29 de març 2009

solitud


Ahir a la nit vaig acabar aquest llibre que m'ha emocionat i colpit fortament, i també m'ha recordat en algunes coses a El déu de les coses petites d'Arundhati Roy que és un dels llibres de la meva vida. Potser tots estem igual de sols que ells.

24 de març 2009

NDT

Tar and Feathers. Nederlands Dans Theater.



Ahir vaig anar al Liceu a veure el Nederlands Dans Theater que representava Silent Screen i Tar and Feathers. Una meravella, especialment Silent Screen una coreografia íntima, preciosa. Comença amb el mar i una platja deserta en blanc i negre, projectant-se sobre una pantalla. A partir d'aquí comença un viatge al fons de les emocions amb la música de Philip Glass. I la bellesa de la dansa ens esclata a la cara. Em quedo fascinada.
Tar and Feathers és una coreografia més abstracta però igualment d'una gran bellesa estètica. La música, una reinterpretació de Mozart que fa una pianista japonesa en un piano suspès a l'aire enmig de l'escenari té molta força. Vaig sortir entusiasmada.

20 de març 2009

bacon 2


Seguint amb Bacon...al Prado em vaig comprar aquest DVD que m'ha encantat. És un magnífic documental d'Adam Low sobre l'artista. I per a resumir la filosofia de Bacon: "Mai cap obra podrà tenir la violència que té la vida".

18 de març 2009

bacon


Cap VI, 1949 (Estudi segons el Papa Innocenci X de Velázquez)
Cap de setmana a Madrid de nòvios i exposicions. La primera que visitem i motiu del nostre viatge és la dedicada a Francis Bacon al Prado. Em sorprèn la quantitat de gent, em pensava que Bacon només ens agradava a quatre gats xiflats per molt que estés molt valorat en el mercat artístic. I és que és un pintor dur. Potser com diu S "quan l'estudiaves encara era viu" i el món i els gustos canvien i la mort valoritza (tot i que ell ja va ser reconegut en vida). De tota manera m'emociona entre la gent. És una exposició brutal, de gran qualitat (hi ha les millors obres) que em colpeix fortament.La fragilitat i la violència i sobretot la futilitat de la vida, quin sentit té?, em connecta amb aquest pintor del buit. Ell però ho va abocar en l'art. Jo em segueixo menjant el tarro. I per acabar d'arrodonir el dia vam anar al cine(per cert a davant hi havia la mítica i xulíssima llibreria 8 1/2 dedicada al cinema) a veure Vals im Bashir que va donar la raó a Bacon, la buidor d'aquest món, fins i tot em vaig plantejar si era just haver tingut una filla. Potser sí, l'exposició i la pel.lícula m'havien emocionat.

05 de març 2009

kiki smith


M'ha fascinat l'exposició Her memory de la Kiki Smith a la Fundació Miró. És una meravella! Això sí, per queixar-me l'altre dia, aquí no hi ha ni un títol, ni una explicació, res de res. Però és així com ho ha volgut l'artista, per arribar purs a la seva obra, de tota manera el vídeo que hi ha explica força coses. És una exposició itinerant que va ser concebuda per a un museu alemany que es troba en un edifici de Mies van der Rohe, hi havia un diàleg amb l'arquitectura (fa uns vitralls preciosos). La mostra és un cant a l'univers femení, al misteri de la creació, a la idea de la continuïtat, de la regeneració-d'aquí el món de les flors-, el pas del temps, del naixement a la mort, m'he sentit molt propera a la transmissió mare/filla, pel meu cordó que encara no he tallat amb la mare i pel que em lliga per sempre a la meva filla. He sortit feliç.

04 de març 2009

bayrle

Maxwell Kaffee, Thomas Bayrle, 1967.


Cada vegada que vaig al Macba m'enfado. Com és possible que organitzin unes exposicions tan caòtiques, sense explicacions de cap tipus, sense cap mena d'informació, amb enormes parets blanques però això sí, els títols i informació de l'obra tots apilonats, amb lletra minúscula i lluny de l'obra en qüestió (implica fer un munt de recorreguts amunt i avall), et perds...Han exposat artistes realment bons però de manera nefasta. D'acord és un edifici (que m'agrada sincerament) massa de cara a la galeria i poc pràctic, però es podria fer molt millor. Vagi on vagi, Pedrera, Museu Picasso, Fundació Miró, MNAC, Caixafòrum,la majoria de les galeries, les exposicions solen estar ben muntades, hi ha informació, un ordre, acabo "entrant" en el que l'artista em vol dir. Al Macba és impossible, cal fer un esforç titànic. I la veritat començo a estar-ne tipa. Dilluns vaig sortir enfurismada, volia escriure al llibre d'opinions que oh, sorpresa no existeix. Cal parlar amb informadors de museu (estudiants segurament mal pagats) i vaig acabar desistint.
Vaig anar a veure l'exposició de Thomas Bayrle, Diria que no som a Kansas, que d'acord no segueix una línia cronològica (no em queixo pas d'això), però tot i que la majoria de l'obra de Bayrle em va semblar interessant, era la primera retrospectiva de l'artista, el pèssim muntatge, no signat, no diu enlloc qui és el comissari, m'imagino que el mateix Macba, em va acabar enfurismant.

01 de març 2009

viladecans


Per Nadal en S. em va regalar els llibres de Poe il.lustrats per Viladecans que em van agradar moltíssim. Dijous vaig anar a veure'ls exposats al Centre Cultural del Círculo de Lectores. Com a molts artistes a Viladecans també el va fascinar la vida i l'obra de Poe. En les seves obres el pintor escull un moment de la narració o ressalta un personatge. Els seus quadres són plens de llum, més obscura en les pintures que acompanyen les narracions del primer volum i més feliç en el segon.