el mar…I l'absurditat de les guerres, dels nacionalismes, de l'odi envers l'altre…i els perdedors, sempre els més dèbils i vulnerables, no van ser els oficials<i> nazis</i> qui van anar a netejar les platges, cap poderós, hi van anar adolescents. Malgrat la tensió que es viu veient-la, el patiment de les mans tremoloses d'aquests nois…és una meravella.</div>
Mònicahttp://www.blogger.com/profile/16852759246320568562noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-8850149986810939392.post-53751341585531645452017-02-03T20:24:00.000+01:002017-02-04T01:00:09.817+01:00Schwarzenbach<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhOSmGrg9THEjhCZSVb0rY6rvhWWS2v_P5iE1oqTZI69Sx_aBbIXFQph_yLlaFOb1UdGwwkOeEUanaOHRN6WnWjVKBgcMoLViJ-SG1QX0QAnm1P0PYjECJfo9Vp3oz3CE4yezV7DKGHTydF/s1600/breslauer_1-1024x680.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="265" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhOSmGrg9THEjhCZSVb0rY6rvhWWS2v_P5iE1oqTZI69Sx_aBbIXFQph_yLlaFOb1UdGwwkOeEUanaOHRN6WnWjVKBgcMoLViJ-SG1QX0QAnm1P0PYjECJfo9Vp3oz3CE4yezV7DKGHTydF/s400/breslauer_1-1024x680.jpg" width="400" /></a></div>
<div style="text-align: center;">
<b><i>Annemarie Schwarzenbach</i>. Foto de Marianne Breslauer.</b><br />
Gener, trist i ple de sorpreses. Vaig pujar a la muntanya, al <i>MNAC</i> per veure l'exposició de fotografies de<i><b> Marianne Breslauer,</b></i> la fotògrafa jueva i berlinesa, i allà em vaig trobar amb l'<i><b>Annemarie</b></i> <i><b>Schwarzenbach</b></i>, fascinant i bellíssima, <i>andrògina</i> i elegant, misteriosa i subtil. Sí, és la protagonista de <i><u>Ella, tan amada,</u></i> el llibre de<i> Melania G. Mazzucco</i> dedicat a l'escriptora suïssa, que he llegit aquests dies. Gran viatgera, filla d'una família molt rica de fabricants de seda, arqueòloga, morfinòmana, va viure una vida curta, va morir amb 34 anys, però molt intensa i turmentada. Íntima amiga dels fills de <i>Thomas Mann,</i> <i>Klaus i Erika</i>, de qui va estar bojament enamorada, tot el seu dolor m'ha colpit amb força. Relacions difícils amb la família, especialment amb la mare, amb les dones que va estimar, <i>Carson McCullers</i> es va enamorar d'ella d'una manera brutal… Temporades interna en psiquiàtrics, i malgrat tot absolutament fascinant. El 1933 va viatjar amb la <i><b>Marianne Breslauer</b></i> a Espanya, amb el cotxe de<i><b> Schwarzenbach</b></i>, viatge documentat en l'exposició amb unes meravelloses fotografies. </div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiKOKXY08HkoM3I9mtWu0UJFknwLFj-_FMbyGRfAbFBTuPiGEu8o5sVkkBTl00kFILEPOSA7FlVP8mi7pF7vj0XZb9IzHKZjCXV6VZWyxc-PTTbNbN8iFBD1N-s5qk5WMUwho2Od_OctTym/s1600/images-4.jpeg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="400" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiKOKXY08HkoM3I9mtWu0UJFknwLFj-_FMbyGRfAbFBTuPiGEu8o5sVkkBTl00kFILEPOSA7FlVP8mi7pF7vj0XZb9IzHKZjCXV6VZWyxc-PTTbNbN8iFBD1N-s5qk5WMUwho2Od_OctTym/s400/images-4.jpeg" width="286" /></a></div>
<div style="text-align: center;">
<b><i>Annemarie Schwarzenbach</i>. Foto de Marianne Breslauer. Berlín, 1932.</b><br />
<i>Thomas Mann </i>va dir d'ella que<i> era un bell àngel devastat</i> i també, adreçant-se a Annemarie,<i> si fos un home hauria de ser declarat excepcionalment bell.</i> El 1938 va anar amb cotxe a Afganistan amb l'escriptora<i><b> Ella Maillart</b></i>, viatge documentat en un llibre de <i>Maillart</i> que tinc moltes ganes de llegir, com també <i><u>Muerte en Persia </u></i>de <i><b>Schwarzenbach</b></i>, un llibre, sembla ser, ple de melangia, de les seves angoixes, pors i obsessions. A mi, mirant les fotografies de <i><b>Breslauer </b></i>d'ella, em va arrossegar amb una força increïble, com si em cridés des d'un altre món, des dels seus paisatges de<i><b> Sils-Maria</b></i>, on tenia la casa del seus somnis, i on va morir.</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhEEDLyN5FEPjHlvEVpIW7Nsbsj2G38jQ1Pq22fGvsFsTKosxdnGR2DwZLvyUBFFASxBxPZKzps0bqv8G799eURJMBXAOS1NzI96drTE9HmDqod-i_01Vt74XXmU-_YYnBQxX3qciR1s9Fj/s1600/images.jpeg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="400" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhEEDLyN5FEPjHlvEVpIW7Nsbsj2G38jQ1Pq22fGvsFsTKosxdnGR2DwZLvyUBFFASxBxPZKzps0bqv8G799eURJMBXAOS1NzI96drTE9HmDqod-i_01Vt74XXmU-_YYnBQxX3qciR1s9Fj/s400/images.jpeg" width="301" /></a></div>
<div style="text-align: center;">
<b style="font-style: italic;">Mestresses de casa. </b><b>Lluïsa Vidal, 1906.</b></div>
<div style="text-align: center;">
I al <i>MNAC</i> també hi havia l'exposició de<i><b> Lluïsa Vidal</b></i>, la pintora modernista, un altre món, però també una dona molt especial. Inesperadament, em va agradar molt. <i>Una moderna entre els modernistes</i>. <i>Lluïsa </i>va néixer el 1876 a<i> Barcelona</i>, i va viure al costat de casa meva, al mateix pati d'illa.Viatges a <i>Madrid</i>, a descobrir el <i>Prado</i>, a <i>París</i>, on va estudiar un temps, estius a <i>Sitges</i>, Exposicions a la <i>Sala Parés,</i> publicacions a<i> Pèl & Ploma</i>, va tenir molt bones crítiques. La tristesa va arribar amb les crisis del seu pare, que va acabar separant-se definitivament de la família. Va col.laborar sempre amb <i><b>Feminal</b></i>, la revista de caràcter feminista<i><b>. Lluïsa Vidal</b></i> va morir, de la <i>grip espanyola</i>, als 42 anys.</div>
<div style="text-align: center;">
Pintora modernista, pels tons de la seva paleta i l'elecció dels temes, això sí, va tenir èxit perquè la van qualificar de<i> pintora viril!</i> Per a mi, en canvi, gran pintora que va reivindicar la dona i el seu món.</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiprUyCNCL6fZ_MuD4FXgoSAAH2O-gOrvyMs_5anZk_hXLjQ6syXFj69j9DAYFVFDL4Iph9TK6VLBsXQER2pleWju2LT-a-tQ0_NmmX7Y1SFYQcFWq7_CbL7k_XIV64iFGGJvrWegUxFVR4/s1600/lesnoces_esp3.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="176" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiprUyCNCL6fZ_MuD4FXgoSAAH2O-gOrvyMs_5anZk_hXLjQ6syXFj69j9DAYFVFDL4Iph9TK6VLBsXQER2pleWju2LT-a-tQ0_NmmX7Y1SFYQcFWq7_CbL7k_XIV64iFGGJvrWegUxFVR4/s400/lesnoces_esp3.jpg" width="400" /></a></div>
<div style="text-align: center;">
Vaig dubtar si anar al <i>Lliure</i> a veure<b> Les noces de Figaro</b>, o no. Em feia dubtar el text de <i><b>Beaumarchais,</b></i> embolics entre criats i amos. Sort que finalment hi vaig anar, perquè m'ho vaig passar molt bé amb aquest esplèndid muntatge de<i><b> Fabià Puigserver</b></i>, que es recuperava ara, per commemorar els 40 anys del<i> Lliure</i>, i dirigida actualment per <i><b>Lluís Homar</b></i>. Lleugera, divertida, amb molt bon ritme i unes interpretacions magnífiques, una delícia que culmina amb una dansa coral que ens va entusiasmar a tots.</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiYzJRxIiGcUZsVYyDI2wn2BmMUKSh5bMhR5YDnhLyCe_kOfhNAYHD1IL2JB_2BsCwoNaSA_4l7mCOHQfqBFiwjmB0RCk4-pS_m6a4ZoMRIX6SxGrcy6wXinLkO5FfaCUQjtnMYbNTvdKgv/s1600/latortugaroja-cineyear1.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="223" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiYzJRxIiGcUZsVYyDI2wn2BmMUKSh5bMhR5YDnhLyCe_kOfhNAYHD1IL2JB_2BsCwoNaSA_4l7mCOHQfqBFiwjmB0RCk4-pS_m6a4ZoMRIX6SxGrcy6wXinLkO5FfaCUQjtnMYbNTvdKgv/s400/latortugaroja-cineyear1.jpg" width="400" /></a></div>
<div style="text-align: center;">
<i><b>La tortuga roja,</b></i> una joia de pel.lícula del <i><b>Studio Ghibli,</b></i> el mític estudi japonès, i dirigida, per primera vegada, per un occidental<i><b> Michael Dudok de Wit </b></i>i amb guió de <i>Pascale Ferran</i> (sí, la directora de <i>Lady Chatterley</i> que em va encantar!).</div>
<div style="text-align: center;">
Increïblement maca, un plaer estètic en tota la seva senzillesa, vaig pensar en els <i>Haikus</i> japonesos. Minimalista, però plena de força, en els silencis, els sons de la natura, la pluja, el vent, el mar, la música. És un film sense diàlegs, sense paraules, però un autèntic cant a la vida. Sense paraules de tan preciosa.</div>
<div style="text-align: center;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgJVXVgfFrQsmp3mde-bkfQI3I9vdoZD7Rh5D4XIIRlu4KdtTd-cZEMskk5R9bik7UY5TqMz1_Bt4ocikZRHW4rP_5JgPfy4FLIlHNoOOf0TxaI8TPCLfrNeUuxHCDJWl9vU-PEM8aizpf-/s1600/frantz_03.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="200" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgJVXVgfFrQsmp3mde-bkfQI3I9vdoZD7Rh5D4XIIRlu4KdtTd-cZEMskk5R9bik7UY5TqMz1_Bt4ocikZRHW4rP_5JgPfy4FLIlHNoOOf0TxaI8TPCLfrNeUuxHCDJWl9vU-PEM8aizpf-/s400/frantz_03.jpg" width="400" /></a></div>
<div style="text-align: center;">
I una altra pel.lícula que em va semblar molt bella, <i><b>Frantz</b></i> de<i><b> François Ozon</b></i>. Un cant <i>pacifista</i>, esplèndidament interpretat per <i><b>Paula Beer</b></i> i <i><b>Pierre Niney</b></i>, el soldat francès que després de la<i> Gran Guerra</i>, fa un viatge, ple de remordiments, a la recerca del perdó. Preciosa fotografia alternant el <i>blanc i negre,</i> amb el color quan parla del passat. Una bonica reflexió sobre la legitimitat de la mentira com a cura pel dolor. </div>
Mònicahttp://www.blogger.com/profile/16852759246320568562noreply@blogger.com3tag:blogger.com,1999:blog-8850149986810939392.post-71451806572260917932017-01-07T19:50:00.001+01:002017-01-07T19:50:20.392+01:00disset<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg-wmFw4US98ArwKqj8VFz6SaSILatoG6XYgqXA1RYFBoSDE2ATh2BhFV37uDLaAh2-ZCrzxpfgafnUg6U3e8T30Xlo8tHD6lmN2zQIyBYbeGWyVW8ctUzS7H_0UAtw9hDLxxP4k3DvXZDW/s1600/bffbe8f0dfcc9c621b8367b32b4af450.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="400" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg-wmFw4US98ArwKqj8VFz6SaSILatoG6XYgqXA1RYFBoSDE2ATh2BhFV37uDLaAh2-ZCrzxpfgafnUg6U3e8T30Xlo8tHD6lmN2zQIyBYbeGWyVW8ctUzS7H_0UAtw9hDLxxP4k3DvXZDW/s400/bffbe8f0dfcc9c621b8367b32b4af450.jpg" width="258" /></a></div>
I un any més…disset, un dels meus números preferits. Tot i així el seu inici m'ha trobat escèptica…L'he començat a ritme de<b> Bob Dylan</b>, intentaré fer cas al seu missatge, serà el meu <i><b>esperit del 17!</b></i><br />
<span style="color: red; font-size: large;">Feliç any!</span><br />
<br />Mònicahttp://www.blogger.com/profile/16852759246320568562noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-8850149986810939392.post-24568898048653542152016-12-31T20:33:00.000+01:002016-12-31T20:39:18.980+01:00últimes recomanacions<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj51FCuUEhuvEHI6sOjyTVKGIe1JdRkGDHpUc-D_u5G0vuYM7iRo2IIxAp0k-tHQPuQoPVn9-yLPUubf2JYyQXCHS8l9qAXoy0JBFUz8kfm6SFLeO-JtnlBxMj-I3DNfvtY_hqqXVewc4Ip/s1600/paterson-adam-driver-jim-jarmusch-cannes-2016.jpeg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="266" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj51FCuUEhuvEHI6sOjyTVKGIe1JdRkGDHpUc-D_u5G0vuYM7iRo2IIxAp0k-tHQPuQoPVn9-yLPUubf2JYyQXCHS8l9qAXoy0JBFUz8kfm6SFLeO-JtnlBxMj-I3DNfvtY_hqqXVewc4Ip/s400/paterson-adam-driver-jim-jarmusch-cannes-2016.jpeg" width="400" /></a></div>
<div style="text-align: center;">
Acaba el 2016, un any ple de lectura i cinema, però he escrit molt poc. Abans que acabi, voldria fer unes darreres recomanacions d'obres que m'han captivat.</div>
<div style="text-align: center;">
<i><b>Paterson</b></i> de <i><b>Jim Jarmusch</b></i>, poètica, preciosa, senzilla, minimalista. Un plaer absolut. Un gran <i><b>Adam Driver</b></i> fent el paper de <i>Paterson</i>, el conductor d'autobús poeta, que comparteix nom amb la ciutat de <i>New Jersey</i>, on viu. La pel.lícula és el seu dia a dia, en una setmana, és la bellesa de la quotidianitat, del temps, de les seves repeticions en espais, personatges…I la poesia de <i><b>William Carlos Williams</b></i>, a qui m'ha fet ganes de descobrir.</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiiheks671YCJqBySFA3DNXizkwSf_AZd1M9W_v92nzC3zzvO_W8Vsf1SE8HOKICaNFdmOqt7zLLaz8379uMbf3VN2FHaufQ-XscRf89rYvG43MoJDARj1-zwuMuYHNj31-tpyzjt8q48Yl/s1600/5800.jpeg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="400" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiiheks671YCJqBySFA3DNXizkwSf_AZd1M9W_v92nzC3zzvO_W8Vsf1SE8HOKICaNFdmOqt7zLLaz8379uMbf3VN2FHaufQ-XscRf89rYvG43MoJDARj1-zwuMuYHNj31-tpyzjt8q48Yl/s400/5800.jpeg" width="400" /></a></div>
<div style="text-align: center;">
<i><b>Les innocentes</b></i> d'<i><b>Anne Fontaine</b></i>, un drama sobre la guerra, la religió, la fe, basat en un fet real: la violació de monges poloneses, el 1945, per soldats soviètics, una atrocitat que segueix vigent en les guerres actuals, la violència més absoluta sobre les dones. Algunes monges van quedar embarassades. Malgrat això, la pel.lícula és vitalista, és un cant a la vida, a la força de les dones, a la maternitat en temps convulsos. I els dubtes sobre la fe en un món replet de violència, les diferències abismals d'entendre la vida entre la metge, agnòstica i comunista (magnètica <i><b>Lou de Laâge</b></i>!) i la monja. La raó i la fe, les grans preguntes, envoltades d'una fotografia esplèndida. </div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh-54MN237JHM1jUPMDEm_qv2sVaAVLxAdyoVAoCMuhEVcX4J9jI-uaHFalRKFBhxuRAMCgGtdZUXvJvyxeQL-vII5OKrRGBGJI5qAc3ZI8xTZhkm9cBDMJ2QQ5FQsZmUrDqtA8jy_fWIwX/s1600/inmemoriam_esp2.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="176" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh-54MN237JHM1jUPMDEm_qv2sVaAVLxAdyoVAoCMuhEVcX4J9jI-uaHFalRKFBhxuRAMCgGtdZUXvJvyxeQL-vII5OKrRGBGJI5qAc3ZI8xTZhkm9cBDMJ2QQ5FQsZmUrDqtA8jy_fWIwX/s400/inmemoriam_esp2.jpg" width="400" /></a></div>
<div style="text-align: center;">
I ja fa mesos, vaig veure al<i> Lliure</i> una obra que em va impactar. <i><b>In memoriam, la quinta del biberó</b></i> de <i><b>Lluís Pasqual</b></i>. Poderosa, commovedora, ens endinsa en un dels episodis més cruents de la <i>Guerra Civil</i>, la lleva d'adolescents enviats a morir al front de l'Ebre, quan la guerra ja era perduda. La tragèdia de 6 innocents, el seu entusiasme a l'inici, la fe en la <i>República</i>!, el seu rebuig a la guerra, a la violència que viuen també en el bàndol republicà, on s'afusellava per nimietats, o per la senzilla por d'un soldat, la seva transformació física i psíquica, la seva desesperació, l'intercanvi de jocs, paraules, coses entre enemics, entre germans en aquesta guerra!. Magnífiques interpretacions, emocions a flor de pell, i <i><b>Monteverdi </b></i>a qui sempre més associaré a la nostra<i> Guerra Civil</i>. Imperdible. Estic convençuda que la reposaran el proper curs.</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEggMocgaPSZiKvoC8OvzmEoQJYpcTwlVrZSrOujm9Tn9k06f8oZeJt6xh1dYUlGnAJjs5JhiHKD65h6qLy27Vg_BYfew6ct1_CWTtJytfaJ_hLIgWJinlnQxtwHG8wvRTYwUjoKX4A3Qzy3/s1600/treva.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="225" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEggMocgaPSZiKvoC8OvzmEoQJYpcTwlVrZSrOujm9Tn9k06f8oZeJt6xh1dYUlGnAJjs5JhiHKD65h6qLy27Vg_BYfew6ct1_CWTtJytfaJ_hLIgWJinlnQxtwHG8wvRTYwUjoKX4A3Qzy3/s400/treva.jpg" width="400" /></a></div>
<div style="text-align: center;">
<i><b>La treva</b></i> de <i><b>Donald Margulies</b></i>, dirigida per <i><b>Julio Manrique</b></i> a <i>La Villarroel</i>. M'ha entusiasmat aquesta obra plena de tensió, de bons diàlegs, d'humor, de passió. Una pausa, <i>una treva</i>, entre el passat i el futur d'aquests reporter i fotògrafa de guerra. L'amor quan es creu i es vol coses i vides diferents. Les ferides de la guerra aplicades a la nostra vida. I<i><b> Clara Segura</b></i>, sarcàstica, apassionada, engabiada, quina actriu!</div>
<div style="text-align: center;">
<i><b>David Selvas,</b></i> atormentat, desitjant la pau entre gelosies professionals i personals, repletes de dolor i ira.</div>
<div style="text-align: center;">
<i><b>Ramon Madaula</b></i>, l'amic que ens mostra com pot ser l'amor i la vulnerabilitat. <i><b>Mima Riera</b></i>, el personatge graciós, però plena de llum, de bondat i de veritat. Esplèndida treva.</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEicL4pJ4FHZcZwIzeqHdJEOI9dsK3oSYLyWEW1pCY3PPvqNH6A05jSne8dMxYMVdJKHqXdd7Af3ERjQkY4EqNcTh37QiMR1z4mFOy1jV_7_wPnmdvCbvI119e1wLYpPfluW9oFM41veinsC/s1600/17.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="266" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEicL4pJ4FHZcZwIzeqHdJEOI9dsK3oSYLyWEW1pCY3PPvqNH6A05jSne8dMxYMVdJKHqXdd7Af3ERjQkY4EqNcTh37QiMR1z4mFOy1jV_7_wPnmdvCbvI119e1wLYpPfluW9oFM41veinsC/s400/17.jpg" width="400" /></a></div>
<div style="text-align: center;">
I la darrera exposició, <i><b>Oteiza. La desocupació de l'espai</b></i> a<i> La Pedrera.</i> <i><b>Jorge Oteiza</b></i>, un dels referents de l'escultura de la segona meitat del segle XX. Rebel i apassionat per l'arquitectura. Un plaer veure la seva obra, en la meva casa preferida de <i>Gaudí</i>, al costat de les seves columnes. L'exposició fa un recorregut per totes les etapes de l'escultor, des de les primeres obres, figuratives i inspirades en les <i>escultures precolombines</i>, fins al<i> buit de la desocupació </i>de les seves últimes obres. Una meravella. Fa anys que vull anar a la seva <i>Fundació</i> a <i>Alzuza</i>, <i>Navarra,</i> però ha acabat venint la seva obra a veure'm!</div>
<div style="text-align: center;">
I sortint de <i>La Pedrera</i>, baixant pel<i> Passeig de Gràcia</i>, en un dia amb un sol d'hivern, tan típic de <i>Barcelona</i>, i pensant que el temps va passant...</div>
Mònicahttp://www.blogger.com/profile/16852759246320568562noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-8850149986810939392.post-48944968939416018822016-12-11T18:09:00.004+01:002016-12-11T18:20:54.422+01:00madame huppert<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgJHQAzp7o40gdAR2khr_4QqHL0agozycvhX0fv_2Bt_YBL8bycBFpHYxg7AGfQM9DixZhaautG9jS3FILI8_OjOZws3o0KBWPpZwyVQOpQ9wE1jEMfevNjpL7r55Wa54aRej1OdQYamjMu/s1600/16-MKTING-1876-Talk-Isabelle-Huppert-613x463.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="301" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgJHQAzp7o40gdAR2khr_4QqHL0agozycvhX0fv_2Bt_YBL8bycBFpHYxg7AGfQM9DixZhaautG9jS3FILI8_OjOZws3o0KBWPpZwyVQOpQ9wE1jEMfevNjpL7r55Wa54aRej1OdQYamjMu/s400/16-MKTING-1876-Talk-Isabelle-Huppert-613x463.jpg" width="400" /></a></div>
<div style="text-align: center;">
Aquesta ha sigut la tardor de<i><b> Madame Huppert</b></i>, una actriu meravellosa, de les millors que hi ha en l'actualitat. He vist les seves dues pel.lícules, en cartellera, i en les dues sorprèn la seva capacitat interpretativa. És una dona màgica que desmenteix, amb talent, que les dones siguem invisibles després dels 40. A<i><b> El porvenir</b></i> de <i><b>Mia Hansen Love</b></i>, <i><b>Isabelle Hupert</b></i> brilla i commou com a professora de filosofia, abandonada pel marit, a la recerca d'una felicitat lligada a les pròpies idees. És un fragment de vida, d'una persona molt interessant, que acabarà trobant el plaer de la llibertat després de canviar de vida. Una reflexió, també, sobre el pas del temps, sobre la vida. I els paisatges de la <i>Bretagne</i>, la bellesa de la natura, pròpia en el cinema de<i> Hansen Love.</i></div>
<div style="text-align: center;">
<i><b>Elle </b></i>de<i><b> Paul Verhoeven</b></i>, sí el polèmic director!. Interpretació brutal de<i><b> Madame Huppert</b></i>, en un personatge dificilíssim, una dona violada amb un comportament complicat d'entendre. Però <i>Isabelle</i> pot amb això i més. Ens fascina. Una pel.lícula salvatge, immoral, lliure, interessant i atrevida. I angoixant. I aquest rol, que pot escapar-se perfectament de les mans, és dominat, i de quina manera! per la grandíssima actriu. Tots els meus aplaudiments per <i><b>Madame Huppert.</b></i></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh_Bg0rZonTDzh5bBJLDAtYiDTSyxvYPTt9VoyMX_T-w4kgH6tbmEbAPtalJBK5In5dcQXYtYPa3YpZqWeuswMJQPjWifZYYtTyCBDnIBOx8w1eySJeOzEXG5dtdfurKxwSMfmsE7HsLluO/s1600/La-Danseuse-Rencontre-film-avec-la-realisatrice-Stephanie-Di-Giusto-et-Soko.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="240" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh_Bg0rZonTDzh5bBJLDAtYiDTSyxvYPTt9VoyMX_T-w4kgH6tbmEbAPtalJBK5In5dcQXYtYPa3YpZqWeuswMJQPjWifZYYtTyCBDnIBOx8w1eySJeOzEXG5dtdfurKxwSMfmsE7HsLluO/s400/La-Danseuse-Rencontre-film-avec-la-realisatrice-Stephanie-Di-Giusto-et-Soko.jpg" width="400" /></a></div>
<div style="text-align: center;">
<i><b>La danseuse</b></i> (<i>La bailarina</i>), de<i><b> Stéphanie Di Giusto.</b></i> Com a amant de la dansa vaig gaudir molt amb aquesta pel.lícula. Interpretada magníficament per <i><b>Soko,</b></i> actriu i cantant francesa, explica la vida de <i><b>Loïe Fuller,</b></i> artista de la <i>Belle Époque</i>, que jo desconeixia i que va ser precursora d'una dansa més contemporània, on utilitzava efectes especials. Un personatge fascinant, de l'escena parisenca d'inicis del segle XX, amb el seu hipnòtic ball amb teles blanques on s'hi projectaven colors. Eren els inicis de l'electricitat. Tot d'una bellesa brutal, preciosa la fotografia de la pel.lícula, que ens arrossega en la dansa de <i>Loïe</i>. Dona misteriosa i discreta, va quedar relegada per la que era <i>La Ballerina</i> (de veritat, segons ella), <i><b>Isadora Duncan,</b></i> interpretada (i molt bé!) per<i><b> Lily-Rose Depp (</b></i>sí, la filla de<i> Johnny Depp </i>i <i>Vanessa Paradis</i>).<i> Isador</i>a, que en contraposició a la dansa amb material, roba i llums de <i>Fuller</i>, va proposar una nuesa, ballava amb només un vel lleuger cobrint-li el cos.</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgQTCq6mihNzgHjDMB4rHYnArMygLmYG9Z4KZAYh6VRPGGAUG_y6vEvTxfAQtR2w56I4Pl-HweNPd7965l_fjQUbOJsAfIH6SpdEuZOz5ST5QJBsBq2Rpghlnul4_i7t2E0aJewoTQbw7yw/s1600/obus-al-cor-perla2.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="240" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgQTCq6mihNzgHjDMB4rHYnArMygLmYG9Z4KZAYh6VRPGGAUG_y6vEvTxfAQtR2w56I4Pl-HweNPd7965l_fjQUbOJsAfIH6SpdEuZOz5ST5QJBsBq2Rpghlnul4_i7t2E0aJewoTQbw7yw/s400/obus-al-cor-perla2.jpg" width="400" /></a></div>
<div style="text-align: center;">
Tinc un feeling, molt especial, amb la sala de teatre de<i> la Biblioteca de Catalunya </i>. Totes les obres que hi he vist m'han arribat a l'ànima. La darrera,<i><b> Un obús al cor</b></i>, un monòleg de<b><i> Wajdi Mouawad</i></b>, dirigit per <i><b>Oriol Broggi i Ferran Utzet,</b></i> i interpretat per <i><b>Ernest Villegas.</b></i> <i>Mouawad</i> no em decep mai, això que sempre torna als seus temes, l'infància, la guerra, l'exili, la vida, la mort. </div>
<div style="text-align: center;">
Viatge íntim, magníficament interpretat, trist i que va a la recerca de la pròpia identitat. Una bomba que ens fa replantejar els vincles amb els pares, amb la malaltia de les persones estimades, a reflexionar sobre la vida i la mort. Molt emotiu i molt bell, l'escenografia mínima és capaç de crear moments de gran bellesa, <i>la bellesa de la tristesa. </i></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhpyCE6z9viXG2voM68V9muGnQiVxqNgCkvvJHvC_IRZUfk7D-KO-Ztz4eRyf70pcO3e5J9BDzzdPEpIklkxwYal3lHVoOP8HG1a6IsJcd79YYEhcpLY5RHSpqGZB5NQReEFkTbSrLUde0N/s1600/Renoir-Baile-en-el-Moulin-de-la-Galette-1876-2.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="297" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhpyCE6z9viXG2voM68V9muGnQiVxqNgCkvvJHvC_IRZUfk7D-KO-Ztz4eRyf70pcO3e5J9BDzzdPEpIklkxwYal3lHVoOP8HG1a6IsJcd79YYEhcpLY5RHSpqGZB5NQReEFkTbSrLUde0N/s400/Renoir-Baile-en-el-Moulin-de-la-Galette-1876-2.jpg" width="400" /></a></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<br /></div>
<div style="text-align: center;">
<i><b> Bal du Moulin de la Galette. Pierre-Auguste Renoir, 1876.</b></i></div>
<div style="text-align: center;">
El <i>Moulin de la Galette </i>de Renoir<i> </i>ens ha vingut a visitar a la <i><b>Fundació Mapfre</b></i>, en l'exposició <i><b>Renoir entre dones</b></i>. I tot i que l<i>'Impressionisme </i>no m'emociona particularment, he volgut anar a admirar-lo, i agraïr-li la visita. És sempre un plaer, disposar, ni que siguin pocs dies, de les grans obres d'art. De <i><b>Renoir </b></i>m'agrada el seu amor a la vida. Pintor de la vida moderna, el món femení va ser clau en la seva obra. De fet aquest<i><b> Bal</b></i>, és un cant a la dona lliure, oberta a la vida moderna, als plaers. El <i>Moulin de la</i> <i>Galette</i> era un lloc d'artistes, pintat per molts d'ells (<i>Casas</i> i <i>Rusiñol</i> fins i tot hi van viure!)</div>
<div style="text-align: center;">
Però tota l'exposició és plena de sensualitat, del cos femení, respira l'home feliç que va ser <i><b>Renoir</b></i> i ens encomana aquesta <i>joie de vivre</i>.</div>
Mònicahttp://www.blogger.com/profile/16852759246320568562noreply@blogger.com2