niki de saint phalle

 Niki de Saint Phalle en train de viser. Peter Whitehead, 1972.

Fa una setmana vaig passar 46 hores a París. Temps per flâner, observar, badar, passejar i veure un parell d'exposicions, de la gran oferta cultural de la capital europea. Niki de Saint Phalle al Grand Palais. Vaig haver de fer 3/4 d'hora de cua, fet insòlit a la meva ciutat per veure l'exposició d'una dona!, temps que va valdre la pena. Una grandíssima i brillantíssima antològica que em va meravellar. Excitant, potent, feminista apassionada, personal, d'una gran sensibilitat…esplèndida Niki! 

 Niki de Saint Phalle fotografiada per Dennis Hopper, 1963

Catherine Marie-Agnès Fal de Saint Phalle va néixer el 1930. Maniquí, model, esposa i mare, la seva sensibilitat i la seva rebel.lió la van portar a la creació, a mostrar les seves emocions. Va acabar deixant marit i fills per dedicar-se, apassionadament, al seu art.

 Autoportrait. Niki de Saint Phalle, 1958.

Del seu viatge a Barcelona, i concretament de la descoberta del Parc Güell i de Gaudí, es va inspirar pel seu autoretrat amb trencadís i colors gaudinians. La meva ciutat agradaria a Niki de Saint Phalle! Devant le parc Güell, j'ai senti des frissons, des éclairs,. Je tremblais de partout. Ce jour-là mon destin était clair. Un jour, moi aussi, à ma manière, je ferais un jardin fantastique.

 La Mariée sous l'arbre, Niki de Saint Phalle, 1964.

I la presència constant i potent en tota l'exposició del Feminisme, de la seva crítica a la condició femenina del seu temps. Je ne vous ressemblerais pas ma mère, no seré com la meva mare, la meva vida serà diferent, la llibertat de la meva obra, les meves reflexions al voltant de Le deuxième sexe de Simone de Beauvoir…I el matrimoni com una maledicció.

Le thé chez Angelina. Niki de Saint Phalle, 1971

I el poder de les seves Nanas. Monumentals, habitables algunes, inflables d'altres, múltiples Nanas que l'acompanyaran sempre. Núvies, parts, prostitutes, bruixes, deesses, mares devoradores…El món de Saint Phalle. Grotesques a vegades, o bé tendres i reivindicatives. 

 Sala de Nanas al Grand Palais.

Enlluernadores, desenmascarant i reimaginant el món femení.

 Accouchement rose, Niki de Saint Phalle, 1964.

I de la tristesa de les seves núvies al dolor del seus parts. La violència en la vida de les dones. Cossos fets d'objectes domèstics, de joguines,. Acumulació. Crits de segles de dolor, per parts i avortaments, però al mateix temps, crit de la creativitat de la dona, del seu poder.

 Niki de Saint Phalle i Jean Tinguely. Harry Shunk, 1963.

Després de separar-se del seu marit, els fills es van quedar a viure amb ell, Niki va ser la companya de l'artista Jean Tinguely, companya de vida fins la mort. Des de 1960 fins al 1991 a la mort d'ell. Van col.laborar junts, treballar junts, inspirant-se mútuament, aprenent un de l'altra. Happenings, escultures… Formen una parella glamourosa en el món de l'art. El Bonnie and Clide  de l'art, com vaig poder llegir. Una parella que es va estimar moltíssim, que es va respectar, incondicionalment.

Vive l'amour, Niki de Saint Phalle, 1990.

Niki combativa, Niki implicada políticament, Niki feminista, Niki enamorada…Vive l'amour!