26 de novembre 2007

lladres

Roda de bicicleta. Marcel Duchamp (1913)



M'han robat la roda de la meva bicicleta! Lladres! Estic furiosa...tan feliç que anava per la ciutat amb la meva bici com deia mirant el quadre de Casas. Tota ingènua, l'aparcava al pàrking de bicicletes de davant de casa, era l'única manera que l'agafés doncs pesa força i si la pujo a casa o la guardo al garatge amb el cotxe no l'agafaria mai. Doncs ara no tinc roda. Aquesta ciutat és plena de lladres de bicicletes i no com els de la pel.lícula. M''hauré de consolar pensant que potser un admirador de Duchamp se l'ha enduta per fer-ne un ready-made personal, però ho dubto. Grrrrrrrrrrr!!!!!

24 de novembre 2007

lectora

Hotel room. Edward Hopper (1931)



Si hagués d'escollir un "hobby" diria la lectura. He d'estar molt malalta per no llegir una estona diària. L'altre dia llegia el post de N. al seu blog (gomet.blogspot.com) i pensava que a mi em passa exactament el contrari que a ella. En l'única cosa en la meva vida en què sóc ordenada és en la lectura. Sóc incapaç de llegir dos llibres alhora, com a molt llegeixo assaig durant el dia mentre el vespre novel.la i tot i així em costa simultaniejar. Sóc molt metòdica, m'agrada acabar un llibre i després començar-ne un altre. És com una obsessió, m'és molt difícil deixar un llibre sense acabar, cosa que a aquestes alçades de la vida ja hauria de fer lleugerament i no perdre temps preciós que podria dedicar a un altre llibre que m'agradés més. Em bloquejo i així m'empasso "bodrios" mentre penso "estic perdent el temps", vaig més lenta perquè no m'enganxo...Sort que em passa molt poc, dec ser una lectora poc exigent. Això sí, al llit mentre la ciutat dorm, és el meu moment i lloc preferits. Aquest quadre de Hopper m'encanta. La majoria es decanta pel seu famosíssim Nighthawks, però jo prefereixo aquest, forma part dels seus interiors que respiren soledat i que són magnífics.

22 de novembre 2007

Dora 3

Antibes, 1937
I per acabar amb Dora Maar aquesta fotografia on trobo que està guapíssima i amb molt "charme" al costat del seu gran amor. La història de l'art ha estat escrita per homes i és difícil que les dones artistes tinguin el reconeixement que mereixen. Pocs centenaris d'artistes dones celebrem, aquest és el meu petit "hommage" a una que ho mereix, Dora Maar.

Dora 2

Aquesta és una de les fotografies que va fer Dora Maar de Picasso mentre pintava el Guernika. Va ser l'únic fotògraf que va poder accedir al taller de Picasso en aquesta època. Ja he dit que el va influir moltíssim Dora en aquesta pintura tan fotogràfica. Fins i tot he llegit qui relaciona la bombeta del quadre amb el flash d'una càmara.

Dora


Dora Maar. Picasso (1936)
Avui fa 100 anys que va néixer Dora Maar, per a mi la més interessant i guapa de les dones que van "patir" i estimar a Picasso. Dora era una esplèndida fotògrafa, que acabaria pintant també, i una dona misteriosa i fascinant. Va influir en l'obra de Picasso, que sí, era un geni, m'entusiasma gran part de la seva obra, però cal reconèixer que era un gran imitador que acabava millorant l'original, però seguia moltes tendències. Amb Dora va viure una de les seves millors etapes pictòriques quan va crear el Guernika. Ella el va poder retratar mentre realitzava la impressionant pintura que va fer en blanc i negre copiant les fotografies de Dora. El Guernika segurament no hagués estat així sense ella. Al final Picasso la va deixar per Françoise Gilot que tenia 40 anys menys que ell (Dora només en tenia 20 menys!) i aquella dona misteriosa, intel.ligent, radicalment d'esquerres (havia estat l'amant de Bataille abans de conèixer Picasso) es va convertir en la pobra abandonada, amb problemes mentals, humiliada i es va acabar refugiant en el catolicisme. Això sí, Picasso com a regal de "comiat" li va regalar una casa prop de la Provença, casa que va aconseguir a canvi d'un quadre. Una casa preciosa que l'estèril Dora no podria deixar a cap fill.

19 de novembre 2007

mares

Torre de mares. Käthe Kollwitz

Una de les meves artistes preferides és la Käthe Kollwitz. Va ser tot un descobriment! Vaig anar al seu magnífic museu a Berlín i vaig quedar frapada. Va ser la primera dona escollida membre de l'Acadèmia artística,tot i que va acabar dimitint amb l'arribada del nazisme.Té uns gravats i dibuixos esplèndids on denuncia totes les misèries que patia el proletariat. Una dona brillant, lluitadora, una heroïna, però a més va patir totes les desgràcies de la història del segle XX. El seu fill va morir a la 1a guerra mundial i el seu nét a la 2a guerra mundial. El tema de la força de les mares per lluitar pels seus fills és molt present en la seva obra, a un punt molt emotiu. Les seves obres t'arriben al cor i són un cop de puny fortíssim. Aquest bronze titolat Torre de mares em va impactar molt. Una rotllana de mares que intenten protegir els seus fills de la guerra, dels horrors de la vida, de la gana, la força de les mares, la més poderosa del món! Käthe Kollwitz ho tenia clar, el món havia de ser de les dones, de les mares.

17 de novembre 2007

kouros


La primera vegada que vaig veure a S. vaig pensar que semblava un kouros, aquelles estàtues d'homes joves, amb el cabell llarg, un somriure tímid i que representaven l'ideal de masculinitat a la Grècia arcaica.Tot i que als seus 20 anys justos era molt prim i li faltava algun quilet per estar tan "catxes" com els kouros. Sempre més, quan veig un kouros no puc deixar de pensar en aquell primer instant (i és que a mi, és fàcil entrar-me pels ulls) i ara em sorprèn que enlloc de relacionar-lo amb un actor, un famós etc...pensés en un kouros. No deixa de ser un súper "piropo" recordar a algú una estàtua grega que sempre són d'una bellesa sublim. Per cert, els anys van passar però el kouros es va quedar amb mi!

12 de novembre 2007

cos


He anat a la Fundació Miró a veure les exposicions que hi havia. M'ha encantat Un cos sense límits, una exposició a mida humana, plena de grans artistes, Derain, Matisse, Staël, Bacon, Klein, Saura, Louise Bourgeois,Tàpies... i on el cos és la font d'inspiració. A més les peces provenen de col.leccions privades i és una gran oportunitat per veure aquestes obres. Un plaer de matí. No calen més paraules.

09 de novembre 2007

decepció

Retrat de Kate Moss Lucian Freud


A vegades les coses no quadren. Em passa amb aquest retrat. Sóc una entusiasta de la pintura de Lucian Freud (sí, el nét de Sigmund) i de la bellesa de la Kate Moss que em sembla una dona preciosa en tota la seva imperfecció (li manquen corbes i molts kilos...), a part que m'encanta el seu estil. Doncs 2+2 aquí no sumen 4. No m'agrada el resultat i em sembla haver llegit fa temps que a ells tampoc. No ho entenc, precisament aquí la Kate estava embarassada i va ser una etapa on estava molt guapa i no tan prima com de costum. Va fallar el feeling? Sembla ser que Freud s'enfadava molt amb la Moss perquè era impuntual. En canvi potser el baró Thyssen (sí, el marit de la Tita) ho era molt de puntual doncs el retrat que li va fer Lucian Freud a ell, en canvi m'agrada molt. Misteris...

08 de novembre 2007

intensitat


Autoretrat amb fanalet xinès Egon Schiele


I pensar que va morir als 28 anys! M'encanta l'obra de Schiele, és palpitant, viva...em commou pensar que hi ha persones que amb pocs anys de vida han estat capaces de crear amb tanta intensitat una obra magnífica. Tinc assumidíssima la meva mediocritat però davant els grans pintors sempre sento enveja de no haver sabut dibuixar mai, m'hagués agradat molt tenir aquest do i saber crear bellesa a través de les emocions.

06 de novembre 2007

Madrid

Gran Vía. Antonio López


M'agrada Madrid, sempre penso que hi viuria una temporada (ho penso de quasi totes les grans ciutats). M'agrada l'aire, l'ambient, sempre que hi he anat m'he sentit molt a gust. Em reventa que aquí només es parli del Madrid dels ministeris, dels carques...tot amb un regust despectiu de superioritat catalana que em sulfura. I és que Madrid és molt més. Per a mi sempre serà l'Almudena Grandes, identifico la ciutat amb ella, que en parla a quasi totes les seves novel.les, per cert esplèndida El corazón helado, una dona guapa, intel.ligent, oberta, que diu les coses sense embuts i que m'encanta escoltar quan la pesco en alguna entrevista. M'agrada seguir el seu Madrid i el d'Antonio López que sempre m'ha semblat un pintor fascinant, figura de l'hiperrealisme. Víctor Erice a la seva pel.lícula El sol del membrillo filmava el procés creatiu del pintor. A més a Gran Vía hi ha un hotel que m'encanta, just en aquest carrer, uns metres a l'esquerra mirant el quadre i on espero tornar aviat.

03 de novembre 2007

planxa

Edgar Degas/ Pablo Picasso






No suporto planxar, no m'agrada gens i en canvi em fascinen aquestes dues pintures, totes les que Degas, que era un extraordinari dibuixant, va fer sobre el tema de les planxadores (precioses!) i aquesta altra de Picasso, del qual sóc molt fan, que va fer durant la seva etapa blava. No hagués pogut servir mai de musa inspiradora doncs planxo fatal. Aquests dies que estic sense dona de fer feines mentre repasso alguna peça, la bata d'escola de la meva filla, alguna camisa...pensava en aquestes magnífiques models, en l'art de la planxa i en l'olor de roba neta que m'arriba passats els anys mirant aquests quadres.