Siri a casa. S.B. Novembre 2014
Resplendent El mundo deslumbrante de Siri Hustvedt (sí, Madame Auster). Estic gaudint moltíssim amb el seu llibre, per a mi el millor que ha escrit fins ara. Em sento enlluernada per la seva vastíssima cultura, per la seva visió sobre l'art, els seus fascinants referents. És la gran novel.la sobre la identitat, sobre el feminisme, sobre la dificultat i el plaer de ser dona. Com a amant de l'art, segurament la meva passió, llegeixo amb excitació el món vanitós, masclista de l'ambient artístic novaiorquès.
Resplendent El mundo deslumbrante de Siri Hustvedt (sí, Madame Auster). Estic gaudint moltíssim amb el seu llibre, per a mi el millor que ha escrit fins ara. Em sento enlluernada per la seva vastíssima cultura, per la seva visió sobre l'art, els seus fascinants referents. És la gran novel.la sobre la identitat, sobre el feminisme, sobre la dificultat i el plaer de ser dona. Com a amant de l'art, segurament la meva passió, llegeixo amb excitació el món vanitós, masclista de l'ambient artístic novaiorquès.
I no sé per quin motiu la magnífica protagonista, un personatge fascinant sotmès al patriarcat artístic que cerca la seva venjança, en la meva ment és Nancy Spero. Per què? No en tinc ni idea! No és ella en absolut, però el personatge m'ha enamorat intensament com ho va fer la Spero. La meva adorada Nancy Spero que va morir el 2009 i que va voler "feminitzar" l'espai masculí de l'art, segurament és aquí on el meu subconscient relacionava el llibre de Siri Hustvedt amb l'obra de Nancy Spero.
Nancy Spero i Leon Golub.
La Spero estava casada amb l'artista Leon Golub. Ell va ser reconegut internacionalment abans que ella. Fascinants tots dos, progressistes compromesos, Nancy també va viure un temps a l'ombra de Golub.
Fins aquí les meves divagacions personals, esplèndida com mai Siri Hustvedt, moltes reflexions a fer com a dona, com a mare d'una nena…el plaer de ser-ho i la lluita i ràbia perquè no sigui tan difícil.
Quiero deslumbrar y hacer ruido y rugir.
Quiero esconderme y llorar y abrazarme a mi madre.
Pero eso nos pasa a todos.
El mundo deslumbrante, Siri Hustvedt. Editorial Anagrama (traducció de Cecilia Ceriani, esplèndida també, vaig llegir que és la traductora que demana la pròpia Hustvedt).
1 comentari:
en català la tradueix el Ferran Ràfols que a mi m'agrada molt! També aquest últim!
Publica un comentari a l'entrada