25 de setembre 2015

charlotte

 Autoretrat. Charlotte Salomon, 1940.
Vull trencar el meu silenci estiuenc amb el crit de l'obra de Charlotte Salomon. Protagonista del llibre del meu estiu, d'un dels llibres, ara ja, de la meva vida, Charlotte de David Foenkinos. Brutal, meravellós, intensíssim i dolorosíssim, com la breu vida de l'artista.
Charlotte Salomon, berlinesa, jueva, pintora…com Foenkinos, jo també m'he enamorat d'aquesta dona fascinant.
 Kristallnacht. Charlotte Salomon, 1940/42.
La vida de Charlotte va lligada a la vida de l'Alemanya dels anys 30. Una vida, la seva, que reflectirà en la seva obra Leben? Oder Theater? (Vida? o Teatre?), una obra de gran qualitat, complexa, on barrejava pintura, teatre, música, la música que ella volia que acompanyés la seva obra i que indagant he acabat trobant, escoltant, unint-me a ella, al seu record, per les notes que hem pogut compartir. 
 Charlotte Salomon, 1939.
Foenkinos, escriu la vida de l'artista com un poema, amb frases curtes, frases que vol punyents, com la vida en aquells anys, com la vida de Charlotte, que ens trasbalsa. Un llibre com un salm, que narra la brutalitat amb una delicadesa sense precedents. I la pintura que va salvar emocionalment Charlotte Salomon, en un món ple d'odi. 
I la meva primera pel.lícula al cinema d'aquesta rentrée, també va lligada a Charlotte Salomon, Un día perfecto de Fernando León de Aranoa. Una petita joia sobre la guerra dels Balcans, la vida dels cooperants, l'absurditat dels odis, de les guerres, el patiment de la població civil, sempre perdedora. Fantàstics Benicio del Toro i Tim Robbins. I amb un moment meravellós, la veu de Marlene Dietrich cantant Where have all the flowers gone? de Pete Seeger, una cançó que m'encanta i que em porta a Charlotte Salomon i a totes les víctimes de la humanitat.