Avui escric des de Formentera. He passat mesos sense fer-ho, en silenci. Ha arribat l’estiu. El dia del solstici, vem anar a les 7 del matí a la Fundació Miró, per veure el preciós edifici de Sert amb llum natural. És l’únic dia a l’any que obren les lluernes, descorren les cortines i es pot accedir a les terrasses superiors. Va ser un moment màgic, un inici d’estiu ple de bellesa, i vaig pensar en Formentera, en com l’edifici de Sert recorda l’arquitectura de les Pitiüses. I ara soc aquí, i recordo aquell moment allà, el diumenge 21 de juny, els carrers buits a aquelles hores del matí, la il.lusió d’un estiu nou.
Estic llegint un llibre que m’està agradant moltíssim, Principio, medio, fin de Valeria Luiselli. El va escriure en anglès, però també en va fer la versió en castellà, i em diverteix buscar significats mexicans que se m’escapen. Aquí, passo molts moments llegint i gaudint d’aquest llibre. També he fet el meu petit homenatge a l’Antoni Marí, que va ser professor meu a la Universitat i va morir al març, llegint dos llibres seus esplèndids, Han vingut uns amics i Quatre costats. Els volia llegir en el seu paisatge, amb aquestes olors embriagadores, amb aquesta llum.
- La foto és del S.B., d’ahir al matí, en un racó formenterenc que m’encanta. Jo soc el cap que s’hi pot veure, nedant, entotsolada com diria el Toni Marí, feliç.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada