17 d’abril 2013

anna k.

 M'ha agradat molt l'Anna Karenina de Joe Wright.Per diferent, per radical. Com si fos una òpera, com en un teatre, els personatges van interpretant els seus papers, en un ambient fastuós, d'una bellesa fascinant. Sí, d'acord, la novel.la de Tolstoi és infinitament millor, però això ja ho sabem abans d'anar al cinema, Anna Karenina és la novel.la per excel-lència, llegint-la, amb tots aquells detalls, amb la riquesa de les paraules, ja és com si veiéssim una pel.lícula. Per això m'ha agradat la proposta de Wright, perquè ha fet la seva visió particular, sense complexes.
I sobretot m'ha entusiasmat Keira Knightley, una Karenina tan apassionada, tan plena de vida, tan palpitant, que se m'ha desdibuixat en la ment la imatge de la Greta Garbo, fins ara la meva Anna K. preferida. Llàstima que no acabi de funcionar la química entre ella i Aaron Taylor-Johnson, un Vronski excessivament infantil.En canvi, fantàstic Jude Law com a Karenin.

I a mi Anna Karenina sempre em fa pensar en Tereza i Tomás, els protagonistes de La insostenible lleugeresa del ser de Milan Kundera. Un llibre extraordinari, tenim una traducció esplèndida al català de Monika Zgustová, que va tenir una versió cinematogràfica que em sembla que no va agradar gens, però que a mi em va entusiasmar en el seu moment, amb prou feines tenia 18 anys, i ara. Quan els protagonistes es coneixen ella està llegint Anna Karenina. Més tard el seu gos es dirà Karenin en honor a la novel.la.
I he vist una altra pel.lícula d'època, absolutament meravellosa que vull recomanar a tothom. Un asunto real de Nikolaj Arcel, amb algun premi al Festival de Berlín. Esplèndida, emocionant, molt brillant en tots els aspectes, interpretacions sublims, fotografia fascinant, argument interessantíssim...Uns idealistes que es van avançar al seu temps, il.lustrats, valents, amb idees d'igualtat en un món d'absolutisme, d'ignorància, desolador. Colpidora, tant, que quan vaig tornar a casa vaig córrer a buscar informació sobre el rei boig danès Cristian VII, la seva dona Carolina Matilde i l'il.lustrat idealista apassionat Johann Friedrich Struensee. Una història verídica.