31 de maig 2010

medem


No puc entendre les crítiques tan cruels contra Medem. És un director que m'agrada molt, em fascina, Caótica Ana inclosa. I Room in Rome m'ha semblat una petita meravella. Com una obra de teatre filmada. Una pel.lícula de sensacions, plena de bellesa, amb escenes sexuals molt intenses, però molt delicades, la vida, la mort, el misticisme que envolta a Medem però amb molta lleugeresa. D'acord, no calia fer-la durar tant, hagués sigut millor uns minuts més curta, però no comparteixo gens tot el que havia llegit sobre ella (Crítiques pèssimes). I em quedo amb Elena Anaya, l'ànima absoluta de la pel.lícula. Per cert la preciosa fotografia del cartell és de l'Ouka Leele! (Això sí, retocada doncs es van fer la foto en bikini, cosa que no entenc, doncs es passen la peli nues!)
En fi, seré una "abducida fan de Medem" com ens descriu en Boyero.

21 de maig 2010

shakespeare


Nit de reis al TNC. Lleugera, divertida- seguim rient 400 anys després!- i amb totes les característiques de Shakespeare, amors, enganys, il.lusions...que fan que sempre m'enganxi a les obres de l'autor (precursor dels "culebrons") i m'emocionin els seus sonets...Preciosa escenografia i em rendeixo al treball de la Sílvia Bel (m'encanta aquesta actriu).
Inici de l'obra, Si amb música es nodreix l'amor, toqueu! (If music be the food of love play on)

12 de maig 2010

tàpies

Prajna=Dhyana. Antoni Tàpies 1993.


Tàpies m'apassiona. És un dels meus pintors vius preferits. Sense dubtes. Fa unes quantes setmanes vaig anar a la seva Fundació, que acaba d'estrenar remodelació-xulíssima!-, per veure l'exposició Els llocs de l'art, atreta pel magnífic llibre amb el mateix títol que em van regalar el Nadal de 1999 i que fullejo sovint. Es mostrava l'esplèndida col.lecció d'art de Tàpies, quin bon gust que té, és increïble, des de l'art egipci antic fins a l'art modern, ple d'objectes rituals, força peces orientals exquisides, un Goya, Max Ernst...encara augmenta més la meva admiració per l'artista.
A més podem veure obres de Tàpies brutals. Els seus estudis sobre el cos m'impacten. Tàpies cerca de fer-nos sentir dolor, talls, ferides, pell de tela foradada...

Mirada i mà. Antoni Tàpies, 2003.

Mans, peus, ulls..."vaig començar pintant ulls,acabaré pintant ulls"...Pintures matèriques que ens fan sentir la matèria a través dels ulls.


Figura sobre fusta cremada. Antoni Tàpies, 1947.

Pintures antigues, actuals totes plenes de força, de vida, de màgia, de saviesa. Sempre més profund. És un gran, gran artista. Realment em fascina.


05 de maig 2010

escriptors i gats

Últimament he vist un parell de pel.lícules que m'han agradat molt. The Ghost Writer (El escritor) de Roman Polanski et transporta al món de Hitchcock en un thriller molt interessant. M'ha semblat una gran pel.li, amb un Ewan McGregor fascinant. Paper a l'alçada de Trainspotting, per a mi la seva millor interpretació, fins ara. Ah! i quins exteriors més magnífics!

Nadie sabe nada de gatos persas de Bahman Ghobadi reflecteix la vida a Teheran, precioses les imatges de la ciutat de les caravanes de cotxes...quin trànsit més bèstia! Plena de ritme, plena de música, un pèl trista i amb moltes reflexions...