golucho

 Vaso con flor de membrillo y María. Golucho, 2011.

Fa unes setmanes vaig anar al MEAM (Museu Europeu d'Art Modern) a veure l'antològica de Golucho. Una meravella. Golucho, pintor nascut a Madrid el 1949 i representant del Nuevo Realismo espanyol, em va fascinar. 

 Lara. Golucho, 2001.

Va viure a París de 1964 a 1969, un període efervescent, combatiu, brillant, de revoltes i on va descobrir la bohèmia artística. Això sí, aquesta antològica mostrava les seves obres de 1998 a l'actualitat.

 La soledad del límite. Golucho, 2006.

Impressionants els seus dibuixos que em van encantar. Honestos, afirmant la realitat amb tota la seva cruesa. Mostrant la vulnerabilitat de l'ésser humà.

 En la habitación verde. Golucho, 2012.

Golucho va ser cofundador del grup La gallina ciega amb Antonio López (un dels meus pintors preferits!), Dino Valls i altres.

Perfeccionista, exigent, amb un llenguatge molt personal.

 Alma y las sombras. Golucho.

Drama, tendresa, indignació, somnis, misteris, infantesa, vellesa…La seva filla Alma i el Golucho poeta.

No temas son más débiles que su apariencia,

             Su seguridad, tu titubeo.

             Tus sueños, su insomnio.

             No temas; observa cómo se forma un cúmulo

             sobre los chopos.

             Alto, blanco, inalcanzable.

             Sólo está allí para ti.

             Se escapa con su libertad, 

             no temas,

             síguele.

Inacabado. Golucho.

No tengo noticias tuyas.

Sólo las del pasado.

Siempre llegan sin piedad.

I la vellesa, sense miraments, autèntica. Antològica magnífica, en una tarda tranquil.la de diumenge, en un preciós palau Barroc. Un privilegi.