He vist al cinema, tres pel.lícules que m'han entusiasmat. Protagonitzades per tres dones, tres personatges inoblidables. Tres interpretacions memorables, en unes històries que m'han atrapat completament. No llores, vuela dirigida per Claudia Llosa (sí, la directora de la magnífica La teta asustada) amb Jennifer Connelly esplèndida, envoltada d'una natura poderosa, curativa, on hi batega quelcom de màgic, impactants els paisatges gelats de Manitoba, bellíssims, com la història trista i dura que ens explica. Hipnòtica i fascinant.
Wild, aquí traduïda, no sé per què, com Alma salvaje, dirigida per Jean-Marc Vallée. Una altra dona especial i en aquest cas real. Explica la història verídica de Cheryl Strayed i el seu llarg viatge de redempció, després d'uns anys d'autodestrucció, a través del Pacific Crest Trial que creua els Estats Units. De nou, la natura aclaparadora, els deserts, els cims nevats, la solitud, l'espiritualitat d'un viatge de superació personal. Molta bellesa, molt bona música, molt bones interpretacions, Reese Whiterspoon, portant tot el pes de la pel.lícula, i un plaer trobar de nou Laura Dern, que m'encanta!, brillant i plena de llum.
Still Alice, Siempre Alice, de Richard Glatzer i Wash Westmoreland, una petita delícia. Amb una Julianne Moore meravellosa, en una interpretació que passarà a la història (Oscar sí! si us plau!), continguda, sincera, honesta…com a malalta precoç d'Alzheimer. La dona intel.ligent, ambiciosa, mare i lingüista que patirà la malaltia, les pors, la culpa, l'oblit. La dona forta que descobrirà la importància de les coses petites, de l'Amor.
3 comentaris:
Oh, quina boan pinta totes!!
bona! volia escriure "bona"
Molt bones! És un bon any cinematogràfic, tot el que estic veient m'està agradant molt!
Publica un comentari a l'entrada