Vista des de la finestra a Zaolchie, prop de Vitebsk. Chagall, 1915.Dimecres, amb la Maite, vem anar a passar el dia a Madrid. Volíem anar a veure l'exposició Chagall que hi ha al Museu Thyssen-Bornemisza, una esplèndida retrospectiva sobre el pintor rus i el seu art inspirat en l'amor, els records, les tradicions russes i jueves...Em va fascinar.Marc Chagall va néixer a Vitebsk un 7 de juliol com jo. Era una ciutat amb una important comunitat jueva. L'estiu de 1915 es va casar amb Bella Rosenfeld, estudiant d'història, literatura i filosofia que va ser el gran amor de la seva vida. Durant la seva lluna de mel va pintar aquest quadre que em va flipar. Ell i Bella mirant per la finestra el bosc de bedolls propis del paisatge rus.
Les maduixes. Chagall, 1916.Chagall havia viscut a París on s'havia interessat pel fauvisme i per l'obra de Matisse com es pot veure en aquesta pintura que també em va agradar molt, una escena d'interior on veiem a Bella i a la seva filla Ida, que havia nascut l'estiu de 1916, assegudes a una taula en un moment d'intimitat. Una senzilla escena plena de felicitat.
El violinista. Chagall, 1912-1913.Chagall parlava en yiddish, de fet no va aprendre rus fins als 13 anys! Sempre va mantenir un estret lligam amb les seves arrels, amb la cultura jueva, especialment la tradició jasídica que parla de l'alegria. Són els seus records d'infància. Un dels seus tiets pujava a la teulada de casa per tocar el violí. El violinista que balla sobre les teulades serà una figura recurrent en la seva obra.
La guerra. Chagall, 1964-1966.El tema de la fugida, del jueu errant serà sempre present en la seva pintura. A La guerra hi trobem la idea d'expulsió i de fugida. La crueltat de la guerra, el dolor de la gent és el missatge que ens transmet. El seu temps, un temps dur, marcat per les guerres mundials i pel patiment del seu poble.
Buda com a Gran Sanador. Tibet, segle XV.Al Thyssen hi havia també una exposició sobre Visiones de la India. Pinturas del sur de Asia del San Diego Museum of Art. Vem aprofitar per visitar-la. Una selecció exquisida de pintura que il.lustrava manuscrits religiosos, llibres de poesia...des del segle XII al segle XIX.
A mi m'agrada molt la pintura religiosa hindú on fidels budistes, hinduistes o jainistes encarregaven il.lustracions de textos religiosos que donaven als temples. Una exposició petita però molt interessant.
A mi m'agrada molt la pintura religiosa hindú on fidels budistes, hinduistes o jainistes encarregaven il.lustracions de textos religiosos que donaven als temples. Una exposició petita però molt interessant.
El ojo con adormidera. Odilon Redon, 1892.L'altra exposició que ens va portar a Madrid és la d'Odilon Redon a la Fundación Mapfre.
Magnífica. La primera gran retrospectiva sobre Redon que es fa a Espanya. Bertrand Redon-conegut com Odilon, una derivació del nom de la seva mare Odile- va ser un pintor enigmàtic. Atret pel món de la imaginació i del subconscient. Coetani dels impressionistes, rebutjava però la seva visió de l'art.
Magnífica. La primera gran retrospectiva sobre Redon que es fa a Espanya. Bertrand Redon-conegut com Odilon, una derivació del nom de la seva mare Odile- va ser un pintor enigmàtic. Atret pel món de la imaginació i del subconscient. Coetani dels impressionistes, rebutjava però la seva visió de l'art.
Aranya somrient. Odilon Redon, 1881.Un estil absolutament personal. Un esplèndid dibuixant. Em van encantar els seus Negres, gravats i dibuixos fets amb carbonet. Redon era plenament conscient del poder del color negre.
El seu gran interès per la ciència i la literatura el van portar a crear éssers fantàstics, de fàbules.
El seu gran interès per la ciència i la literatura el van portar a crear éssers fantàstics, de fàbules.
Roses en un gerro. Odilon Redon, 1900.A partir de 1900 Redon es va apropar al color. Flors plenes de color recorden la seva relació amb la natura. Es va relacionar amb els simbolistes i amb els nabis.
La petxina. Odilon Redon, 1912.Preciosa aquesta petxina, plena de llum. Poc a poc els seus quadres van ser representacions de flors, plantes, terrestres, marines, fruites...la natura sempre.
Todo es felicidá. Jack Babiloni, 2008.I encara vem passejar una mica per Madrid. I vem anar a veure Todo es felicidá. Jack Babiloni va pintar un antic i preciós edifici amb personatges mitològics i déus grecs. Em va encantar. Realment transmet felicitat i optimisme.
1 comentari:
Oh, què xulo! Tens Mi vida del Chagall? Si no el tens no te'l compris, que te'l regalo! A mi també em van flipar Tristano es mor i Afirma Pereira, El temps... el tinc però no l'he llegit.
Publica un comentari a l'entrada