13 d’octubre 2013

quartet

                            The spirit of 45, Ken Loach.
La setmana passada vem aprofitar que la nostra filla era de colònies per sortir entre setmana. Com abans. Abans de ser pares sempre sortíem entre setmana, teatre, cine...quasi mai en cap de setmana, pel plaer de la tranquil.litat, de la poca gent. I vaig gaudir moltíssim. El espíritu del 45 és un documental de Ken Loach sobre la il.lusió de canvi que es va viure a Gran Bretanya després de la Segona Guerra Mundial, amb la victòria del partit laborista i la derrota de Churchill. Tot el que es va aconseguir, socialment, i que anys després Margaret Thatcher esborraria sense pietat. La lectura de Loach no és gens imparcial, de fet algunes persones van abandonar la sala, però jo combrego totalment amb les seves idees i per tant em va semblar un documental boníssim i absolutament necessari en els nostres tristos i convulsos dies actuals.
 A més acabava de llegir un llibre esplèndid Un paraíso inalcanzable de John Mortimer, un retrat de la vida anglesa des del final de la Segona Guerra Mundial fins al Thatcherisme.
                   A late quartet, Yaron Zilberman.
I una pel.lícula meravellosa, El último concierto, plena de sensibilitat i de delicadesa. Plena de Beethoven i el seu late quartet, l'Opus 131, un dels darrers. Interpretacions sublims, cuidadíssimes, d'una gran naturalitat. I la vida, la música, la gelosia, la malaltia, la vellesa, l'amor. Una gran pel.lícula, absolutament deliciosa.
 I el plaer d'anar a sopar un dijous, a Pepa Tomate abans d'anar al cinema. Vem menjar molt bé, poquet, però a mi que m'agrada sopar lleuger ja em va estar bé.
       Alice Munro a la seva cuina a Clinton, Ontario. Ian Willms, New York Times.
I contenta pel Nobel a l'Alice Munro. Només he llegit dos llibres seus, Estimada vida i Demasiada felicidad, i els dos em van encantar. Espero que amb el Nobel es reediti Escapada que fa anys que cerco. I llegir-la. M'encanta en aquesta fotografia del NY Times, guapíssima i chic al màxim.