16 de maig 2013

camus

        Albert Camus fotografiat per Henri Cartier-Bresson, 1947.

He passat una setmana amb Camus gràcies a L'estranger que vaig veure representada al Lliure. Tenia molta curiositat per veure l'adaptació de la magnífica obra de Camus que havien fet Carles Alfaro i Rodolf Sirera amb direcció del primer.I no em va decebre, al contrari, em va agradar molt. Això sí, jo portava l'obra fresca, el dia abans l'havia rellegida després de molts anys, per cert em va semblar extraordinària, no la recordava amb tant entusiasme...I he de dir que em va anar molt bé, doncs penso que sense haver llegit el llibre, era fàcil perdre's una mica amb el desdoblament del protagonista, els secundaris...A partir d'aquí, una setmana llegint sobre l'existencialisme, Algèria, la resistència, l'absurd, i tot el món de Camus. I una altra relectura, Le premier homme, un llibre meravellós, autobiogràfic, inacabat, que l'escriptor portava al damunt quan va morir estavellat en el cotxe de Gallimard el 1960.


Francesc Orella i Ferran Carvajal, dos intèrprets per tota una obra. I tots dos són Meursault, el personatge principal aquí desdoblat, l'estranger, estrany a la doctrina moral imperant que el condemna per no plorar a l'enterrament de la seva mare. El pied-noir Meursault, anagrama de mer-mar- i soleil-sol, enlluernat pel sol d'Algèria tan present en Camus.Unes actuacions molt brillants, malgrat els problemes de so.

 I fascinant la música del muntatge, una Gimnopèdia de Satie amb tocs àrabs. Em va encantar. I això que per a mi L'étranger de Camus sempre ha sonat amb la veu de Robert Smith de The Cure cantant Killing an arab, la cançó que va escriure inspirat per l'obra.

            Tomba de Camus a Lourmarin, Provence, desembre 2002.

I la meva passió mitòmana per tombes de personatges que admiro em va portar a Lourmarin, a la Provença, a la preciosa tomba d'Albert Camus, una de les meves preferides. Senzilla, en el poble on aquell nen pobre d'Algèria, fill d'una mare analfabeta, descobert per un professor, que va arribar a guanyar el premi Nobel, va poder comprar-se una casa. Al sud de França, prop del Mediterrani, cercant el sol de la seva Algèria estimada.