10 de febrer 2014

oslo



Últimament m'ho passo molt bé al cinema. He vist tres pel.lícules esplèndides. Le weekend de Roger Mitchell, escrita per Hanif Kureishi de qui sóc molt fan, està repleta de diàlegs intel.ligents, sentit de l'humor, tendresa, moltes subtileses, uns intèrprets magnífics, que guapíssima que és Lindsay Duncan, demostrant que maduresa i bellesa poden ser sinònims, i molta exquisitesa. Quin mirall aquesta parella de professors que tornen a París a la recerca de per què es van enamorar. I em va encantar l'homenatge a Bande à part de Godard, a la Nouvelle vague, a la nostàlgia...
El meu racó Kureishi amb el nostre petit Buda dels suburbis.
La veritat és que l'escriptor em va portar a veure Le weekend, recordant les mítiques Mi hermosa lavandería i sobretot Sammy and Rosie get laid, la pel.lícula que em va fer entrar en el món Kureishi.
Em solen agradar molt els seus llibres.
Inside Llewyn Davis dels germans Coen també em va agradar molt. Malgrat que per als coenians de la meva família no és la millor, a mi em va semblar encantadora. L'estètica, el sentit de l'humor, el Village bohemi, el fracàs, les sensacions d'un loser, la música, el folk, la interpretació magnífica d'Oscar Isaac, el(s) gat(s) sensual, una sensació de tristesa positiva...

I em va fer pensar en el llibre que vaig llegir aquest Nadal de malaltia, una biografia de Leonard Cohen  de Sylvie Simmons on trobem aquest món folk, la creació, el fracàs…tot i que en aquest cas va acabar amb el gran reconeixement. I el meravellós disc Fleurs de Battiato conté una versió preciosa, de J'entends siffler le train, la coneguda versió francesa de Five hundred miles que canten a la pel.lícula dels Coen.
Però poster la pel.lícula que més fascinant m'ha semblat ha sigut Oslo, 31 de agosto de Joachim Trier. Tensa i angoixant, plena de bellesa, Oslo, un viatge vital de dolor, abandonament, desesperació, la certesa d'haver malgastat la vida, el buit…Molt suggerent, basada en el llibre Le feu follet de Pierre Drieu la Rochelle (de qui Louis Malle ja n'havia fet una pel.lícula), que vaig anar a comprar-me al sortir de la sala.

3 comentaris:

núria alemany ha dit...

oh! no he vist Oslo però vaig llegir Le feu follet fa un milió d'anys, ni me'n recordava, d'aquest llibre, deuria ser a l'adolescència, sé que em va agradar molt però ara no sabria dir ni de què va. Potser hauré de rellegir i no llegir, qui ho sap.

Mònica ha dit...

És increïble, ho has llegit tot! Clàssics, moderns...jo ni coneixia el llibre.

núria alemany ha dit...

era de quaderns crema, el tinc a casa els meus pares... evidentment no el vaig llegir en francès
http://www.quadernscrema.com/llibres/el-foc-follet