28 de gener 2009

Amèrica

Mar de fons. Edward Hopper, 1939

Fa una setmana vaig pujar a Montjuïc, en plena efervescència americana, per veure l'exposició de la Fundació Miró, Modernitat americana. Obres de la Corcoran Gallery of Art.
Típica exposició que m'agrada, poques obres, una selecció de la Corcoran Gallery-el primer museu d'art privat de Washington-, bons artistes i un petit recorregut per la història de l'art nord-americà del segle XX. I de totes les obres em quedo amb aquesta de Hopper que em va semblar increïble. De sobte veies el quadre de lluny, per una lluminositat esplèndida, em vaig quedar atrapada contemplant-lo una bona estona. Ja m'agradava Hopper i Mar de fons em va reafirmar. L'artista té una gran capacitat per transmetre una sensació d'aïllament, "com una meditació sobre la condició humana" em deien a través dels "walkmans" informatius. Doncs em vaig quedar meditant...

1 comentari:

núria alemany ha dit...

M'estic perdent totes les exposicions! Quina ràbia, sóc un desastre! I també fa segles que no vaig al cine... En què coi inverteixo el temps? No ho sé.