Mentre el públic aplaudia entusiasmat al Lliure vaig dir al meu acompanyant algun dia direm, nosaltres vem veure la Blanca Portillo fent de Segismundo...i és que la seva actuació és antològica.
La vida es sueño de Calderón de la Barca és ja per si mateix un text extraordinari, filosòfic, lligat al platonisme, el mite de la caverna, vivim en un món de somnis, de tenebres, hem d'anar cap al Bé, cap a la llum...amb un llenguatge riquíssim, quin plaer escoltar tota la bellesa de la llengua castellana en aquests versos...I quin privilegi sentir el quartet barroc que acompanya amb la seva música tota l'obra.
Em va agradar molt l'escenografia, mínima, pura, onírica. I els actors, i ella, és clar. Immensa i alhora lleugera, sutil, creant tota l'evolució de Segismundo, home-fera, reprimit,fràgil, exaltat, venjatiu, cruel, poderós i compassiu de manera absolutament extraordinària. La direcció és d'Helena Pimenta i m'ha semblat molt bona.
Fa unes quantes setmanes també vaig veure al Lliure Dispara/ Agafa tresor/ Repeteix de Mark Ravenhill dirigida per Josep Maria Mestres. Fa molts anys havia vist Unes polaroids explícites de l'autor que m'havia encantat. I aquesta obra també m'ha agradat, molt. Algun dels relats més que els altres. I les interpretacions, una Carmen Machi de nou brutal en el relat més colpidor.I una mise en scène potent.
I tota l'estona tenia aquest llibre en la ment, Guerra de Gwynne Dyer, un llibre que em van regalar fa uns Nadals sobre la brutalitat de la guerra, des de la Prehistòria fins avui amb el terrorisme com a nova forma de guerra.
I diumenge ens vem escapar al Verdi a veure Searching for sugar man un brillant documental de Malik Bendjelloul. La història de Sixto Rodríguez un Bob Dylan hispà de Detroit, que va passar amb més pena que glòria pel panorama musical dels anys 70 a Estats Units, fins que després de dos discs, es va retirar.I sense ell saber-ho, les màfies de les discogràfiques li van ocultar, triomfava en canvi a Sud-Àfrica, la seva música va servir d'himne antiapartheid als blancs progressistes.Una història sorprenent, que sembla un fake, però que és realitat, molt emocionant.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada