Avís noves entrades per Email

29 de juny 2015

jessica lange

 Que preciosa em semblava la Jessica Lange quan jo era una adolescent. Bona actriu, dona interessant i ara, fotògrafa fascinant. Vaig anar a veure la seva exposició Unseen a l'Arts Santa Mònica. Fotografies plenes de bellesa, de poesia, de viatges que van mostrant el moviment de la vida. Em van agradar molt.
 I aquesta fotografia em va frapar moltíssim, va ser com un mirall, perquè m'assemblo o m'assemblava  (els anys passen!) a la noia reflectida. Una altra jo a Minnesota, retratada per Jessica Lange. No suporto que em facin fotografies, un suplici en aquesta època tan multiretratada, plena de fotos basura com en dic jo, no pensades…però si em retratés la Lange segurament em deixaria, per veure quin instant captava, com em veuria. Jo em vaig veure en aquesta noia.
"Jessica Lange fa visible el moviment de la vida". Blancs i negres magnífics. Imatges suggerents, sense argument ni guió. Sense peu de foto, per això no he posat títols ni dates, són coses que veig va dir l'artista a la comissària de l'exposició. 

2 comentaris:

Anònim ha dit...

Se’t troba a faltar.

Mònica ha dit...

Oh! Moltíssimes gràcies per les teves paraules. M'has fet reprendre el blog amb ganes. A vegades tot em sembla una absurditat i els dubtes i la mandra fan que em plantegi deixar-ho.
Gràcies!