winter sleep

 Winter sleep de Nuri Bilge Ceylan, Palma d'or a Cannes em va portar de retorn a la Capadòcia, que jo he viscut amb llum d'agost, i que aquí sorprèn nevada, freda, blanquíssima, preciosa. Una pel.lícula llarga, 195 minuts, lenta, però que m'ha meravellat. Chéjov i Shakespeare a Anatòlia. La compassió, el fracàs, la solitud, les emocions profundes, la fredor dels sentiments, com aquest esplèndid paisatge que ens aïlla i alhora ens calma.

 Montenegro de Valle-Inclán al TNC. Una altra petita joia del CDN, dirigida per Ernesto Caballero. Una condensació de Las comedias bárbaras del gran escriptor. Un muntatge esplèndid, ple de ritme, de gran bellesa visual, quina meravella els actors/ballerins interpretant diversos animals. Tot el món negre, esperpèntic de Valle-Inclán, més actual que mai.

 I malgrat que sí, em va agradar, m'esperava més de La desaparición de Eleanor Rigby. Com a mínim que en algun moment sonés la cançó que m'apassiona, inexistent en tota la pel.lícula. Dirigida per Ned Benson, havia de ser un díptic He, She, que unit durés tres hores, la versió final és Them que en dura dues. I potser això és el que falla, no acaba d'encaixar, malgrat una història d'amor, trista, els dos actors que m'agraden, James Mc Avoy i Jessica Chastain, i NY, Isabelle Huppert…les relacions de parella i la seva subjectivitat. M'hi he reflectit en certs moments. Ah, look at all the lonely people...

Confidències a Al.là a la Sala Àtrium. Punyent, brutal, duríssim el text a partir de la novel.la de Saphia Azzedine que m'ha encantat. Magnífiques les dues actrius desdoblant-se en el mateix paper, Mireia Trias i Judit Farrés, entregades al màxim, mental i físicament, dirigides per Magda Puyo. Una obra que sacseja, especialment a les dones, que podria ser un diàleg amb qualsevol Déu, de qualsevol religió, en un món masculí. Amarg amb un punt esperançador. L'educació, la cultura són la clau d'un món millor!