Avís noves entrades per Email

17 de novembre 2007

kouros


La primera vegada que vaig veure a S. vaig pensar que semblava un kouros, aquelles estàtues d'homes joves, amb el cabell llarg, un somriure tímid i que representaven l'ideal de masculinitat a la Grècia arcaica.Tot i que als seus 20 anys justos era molt prim i li faltava algun quilet per estar tan "catxes" com els kouros. Sempre més, quan veig un kouros no puc deixar de pensar en aquell primer instant (i és que a mi, és fàcil entrar-me pels ulls) i ara em sorprèn que enlloc de relacionar-lo amb un actor, un famós etc...pensés en un kouros. No deixa de ser un súper "piropo" recordar a algú una estàtua grega que sempre són d'una bellesa sublim. Per cert, els anys van passar però el kouros es va quedar amb mi!

1 comentari:

núria alemany ha dit...

Ei,
bon dia! Aviam si trobem un moment per anar a fer un te i xerrar.. Estem perdent les bones tradicions :) Petó, guapa :)