Avís noves entrades per Email

09 de juny 2015

aigua

 Aigua. Sóc signe d'aigua, és el meu element. Aquest any, cosa estranya en mi, ja m'he banyat al mar, a la primavera!, acostumo a fer els primers banys de l'any els dies del solstici d'estiu. I he vist Aguas tranquilas de Naomi Kawase. M'ha agradat molt aquesta reflexió sobre la vida i la mort, sensacions que associo a l'aigua del mar, un lloc que em porta a pensar-hi. I el Japó, les tradicions i la modernitat, la bellesa de les cases, dels futons, l'elegància de menjar amb "palillos", el poder de la Natura, que em persegueix, els arbres, el mar, els cicles vitals, el despertar de l'adolescència a la vida, el viatge de la vida, que culmina amb la mort. La mort tranquil.la, esperada o violenta, inesperada.
 I encara m'ha agradat més Mandarinas de Zaza Urushadze, un cant pacifista, ple d'humanisme, d'ètica, al voltant de la guerra de Georgia, a inicis dels anys 90, la guerra dels cítrics pels protagonistes. Guerra que va afectar, i molt!, als estonis que vivien a la zona. Una meravella. La llum, les interpretacions, els diàlegs, els silencis…La calma, la serenitat que dónen els anys, i les emocions/passions, amors/odis dels combatents. M'ha colpit molt.
I per acabar aquest post cinèfil, Güeros d'Alonso Ruizpalacios, una interessant road movie mexicana, que sí, recorda a Jim Jarmusch, rodada en blanc i negre, com l'última d'Arturo Ripstein. 
La joventut i la seva educació sentimental, el viatge a la recerca d'un cantant de rock, Los detectives salvajes de Bolaño entra en la meva ment!, les vagues universitàries d'un Mèxic classista, els vicis i les virtuts de la joventut. Quin plaer el cinema!