28 de febrer 2008

amnistia

El abrazo Juan Genovés, 1976


Fa un parell de setmanes vaig anar a veure l'exposició En Transició. Em va agradar molt, però vaig sortir trista. Em va semblar que hem anat a pitjor en moltes coses i que aquell esperit de lluita, d'alegria, de fraternitat entre tots plegats s'ha perdut, com aquella innocència de creure en un món millor. Jo vaig viure la transició, de petita, però em queden alguns records llunyaníssims.
Recordo la mort de Franco, no hi havia escola i em vaig quedar al llit, recordo la mare dient-nos "s'ha mort el Franco no cal que us lleveu", recordo les manifestacions per l'amnistia que baixaven pel passeig de Sant Joan. Recordo el retorn de Tarradellas i que no vam poder arribar a la plaça Sant Jaume de tanta gent i només vam veure un cotxe que passava. Recordo la ràdio del cotxe anunciant morts i més morts i jo preguntant "volen matar el Suárez?"No era conscient dins el meu núvol de la infància, que estava vivint un moment tensíssim i clau de la història.
Tampoc sabia que eren un anys esplendorosos per l'art espanyol. Juan Genovés que formava part del Grupo Hondo, es va dedicar a pintar aquella transició, manifestacions, denúncia...Els membres de la Junta Democrática van escollir aquesta obra per fer-ne un cartell reivindicant l'amnistia.
El gener de 1977 un exemplar va quedar tacat per la sang dels advocats laboralistes del carrer Atocha. A mi m'emociona. Tanta gent que va morir, que va patir, per arribar a aquest egoisme i aquest materialisme actuals...vaig sortir amb ganes de plorar.

20 de febrer 2008

periodista



La periodista Sylvia von Harden. Otto Dix (1926)

Un petit homenatge a la periodista que es llegeix el meu avorrit blog. Tot i que ella és molt més guapa que la seva col.lega berlinesa dels anys 20, he escollit aquesta imatge perquè m'encanta.
A la pel.lícula Cabaret (una meravella) de Bob Fosse, hi ha un homenatge a aquesta pintura d'Otto Dix i entre el públic una figura semblant a la periodista que ell va voler retratar. Em sembla moderníssima, de gran ambigüitat sexual...m'encantaria viatjar al Berlín de la república de Weimar! I com més gran em faig més m'agrada Otto Dix.