28 de gener 2009

Amèrica

Mar de fons. Edward Hopper, 1939

Fa una setmana vaig pujar a Montjuïc, en plena efervescència americana, per veure l'exposició de la Fundació Miró, Modernitat americana. Obres de la Corcoran Gallery of Art.
Típica exposició que m'agrada, poques obres, una selecció de la Corcoran Gallery-el primer museu d'art privat de Washington-, bons artistes i un petit recorregut per la història de l'art nord-americà del segle XX. I de totes les obres em quedo amb aquesta de Hopper que em va semblar increïble. De sobte veies el quadre de lluny, per una lluminositat esplèndida, em vaig quedar atrapada contemplant-lo una bona estona. Ja m'agradava Hopper i Mar de fons em va reafirmar. L'artista té una gran capacitat per transmetre una sensació d'aïllament, "com una meditació sobre la condició humana" em deien a través dels "walkmans" informatius. Doncs em vaig quedar meditant...

14 de gener 2009

1914

La dutxa dels soldats. Ernst Ludwig Kirchner, 1915

La Maite m'ha portat de Madrid el catàleg d'una exposició que m'hagués encantat veure, 1914 La Vanguardia y la Gran Guerra. Aquests últims dies l'he estat llegint i entre tots els impactes que he rebut, em quedo amb aquesta pintura de Kirchner per tota la càrrega premonitòria que hi podem veure, com una anticipació del terror nazi. I és que a primer cop d'ull podem pensar en les càmeres de gas dels camps d'extermini de la Segona Guerra Mundial. Kirchner va pintar simplement uns soldats dutxant-se mentre un d'ells posa llenya en una caldera. Un home uniformat vigila el grup i segons el catàleg l'artista va voler personificar la por en les figures dels soldats. Em sembla una pintura genial i colpidora, els nazis però no van pensar igual i va ser incautada i classificada com tantes altres d'art degenerat.

07 de gener 2009

coral


Si algun dia us diguessin que han matat a la Mort,
no pregunteu, amics, qui és el que ho ha fet.
Serà un pare. Serà un pare o una mare.
Vicent Andrés Estellés, Coral romput.
Aquests versos ens colpeixen moltíssim a en S i a mi i sortim emocionadíssims del Lliure.

rodtxenko

Llibres, 1925
Vaig acabar l'any anant a la Pedrera a veure l'exposició de Rodtxenko, una de les principals figures de l'avantguarda del segle XX. Era un recorregut de totes les facetes de l'artista i de totes les etapes de la seva trajectòria vital i creativa. Pintura, dibuix, construccions, fotografia, disseny...però personalment em quedo amb els seus fotomuntatges i els seus treballs amb Maiakovski que van donar gran quantitat de cartells, anuncis en color, plafons publicitaris, il.lustracions a diaris i revistes...Maiakovski escrivia els versos plens d'humor per a la publicitat que il.lustrava Rodtxenko.