20 de maig 2014

greco

         El caballero de la mano en el pecho. El Greco, circa 1580.
Aquest darrer pont de maig vem viatjar a Toledo per viure la commemoració de la ciutat a El Greco amb motiu del quart centenari de la seva mort. Tota la llum, la fascinació, l'espiritualitat del pintor en la magnífica ciutat que el va acollir, on va crear les seves millors obres i on va morir. Toledo era una festa. Espectacles de carrer, exposicions, recorreguts, un cant a El Greco. I per sobre de tot El Griego de Toledo, pintor de lo visisble y lo invisisble, l'exposició principal, única, l'oportunitat de veure les seves obres de retorn a Toledo. Com aquest famós caballero de la mano en el pecho, habitant de El Prado que va tornar a la seva ciutat. És un retrat que fascina, com tots els seus retrats, del món auster, sobri, de la Castella dels Àustries.
 El entierro del Conde de Orgaz, detall. El Greco, 1586-1588.
I poder tornar a veure les obres que va deixar a Toledo, en les seves esglésies. Com la meva pintura preferida de El Greco, El entierro del Conde de Orgaz, a la parròquia de Santo Tomé. Una meravella. Especialment la part terrenal, on El Greco es va dedicar a pintar les personalitats de la Toledo de l'època, inclosos ell mateix i el seu fill. Tot el simbolisme, la sensualitat, la força d'una obra que va influir/inspirar a Picasso, Alberti i altres.
      Capvespre a Toledo. S.B., 2014.
I el plaer de passejar per Toledo, una de les ciutats més boniques i ben conservades i respectades arquitectònicament. Malgrat les contínues pujades que ens van acabar extenuant a tots tres! Toledo jueva, musulmana i cristiana, sinagogues, mesquites, esglésies, un call fascinant, l'exemple de la convivència entre cultures, malgrat tot. Tres dies d'amor a l'Art, d'immersió a la pintura de El Greco, de Bellesa, i de descobriments. Un lloc preciós per tornar-hi, sempre.