18 de març 2012

miró

La masia, 1921-1922.

Hivern Miró. La gran exposició d'aquest hivern, per a mi, ha sigut L'escala de l'evasió a la Fundació Miró. M'ha entusiasmat. I és que Miró m'agrada sempre més a mesura que em vaig fent gran. El més surrealista de tots nosaltres com el definia André Breton, la seva coherència, el seu compromís, la seva extraordinària creativitat fan que l'admiri profundament.
Ha sigut una esplèndida oportunitat per veure La masia que forma part de la National Gallery of Art de Washington. Una reproducció dels edificis annexos de la casa dels seus pares a Mont-roig. El resum de tota la meva vida al camp.
Personnages dans la nuit guidés par les traces phosphorescentes des escargots, 1940. Constel.lació III.

Magnífica la sèrie de les Constel.lacions que Miró va començar a Normandia amb l'esclat de la Segona Guerra Mundial. Tot un vocabulari de signes impregna la sèrie, la mitja lluna, l'estrella...que es repetirà.Miró pinta les Constel.lacions escoltant Bach, la música li inspira un sentiment de llibertat.
Aidez l'Espagne, 1937.

Destinat a vendre's com un segell per ajudar la causa republicana es va quedar finalment en pochoir, una tècnica d'impressió, i es va encartar a la revista Cahiers d'art. També el vaig veure a l'exposició del Museu d'Història de Catalunya, Joan Miro. Cartells d'un temps, d'un país que completava L'escala de l'evasió.
El seu compromís amb la República, amb la llibertat, amb la democràcia.
L'esperança del condemnat a mort I, 1974.

Aquesta pintura forma part d'un dels tríptics de l'exposició. Miró el va associar amb la violenta repressió política de l'oposició antifranquista i la va concloure amb l'ordre d'execució de Salvador Puig Antich. Però és una obra sotmesa a llargs processos de contemplació i meditació.
Miró va dir que l'escala de l'evasió ha d'estar ben arrelada en la realitat per conduir a la creativitat.
La meva bicicleta davant la casa natal de Joan Miró al Passatge del Crèdit.

I per acabar de completar la magnífica exposició, plena de grans obres, hem seguit l'itinerari per la Barcelona de Joan Miró. Un recorregut sobre un plànol que vaig agafar a la Fundació Miró i que avui hem fet els tres en bicicleta. Ens vem descarregar una aplicació per anar llegint informació sobre cada punt i hem arribat a la conclusió que la Barcelona de Joan Miró, on també hem nascut tots tres, és una ciutat preciosa.

2 comentaris:

núria alemany ha dit...

Oh, m'encanta la teva vida d'apassionada de l'art: no només el contemples, el vius!

Mònica ha dit...

Els teus comentaris, únics que rebo!, sempre m'alegren el dia. Hauria de fer un post sobre tu que sempre m'ensenyes coses noves...