le havre

Hem començat el 2012 cinèfil amb una preciosa pel.lícula plena d'optimisme, que bona falta ens fa! Le Havre d'Aki Kaurismäki. Un plaer absolut, estètic amb un aire retro deliciós, argumental amb una història emotiva, plena de tendresa. M'ha recordat en algunes coses a Amélie i en altres als films de Tati.

Res millor que llegir l'article de la Mercè Ibarz de El País que ens va impulsar a anar corrents a veure Le Havre!