meryl

Després de veure La dama de hierro de Phyllida Lloyd vaig dubtar sobre si parlar de la Meryl Streep o de la Margaret Thatcher. I això que una m'encanta i l'altra em queia fatal quan era Primera Ministra. Però és que la Meryl Streep aconsegueix el miracle, que sentim empatia per la dama de ferro! No és una pel.lícula rodona, em va sobrar tota la part de la demència senil i en canvi em va interessar molt tota la part històrica, la carrera política d'una dona en un món d'homes, d'una senzilla filla de botiguer que arriba a dalt de tot. L'actuació de la Streep val la pel.lícula, l'Oscar i tots els premis que ha rebut! I de la Thatcher, de qui em considero a anys llum ideològicament, em quedo amb una frase que em va semblar molt acertada "Abans feiem política per fer alguna cosa, avui fan política per ser algú".
Meryl Streep fotografiada per Annie Leibovitz, 1981.

I sí, finalment el post és per a la meva admiradíssima Meryl Streep, una actriu meravellosa. Sempre, sempre, sempre aconsegueix que ens la creguem. Fins i tot com a Thatcher! És impressionant. La nit dels Oscar, ella deia que seria l'ultima vegada que pujaria a recollir-ne un, però si hi ha una actriu a l'alçada de Katharine Hepburn que hi va pujar quatre vegades, una més que ella, és Meryl Streep. Tot i que ja sabem que els premis són molt relatius...

Meryl Streep a Sophie's Choice, 1982.

L'endemà de la nit dels Oscar, a casa vaig mirar-me La decisión de Sophie, d'Alan J. Pakula, una de les interpretacions més brutals que he vist mai. Amb un accent polonès, parlant perfectament alemany, la Streep ens regala un personatge d'una fragilitat absoluta. Un dels seus millors papers.

Però a més sempre ha sigut una dona súper atractiva. Ningú com ella per descriure el chic de Nova York de finals dels setanta. La gavardina, les botes, Central Park...i Kramer vs Kramer.
Esplèndida Meryl Streep!