18 de gener 2012

albee

Aquesta temporada he vist dues obres d'Edward Albee que m'han agradat moltíssim. La primera va ser Un fràgil equilibri, al Lliure, dirigida per Mario Gas i per a mi un dels millors muntatges que he vist en aquest teatre. Una crítica a la família, a les aparences, a la hipocresia, amb uns actors situats en una espècie de piscina/peixera on neden els seus personatges i les seves misèries. Un text boníssim, va guanyar el Pulitzer, una obra magnífica, i unes actuacions, destaco la Rosa Novell i la Rosa Renom, memorables.
La segona, Qui té por de Virginia Woolf?, dirigida per Daniel Veronese al Romea. Una obra brutal sobre la fragilitat del somni americà. L'havia vista, en castellà, el 1999 amb la Núria Espert i l'Adolfo Marsillach i ja m'havia semblat un text impressionant, però aquest muntatge és encara millor. Amb un Pere Arquillué magistral, l'Emma Vilarasau a l'alçada com també la Mireia Aixalà i l'Ivan Benet. Unes actuacions sublims, amb el text, el millor de l'espectacle. Com a muntatge em quedo amb Un fràgil equilibri. Una relació plena de sadomasoquisme, tensió, adrenalina pura. Simplement brutal. Quan acaba l'espectacle sona la música de Sigur Rós, un grup islandès que el Sergi posava a la nostra filla quan era un bebè per adormir-la, i penso que precisament el director vol que retrobem la calma un cop devastats per l'obra.
I l'alcohol flotant i present en totes dues obres.