menorca

 Menorca, Nura pels fenicis, Melusa pels grecs. Preciosa, intensa, màgica. I en la meva recerca de cases maques, que puguin ser nostres uns pocs dies a la vida, vaig trobar aquest vell estable reconvertit, un bouer com diuen allà, restaurat amb un gust exquisit.

 Aïllats, en un dels barrancs més bonics de l'illa, vem poder gaudir de la caseta, de la seva situació privilegiada, del cel ple d'estrelles, del silenci del bosc, del cant dels ocells, dels arbres...una overdose de natura...

 I vem tenir la sort d'uns dies preciosos, de bon temps, de la primavera esclatant, de l'illa verdíssima i amb molt poca gent.

 La naveta des Tudons (1400 AC). Meravellosa, solitària, la petita nau invertida, atribuïda a les llegendes dels gegants, sepulcre privilegiat.

 I les flors que hi creixen. La vida que segueix a la terra.El paisatge mediterrani en tot el seu esplendor. Amb els ramats pasturant al voltant. Tot d'una bellesa exultant.

 La taula de Torralba d'en Salord (2000 AC aprox.). La presència constant de les pedres a l'illa. De la seva màgia, de la seva energia. Ens vem dedicar a recarregar-nos, a tocar-les, abraçar-les, escoltar-les. Són pedres que bateguen.

Palau Comte de Torresaura, Ciutadella (1839). I platges, i cales, i fars, i més sepulcres talaiòtics, i coves...Menorca és plena de racons, de paisatges...I Maó, i Ciutadella.

 Flors i més flors. La primavera ja és aquí. Si penso en Menorca penso en flors per tot arreu.

Cala del Pilar. I també vem caminar molt. Per gaudir del paisatge, per obtenir recompenses com aquesta. Després de quasi una horeta de camí, la cala del Pilar. Bellesa que emociona. I sí, vaig ballar de puntes damunt d'aquesta roca...com diu una de les meves cançons preferides.