26 de juny 2014

geografies

             Hélène Cixous. Foto d'Olivier Roller, 1992.
Aquestes darreres setmanes he entrat en diverses geografies. França, la més intensa. Vaig començar per anar a una conferència de la gran Hélène Cixous, que m'encanta, una de les pensadores i escriptores més reconegudes de la contemporaneïtat. El crit de la literatura, el títol de la seva conferència que començava amb el seu crit en catalan, no puc parlar en la vostra llengua però puc cridar-hi. Ens va llegir un text filosòfic, literari, molt poètic. El seu cos prim, elàstic, molt elegant conjugava perfectament amb la seva veu, clara, tranquil.la, que em va hipnotitzar. Una meravella.
Violette de Martin Provost. Vaig continuar amb França, amb dones intel.lectuals, escriptores fascinants. Violette Leduc i Simone de Beauvoir formidablement interpretades per Emmanuelle Devos i Sandrine Kiberlain. Pel.lícula sobre l'apassionant vida de Violette Leduc narrada en capítols amb els noms de les persones que la van marcar, Maurice (Sachs), Simone (de Beauvoir), Jean (Genet)…i el món de Camus, Cocteau, l'existencialisme…Des dels anys de la guerra que va viure amagada amb l'escriptor Maurice Sachs fins la publicació de La Bâtarde amb la que aconseguirà el Goncourt. Un relat fascinant sobre la solitud, les inseguretats, la creació artística. Una pel.lícula literària excel.lent.
    Violette Leduc, foto d'Henri Cartier-Bresson, 1954.
Precursora d'escriure sobre temes com l'avortament o la bisexualitat. Centrada en la relació amb Simone de Beauvoir, que la va impulsar a escriure, la va ajudar econòmicament, la va apropar als existencialistes, a l'editorial Gallimard, en una col.lecció que dirigia Camus, la gran amistat, franca, entre elles dues, el desig de Violette envers Simone, mai correspost.
I vaig anar a la presentació als Verdi d'Au Bout du conte, amb la seva directora, Agnès Jaoui, de qui sóc fan. Jaoui, la Woody Allen francesa, tàndem guionista amb Jean-Pierre Bacri, el seu ex, amb qui segueix treballant. Jueus, originaris del Magreb, ell d'Algèria, ella de Tunísia. Humor intel.ligent, en una bona pel.li, que parteix de les figures dels contes clàssics. Mitòmana com sóc, em va agradar veure la Jaoui, molt més prima i maca que en el cine i les fotos, propera i espontània.
I de França al País Basc a veure El hijo del acordeonista al Lliure, dirigida per Fernando Bernués a partir de la novel.la de Bernardo Atxaga, novel.la fascinant que llegia precisament mentre vaig anar al teatre. Tot i que el llibre és molt millor, en tots els sentits, trames més ben desenvolupades, personatges més complets, escriptura brillantíssima, cal dir que el muntatge va ser molt bo, molt interessant, de fet va ser guanyador d'un premi Max. L'amistat, la llengua, els paisatges de la infància, la lluita armada, la nostàlgia, l'amor com a redempció.
I de la verda Euskadi a la verda Anglaterra, d'Atxaga a Dickens. M'encanten les pel.lícules literàries, per tant havia d'anar a veure The invisible woman de Ralph Fiennes sobre una relació, intensa però oculta de Charles Dickens. Ell tenia 45 anys, ella 18. Amb ella va viure, clandestinament, després d'abandonar la seva prolífica família, els darrers anys de la seva vida. L'Anglaterra puritana, hipòcrita, un escriptor brillant, aclamat, una pel.lícula preciosista, delicada, honesta.