profeta

Brutal. El padrino del segle XXI. Dura, trepidant i molt masculina. Penso a com som de diferents els homes i les dones.

patti

Patti Smith i Robert Mapplethorpe, anys 70,NY.

Avui El País ha publicat aquesta foto amb un article sobre la Patti Smith. M'encanta aquesta dona i la foto m'ha agradat tant que he volgut penjar-la aquí.

Buscant-la he trobat aquesta altra del mateix dia. Quines ganes que arribi el mes de juny i surti publicat el seu llibre de memòries Just kids que edita Lumen "La historia de dos hermosos vagabundos en busca de sí mismos a través de los excesos, el hambre y el arte". Definitiu: sóc una mitòmana.

rambleros

Divendres a la nit. Anem a la carpa instal.lada al capdavall de la Rambla en motiu de la celebració de Rambleros," un conjunt d'activitats de recuperació de la memòria d'una part del patrimoni social i cultural de la ciutat a l'entorn de la Rambla".

Anem a veure Rebels amb causa, un espectacle de Joan Oller sobre la Barcelona dels anys 70. Amb noms coneguts, com Montserrat Carulla,Victòria Pagès, la guitarra de Toti Soler, el Pavlosky...Flipem, som quatre gats! Mai he anat a un espectacle, que ens encanta per cert, amb tan poc públic. Fins i tot els actors fan alguna referència al tema. A mi m'incomoda una mica.

I és que al Sergi i a mi ens atrau molt la contracultura i l'ambient que es respirava en certa part de la nostra ciutat quan érem petits.Des de sempre. Però sembla ser que ja no interessa a gaire gent. A propòsit, som fans del Toti Soler,de la seva música, dels seus discs, poso una foto de quan era jove, als 70, perquè el trobo increïblement guapo, el meu ideal de bellesa masculí!

an education

Un dels meus propòsits de cap d'any va ser anar més al cine. De moment ho intento. Avui he vist An education que m'ha encantat. A més he llegit que és una història personal, d'una periodista, Lynn Barber, de la seva joventut en el Londres de 1961, just abans dels Beatles i del swinging London que ja s'intueixen. Nick Hornby és l'autor del guió, i la protagonista una esplèndida Carey Mulligan. M'ho he passat súper bé, i tot i que jo sóc d'una generació totalment diferent, m'he vist reflectida en l'adolescent que admira els existencialistes i que viu fascinada per París, una ciutat que associo amb la felicitat, que vaig descobrir l'any del bicentenari de la Revolució francesa i que estimo amb passió. Tot té un aire de nouvelle vague, i reinvindico l'educació de les nostres experiències per sobre de tot.

garbo

Boníssim el documental d'Edmon Roch sobre Juan Pujol García, àlies Garbo, un català que va exercir d'espia doble, enganyant als nazis al servei dels aliats. M'ha encantat, interessant, divertit, emocionant...Il.lustrat a més, de manera molt brillant, amb escenes de pel.lícules clàssiques cosa que el fa molt amè. Una excel.lent lliçó d'història.

neu 2

Els fils d'estendre la roba i el pati del principal.

Les motos "okupes" de vorera que tant em fan enfadar.

Els meus pobres ciclàmens cada vegada més blancs.

neu

Aquesta tarda, sola a casa i comença a nevar amb força. No havia vist nevar mai tant al centre de l'Eixample, on visc. Faig algunes fotos des dels balcons de casa.

Un taxi entre els arbres nevats.

M'ha fet molta gràcia veure les petjades sobre la neu cap als containers nous coberts de neu tot i que no es veu gaire.

El molinet nevat

Els fanals coberts de neu.

road

The road és un cop de puny a l'estómac. Parlo de la pel.lícula, doncs tot i que tinc el llibre de Cormac McCarthy a l'estudi, encara no l'he llegit. Tot i que vaig sortir del cinema amb moltes ganes de fer-ho. Potser per això em va agradar tant la pel.lícula, no he pogut comparar-la amb el llibre. Visualment és increïble, angoixant, la fotografia de Javier Aguirresarobe ja val per si mateixa anar al cine. Descriu aquest món apocalíptic, sense futur ni esperança, de manera magistral, sense grans efectes especials, de manera senzilla però punyent. I la història em va impactar, la resistència per amor, el sentit de la supervivència, et fa reflexionar...especialment si tenim fills, ens apropa més a la situació.

single

Tenia molta curiositat per veure A single man, la primera pel.lícula de Tom Ford (sí, el dissenyador que va salvar Gucci), per l'estètica que intuïa m'agradaria, per la Julianne Moore i el Colin Firth que m'encanten...finalment ahir vaig anar a veure-la. No em va decebre gens, al contrari. Pot pecar de massa esteticista, però a mi personalment és el que m'atrau. El sentiment de pèrdua, el desconsol, la soledat, la por...unes interpretacions i una fotografia magnífiques.

convidats

Es compleixen 75 anys de la inauguració del Museu d'Art de Catalunya i el MNAC ho celebra reunint una selecció d'obres mestres que permet fer un recorregut per la història de l'art català. Rep doncs, uns convidats d'honor.

Retrat de Maria Carbona. Salvador Dalí,1925

És una ocasió per veure obres molt interessants, com aquest esplèndid retrat de Salvador Dalí que es troba al Museu de Belles Arts de Montreal i que m'ha semblat magnífic.

Prades, el poble. Joan Miró, 1917

O aquest paisatge de Miró que m'ha encantat i que habitualment és al Guggenheim de Nova York.

El venedor de tapissos. Marià Fortuny, 1870.

Aquesta obra prové del Museu de Montserrat i és una explosió de sensualitat com és habitual en Fortuny. I la veritat és que hi ha obres de gran qualitat. D'acord que podria haver-hi molta més representació i alguna fins i tot millor, però m'ha semblat una bona exposició.

Martiri de Santa Caterina. Pintures de la Seu d'Urgell, segle XIII.

I per acabar un petit apunt sobre l'altra petita exposició que hi havia al MNAC, La Princesa sàvia. Una ocasió única per veure el conjunt complet de Santa Caterina que es va trobar en una capella de la catedral de la Seu d'Urgell i que va arrencat i venut en tres parts independents. Preciós. Reunit per primera vegada des del seu arrencament val molt la pena veure les pintures, mostra de les transformacions que es produeixen a la pintura romànica catalana quan rep l'impacte del gòtic francès.