09 de juliol 2017

feminismes

 Final de primavera, inici d'estiu, intens, cansat, però ple de descobriments femenins. Entre ells, dues pintores. Hilma af Klint, sueca, pionera de l'art abstracte, que descobreixo a Personal Shopper, la fascinant pel.lícula d'Olivier Assayas, un director que m'agrada, Viaje a Sils-Maria és una de les meves pel.lícules preferides!. Aquí torna a treballar amb Kristen Stewart, meravellosa assistent personal, que es mou en un món materialista i inaccessible, les grans boutiques de luxe de París. Seguim els seus passeigs en moto pels boulevards carregada amb bosses…Ella viu un moment de dol, la tristesa per la mort del seu germà bessó amb qui vol contactar, per poder reconciliar-se amb la seva pèrdua. L'espiritualisme versus el materialisme. Em va semblar un film magnífic, ple de misteri, sensibilitat, solitud, tendresa. I el descobriment de Hilma af Klint i els seus quadres abstractes inspirats, segons deia, pels esperits. I Victor Hugo, que va voler contactar amb la seva filla, ofegada al Sena, i va iniciar diverses sessions d'espiritisme, reflectides en les seves Converses amb l'eternitat.
Clara Rilke-Westhoff. Paula Modersohn-Becker, 1905.
 Paula, pel.lícula de Christian Schwochow és un biopic de la pintora expressionista, Paula Modersohn-Becker. Malgrat no ser un gran film, em va interessar la vida, massa curta!, d'aquesta dona radical, moderna, que va fugir a París, escapant-se de les convencions, per poder expressar-se lliurament. Molt poètica, preciosa visualment, plena de llum, Paula ens mostra la lluita per la llibertat de la dona artista. Íntima amiga de Clara Westhoff, escultora i futura dona de Rilke, futura lectura del meu estiu!. I moltes ganes d'anar a Bremen, on hi ha el museu de Paula Modersohn-Becker.
 Marie Curie, dirigida per Marie Noëlle, és un retrat d'una dona que va canviar el món i la seva lluita contra el masclisme de la societat, de les institucions. La pel.lícula es basa en els seus anys més difícils, després de guanyar el primer Nobel, de perdre el seu marit en un accident, de continuar la seva feina amb passió, superant obstacles. I la seva força per brillar en un món d'homes, i per defensar la seva vida davant l'escàndol d'enamorar-se de nou, i reivindicar el seu segon Nobel. Gran interpretació de Karolina Gruzka, l'estètica és molt maca, plena de textures, de bellesa.
 Chavela, documental dirigit per les nord-americanes Daresha Kyi i Catherine Gund. Reivindica la mítica cantant, com artista, com a dona. Una vida dura, intensa, marcada per l'alcohol, la passió, l'ànsia de llibertat. Se escapó de una cárcel de amor, de un delirio de alcohol, de mil noches en vela…li va escriure Sabina. Però alhora, una vida plena, va ser parella, breument, de Frida Kahlo, i segueix sent un referent del feminisme. Retrat emotiu, lluminós i obscur, com els diversos moments de la seva vida. I veure-la, sentir-la parlar, bategar…emociona.
Cortijo del Fraile, Cabo de Gata. 
Vaig anar al Cortijo del Fraile quan vem anar al Cabo de Gata, un dels viatges més bonics de la meva vida, malgrat el moment dur, d'incerteses que vivíem. Alguna cosa em va sacsejar, vaig sentir tota la força d'aquella terra, d'aquell indret…Hi vaig pensar, veient la imatge del cortijo, en un moment de Bodas de sangre, dirigida per Oriol Broggi. Una meravella. Des del text de Lorca, imponent, preciós, hipnòtic i, en la meva visió, ple de presagis. La música del gran Joan Garriga, des de Chopin, Tom Waits a La leyenda del tiempo de Camarón, obra que em fascina. Música que acompanya, que vibra, que ens manté en alerta. Les interpretacions, destacant per magnètiques i imponents, Nora Navas i Clara Segura, intercanviant papers, entregant-se una a l'altra amb generositat. Preciosa mise en scène, com una plaça de toros, vaig pensar en Picasso, en Barceló…o una pista de circ, on el cavall, com un personatge més, es mou amb sensualitat, regalant-nos instants de gran bellesa. Però, tot i això, ara estic molt sensibilitzada amb el tema cavalls, animals gregaris i lliures, i no m'acaba d'entusiasmar que siguin utilitzats en espectacles, de fet cap animal. I l'altre però, em va semblar una mica forçat l'accent andalús d'una escena. Per la resta, una joia. Tot el batec que vaig trobar al Cabo de Gata, que ens va transformar, retrobat a la sala de la Biblioteca. Tota la màgia de Lorca, de la lluna, de la mort.